Estimats fills… de puta!

Com a notari fidel

del monarca Carnestoltes

us vinc a comunicar

que el més gran dels poca-soltes

 

l’ha dinyat fa poques hores,

per l’excés de vici i farra

amb què ha viscut el regnat

aquest il·lustre bandarra.

 

El col·lapse general

s’ha apoderat del seu cos,

l’ha agafat pels ous i el fetge,

els pulmons i el moll de l’os.

 

Com que no hi havia metges

per atendre’l amb urgència,

evacuat amb helicòpter,

ha mort camí de València.

 

Però no us sàpiga greu:

el seu destí estava escrit

i ben bé que ell ho sabia.

Aquell tros de malparit

 

s’ha immolat per tots vosaltres

en una orgia constant

per donar-vos bon exemple:

posar i treure és l’important!

 

Però abans m’ha fet a mans

un infecte document:

és aquest que us llegiré,

el seu galdós testament…

 

Tarragona, 17 de febrer de 2015

 

«Jo, Carnestoltes XXXIV,

abans que em foteu al clot,

us escric el meu llegat

amb el que em surt del virot.

 

Fa poc em va visitar

el fantasma de Dalí

i, enculant-me amb el bigoti,

em va il·luminar el camí.

 

Com el fill de puta aquell,

“tot lligat i ben lligat”

quedarà al meu testament

per a la posteritat.

 

Us deixo, tot per escrit,

el guió monumental

—amb el pla per dur-lo a terme—

del magne documental

 

“Tarragona, ciutat viva”,

per mostrar les veritats

i que hi surtin els draps bruts

dels que us tenen enganyats.

 

Hi haurà feina per tothom,

cadascú segons els mèrits

que hagi anat acumulant

de temps recents o pretèrits.

 

Ja tinc pensats i llogats

els nombrosos productors

que hi posaran els calés,

xoriços i malfactors,

 

tots lladres encorbatats:

el clan Pujol el primer,

que es veu que de pasta, a Andorra,

n’hi tenen un fotimer.

 

Els Millets, Montulls i Bárcenas

també afluixaran la mosca,

com l’Iñaki i la Cristina

i aquell que, ocult a la fosca,

 

va mangar un parell de quilos

a la catedral gallega,

sense que el bisbe ho notés,

de tants quartos com manega!

 

Ja veieu que no caldrà

patir pel finançament

d’aquest vídeo que farem.

He pensat que l’argument

 

serà estil Tàrraco Viva:

la campanya electoral

per arribar a l’alcaldia

cau durant el festival;

 

doncs filmarem els seus mítings

com una cursa de carros

a la plaça de la Font.

I que es vegin tots els marros

 

i el joc brut dels candidats

per aferrar-se al silló:

El Pep Fèlix i l’Arganyo,

l’Alejandro i l’Abelló,

 

vestits d’aurigues tots quatre

fustigant-se per la plaça

i els dels partits aspirants

perseguint-los tots en massa.

 

Amb els de Setmana Santa

farem una gran escena,

quan totes les professons

desemboquin a l’arena

 

de l’antic Amfiteatre

i se’ls mengin els lleons,

els llancin a la foguera

i se’ls torrin els collons.

 

A les colles castelleres

també els he escrit un paper:

al vell coliseu romà

quedaran la mar de bé

 

lluitant com gladiadors.

Que es matin de veritat

i demostrin cos a cos

la seva rivalitat.

 

Com que són molts, a les colles,

podran fer una gran matança

i moltes escenes gore,

que si no, el públic es cansa.

 

Els dels Xiquets del Serrallo,

amb la xarxa i el trident,

seran, per una vegada,

els favorits de la gent.

 

Amb aquests esports romans

farem la publicitat

dels Jocs del Mediterrani

que ha d’acollir la ciutat.

 

Com que no tenen calés,

no han començat les obres

i al final, en lloc d’olímpics,

semblaran els Jocs dels Pobres.

