Estimats fills… de puta!

Aquí jeu el nostre rei,

tibat com una arengada,

ell que ha estat el més trempat,

avui ja la té arrugada,

 

se li ha embussat la nàpia,

i el fetge li ha dit prou.

Entre clenxes i mamades,

el paio estava com nou,

 

però arribant-se al Mercat

li ha rebentat el cor(t),

—veient que encara no estava—,

i ha quedat estès i mort.

 

Remenant per allà dintre,

buscant desfibril·lador,

resulta que allò ho havia

robat un tros de cabró!

 

Els meus dits untats de xona

li he posat sota el nas,

i ha llepat dues vegades,

tot i mort, el mamonàs!

 

Però no hi ha hagut manera,

la mort l’ha volgut allà…

Ja sabeu com li agradava,

la ferum de bacallà.

 

Li ha quedat a la retina

la imatge del nou Mercat,

després de cent anys d’història,

totalment inacabat!

 

Tarragona, 9 de febrer de 2016

«Per culpa d’un mal de polla

m’he passat mig Carnaval

sense poder pixar gota,

ingressat a l’hospital.

 

I entre mamada i follada

d’infermeres i doctors,

us he escrit un testament

que us partirà el cul en dos:

 

“Jo, Carnestoltes XXXV,

amb la sang fatxa que em corre,

us ho deixo ben escrit,

que així mai més no s’esborra.

 

Mano que es compleixi tot

el que escric a aquest paper,

com els meus antecessors

i el “caudillo” del PP.

 

Com que diuen que a l’estiu

s’inaugurarà el Mercat,

en forma de paradetes

us deixaré el meu llegat.

 

També han dit que hi posaran

un rellotge carilló,

amb música i figuretes

que deurà valdre un colló.

 

A les 12 del migdia

sonarà Amparito Roca,

el bestiari del Seguici

tombarà amb el pas de l’oca

 

i sortiran a la plaça,

venedors i visitants,

a ballar el pas doble, en línia,

com Moros i cristians.

 

En fi, jo ja no ho veuré,

però almenys els meus hereus

que escolteu aquesta herència

ja podreu posar-hi els peus.

 

La senyora Concubina,

pobre vídua analfabeta,

vendrà maires i seitons

a la seva paradeta,

 

amb paquetets del Diari

i així es guanyarà la vida,

que sense mi s’ha acabat,

fer de porca pervertida!

 

La resta de pervertits,

—sobretot els capellans—,

les senyores llepacristos,

els confrares i els germans,

 

hereteu la guarderia

per acollir la canalla

que s’instal·larà a un racó,

lluny de l’olor de morralla.

 

Allí podreu cuidar els nens,

mentre comprin les padrines

i els regaleu piruletes

si us llepen bé les petxines.

 

Les senyores de la Sang

us daran un cop de mà

i si amb això no n’hi ha prou,

també us la poden mamar.

 

Aquesta gent de l’església

—igual que fan les fulanes—,

sap moure’s entre les ombres,

per sota de les sotanes.

 

L’únic que em feia a mi ombra,

donant-se aires d’importància,

ha plegat de la política

i l’han tret en ambulància

 

per la pallissa a les urnes:

Duran passarà a la història

per no haver estat ministre,

sense hotel i sense glòria!

 

Però al seu hereu local,

tot i més sol que la una,

li ha caigut del cel la clau

que governa la comuna.

 

Fa no res que ha trobat casa,

el Josep Maria Prats;

de tant que els hi han xuclat,

té els pebrots ben escurats.

 

Ara que és el solter d’or

el busquen per anar al llit;

entre parelles i trios,

no sap qui li fot el dit.

 

Et llego la porteria

i les claus del mercadal;

no és cap xollo, només feina

per un cicle electoral.

 

I mentrestant, el Pep Fèlix,

el pobre home està que trina,

però aquest cop molt em sembla

que no és un tema d’orina.

 

I NIngú li fa costat,

I NI PP, I NI Unió,

qui li fa agafar el canguelo

són els amics d’INIpro.

 

Tu vine a guanyar calés

i deixa’t de floritures,

et vull a les oficines

firmant totes les factures.

 

Ni pactes, ni collonades!

Sense ningú que t’incordi,

seràs com un escriptor

un bon dia de Sant Jordi.

 

També signaràs contractes

dels qui treballen allí

potser els podràs donar feina

a l’Estrada i al Martí:

 

Les llardoses de la CUP,

amb el seu perfum de rates,

a l’entrada del Mercat

ens faran de segurates,

 

controlant tot el “cotarro”

i perseguint carteristes!