 

Amb gladiadors i aurigues

distraurem el personal

que, de portes cap enfora,

farà molt original.

 

Pel que fa a la construcció

de l’atretzo i decorats,

he fitxat uns quants figures

entre els millor reputats:

 

uns regidors d’Urbanisme,

tècnics públics i arquitectes

ineptes, curts de gambals,

irresponsables directes

 

de tots els nyaps urbanístics

que aguanteu com una creu:

Tabacalera, el Miracle,

el bony del Pla de la Seu,

 

l’estació que fa pena,

l’AVE encara a Perafort,

allò de la Savinosa,

els àrabs amos del Port,

 

el pàrquing Jaume I,

el Mercat i el tercer fil…

I podria anar dient

fins arribar a més de mil.

 

Que redactin els projectes,

aquesta colla d’inútils,

que no saben fer altra cosa

que perdre’s pels detalls fútils.

 

Per aixecar els decorats

tinc triada una quadrilla

d’efectivitat provada,

no aprenents de pacotilla:

 

la brigada constructora

serà la del Parc Central,

que va fer amb tanta pressa

la reforma del local,

 

que en menys d’un any s’ha ensorrat.

Així no caldrà desfer

els decorats del rodatge,

ells sols es faran malbé!

 

Per fer de mà d’obra i extres,

a les cues de l’atur

hi ha molta gent disponible

que no veu clar el seu futur.

 

I si en fessin falta més,

teniu les sales d’espera

de qualsevol hospital

de la mateixa manera:

 

personal desesperat,

alguns amb un peu al clot.

Doncs que surtin tots al vídeo,

fent de públic carallot!

 

Perquè no s’escapi res

he creat una app, com toca,

per rebre suggeriments

que em passaré per la soca

 

dels collons —doncs què us penseu—,

com aquesta del civisme

que ha inventat l’Ajuntament

sense estalviar en cinisme:

 

només faig que enviar fotos

de polítics que fan nosa

i l’únic que han retirat,

és la Forns, ves quina cosa…

 

L’oficina del projecte

la fotré al Banc d’Espanya

que, amb el museu de la química,

segur que serà la canya:

 

drogues sintètiques gratis

per a tots els voluntaris…

Fins i tot els capellans

sortiran dels seus armaris!

 

Jo no tinc pèls a la llengua

—si no són d’alguna figa

que m’acabi de menjar—

i la puta llei mordassa

 

que el ministre de Justícia

s’ha tret de cul del barret,

me la passo per la ullera

i la rebento d’un pet;

 

però ja me l’han fotut

i he patit la censura:

m’han retallat un trosset

de guió, els de Cultura:

 

cinc estrofes que tenia

dedicades a islamistes,

per si aquí n’hi ha algun de Reus,

aquell cau de jihadistes!

 

El que sí que hi haurà al vídeo

serà un rei de veritat:

hi sortirà el meu hereu

i el seu magnífic regnat.

 

He triat aquell fill bord,

aquell bàrman de Girona,

que li ha sortit al Juan Carlos

d’un antic afer de xona.

 

Un Borbó de Carnestoltes,

que borratxos i puteros

en trobareu pocs com ells,

marcant paquet com toreros!

 

No oblideu que sóc el rei

i el guionista total:

decideixo i planifico

el procés fins al final!

 

Vosaltres ja votareu

al maig vinent o al setembre

—a mi, això d’anar a votar,

més aviat m’arronsa el membre…

 

A veure si amb dos intents

engegueu a fer punyetes

la púrria que ara us mana,

siguin d’esquerra o de dretes.

 

I tant se val els qui guanyin,

que no us prenguin més el pèl,

proclameu la independència

tenyiu d’or i grana el cel!

 

Visca la festa i fora la moral,

i quan, tristament, m’hagueu d’enterrar,

us prego que seguiu la bacanal.

No pareu de privar, cardar i ballar

 

fins arribar l’any que ve,

Descarrega't el testament en format pdf