Serà una feina ideal

per a anticapitalistes.

 

Aniran junts fent la ronda

de paradeta en parada,

que entre tant de peix podrit

l’olor queda camuflada.

 

Qui farà bona oloreta

són Ferrando i la Floria,

pintades com dos putots,

allà a la peixateria.

 

Una és la presidenta

de l’empresa de mercats,

l’altra fa de portaveu,

la que duu els galons daurats.

 

Cadascuna al seu estand,

barallant-se com gallines:

“Peixos Bego” o “Ca la Monyos”,

qui tindrà millors sardines?

 

Petxines, no n’hi compreu,

—si ho feu, poseu-hi llimona—,

que les que venen aquestes

fan molta ferum de xona.

 

El que podeu tenir clar,

de les dues majorales,

és que obrint la boca els cap

un camió de cigales.

 

Ara que, parlant de boques,

l’Alejandro en sap un niu,

de xerrar sense dir res

i, quan cal, no dir ni piu.

 

Sempre atacant el Pep Fèlix

però ara firma el pacte!

És un venut i un monyaco

però és el seu últim acte.

 

De la vidorra que es fot,

s’ha posat com un bacó:

de xarcuter del Mercat

causarà sensació;

 

us vendrà les seves llonzes,

la cansalada i el morro

i si voleu botifarra,

us la ven amb ous i forro!

 

Qui també ven bé la moto

són els bords de Ciutadans.

Tindran una altra parada,

però són tots dos germans.

 

Al meu col·lega Viñuales,

per tots els serveis prestats,

li llego les paradetes

de pa i pastes dels mercats:

 

Amb la tropa ciutadana

que tens a l’Ajuntament,

vendràs coca i xocolata

per fer feliç el client.

 

Aneu amb compte amb les mides,

no us passeu amb la farina,

que la gent de Tarragona

prefereix la massa fina!

 

I no vull que hi faltin mai

saladets plens de salsitxa,

que conec un convergent

que els vol amb gustet de pitxa.

 

Abelló, ja sou ben pocs

per fer d’oposició,

torna a obrir la botigueta,

que t’aniria millor.

 

Et suggereixo un projecte:

la col·le definitiva,

la vull plena de mamelles

i cromos de llepar figa.

 

Vull que sigui a tot color,

que no hi falti cap detall,

i si es queixen les mestresses,

doncs les encules, i avall!

 

La parada de cupons

t’anirà que ni pintada

per repartir sort i cromos

amb una sola tirada.

 

I amb una mica de sort,

faràs que algú guanyi pasta

perquè visqui com un rei…

I no parlo de “la casta”,

 

que ells ja tenen massa quartos:

s’han forrat amb els cas Nóos

la infanta, l’Urdangarín,

la família i fins el gos!

 

Jo l’únic rei que suporto

és el que em trobo al mirall

al matí, quan em depilo,

fins la soca del carall.

 

Així que, Felip VI,

el rei, que vagi a Girona,

que li tallaran el cap

i li fotran la corona

 

de príncep de la ciutat

per faltar-los al respecte

no rebent son exalcalde,

ara president electe.

 

Tancadet a casa teva,

estàs tan acollonit,

que t’han de portar notícies

per telèfon o en escrit.

 

Queda’t tranquil a Madrid:

ja rebràs al president

quan et porti la notícia

del país independent.

 

Us llego, doncs, les latrines

per a tota la família,

perquè llepant cagallons,

practiqueu l’escatofília!

 

I per merda, la que tenen

tots a Madrid, entre mans,

un drama de “señoritos”

un vodevil dels d’abans.

 

La política espanyola

sembla un xou del Clan TV,

que als adults ens fa vergonya

però als nens els entreté:

 

El Gargamel del Mariano

i els seus barrufets corruptes

s’aferren a la poltrona

tot vomitant exabruptes.

 

El Pablo “Mármol” Iglesias

amb el Sánchez “Picapedra”

no saben com engegar

el Rajoy a Pontevedra.

 

I als Minions del Rivera,

fent la puta Ramoneta,

ja se’ls fa aigüeta la ullera

mentre s’obren la bragueta.

 

A aquest cony de mamarratxos

no els llego ni un cagalló;

sabent que els perdré de vista,

dinyar-la em senta millor!

 

Visca la festa i fora la moral,

i quan, tristament, m’hagueu d’enterrar,

us prego que seguiu la bacanal.

No pareu de privar, cardar i ballar

 

fins arribar l’any que ve,

fins Carnestoltes trenta-sisè!”»

Descarrega't el testament en format pdf