Estimats fills… de la puta de Déu!

Em sap greu comunicar-vos

que en aquesta hora tan trista

el nostre rei Carnestoltes

ha fet mutis de la pista.

 

Assumint el seu destí,

ha rebentat la barraca.

S’ha deixat fetge i pulmons

i el virot fets una caca,

 

tancant bars i puticlubs;

ha dilapidat l’Imperi

a cop de farra salvatge

fins a perdre-hi el senderi.

 

Però el que l’ha rematat

ha sigut l’ensarronada

que li han fet des de Roma

dos papes a la vegada:

 

L’alemany i l’argentí

—viuen junts al Vaticà

com a parella de fet

que no es pot divorciar—

 

han agafat Carnestoltes,

li han aplicat el cilici

i després se l’han follat

fins a l’ultim orifici.

 

Amb la llet que li han untat

ha escrit aquest testament,

amb la mala intenció

de fotre el màxim de gent!

 

Tarragona, 4 de març de 2014

«Jo, Carnestoltes XXXIII,

majestat del disbarat,

del pecat i tot bon vici,

abans no sigui cremat,

 

redacto amb semen i sang,

sense ànim de coherència,

aquest infecte paper

que serà la meva herència.

 

Mentre veia les estrelles

enculat entre sotanes

per aquells dos semalers

turgents com dues baldanes,

 

m’ha vingut a la memòria

l’orgia de sants i santes

que es va fer a la Laboral…

Mai se n’havien vist tantes!

 

I he previst que al meu llegat

en santificaré uns quants

i els nomenaré patrons

dels defectes més sagnants.

 

Començaré per la colla

de politiquets locals

que us aixequen la camisa,

quin grapat de subnormals!

 

Els de l’equip de govern

us demostren cada dia

que no tenen més criteri

que la pura ximpleria:

 

“la ciutat intel·ligent”,

els Jocs del Mediterrani…

Però els problemes reals,

oblidats al soterrani,

 

se’n van claveguera avall

al pàrquing Jaume I,

al Mercat inacabat,

al pas de cotxes per fer

 

sota la plaça dels Carros,

i el cony d’instal·lacions

pels jocs del 2017!

Calen tots els milions

 

que ningú no sap on són

però algú s’ha embutxacat.

No els busqueu a les escoles,

tampoc a la Sanitat,

 

ni a casa dels desnonats,

ni a les cues de l’atur.

Per això els joves se’n van:

aquí no hi veuen futur!

 

L’oposició PePera

sempre surt per peteneres:

les xorrades del Fernández

em fan venir cagaleres.

 

Es limita a repetir

les consignes del partit

que li arriben dins d’uns sobres

amb remitent de Madrid.

 

Del seu petulant discurs

sobre “el pols de la ciutat”,

només passarà a la història

que l’Hurtado l’ha cagat!

 

Ell que es creu que és Jesucrist

s’enfronta a les avortistes

i les envia a les dutxes

per ser lletges i anarquistes.

 

D’imbècils com aquest paio

al partit n’hi ha un cabàs,

però tot sol s’ha guanyat

ser el pudent patró del gas!

 

Mentrestant els seus profetes,

Fernández i Ballesteros,

venen projectes de fum

entre acòlits i palmeros.

 

Fan veure que es piquen crestes

per la cosa més banal,

però estan tots dos d’acord

contra un tema principal:

 

el del dret a decidir

d’aquest poble català

que se’n vol anar d’Ecspanya

i es declara sobirà.

 

Aquests mereixen el títol

de patrons dels botiflers

i que els llanceu pel balcó:

no els aguanteu ni un any més!

 

Com tampoc s’ha de permetre

que els partits espanyolistes,

els tribunals d’injustícies,

el govern i els seus ministres,

 

ens toquin tant els pebrots

perquè vulguem fotre el camp

del seu país de corruptes

que ens vol escanyar de fam.

 

Entre el Margallo i la FAES

repartint els seus informes

sobre els pèrfids catalans,

fets de mentides enormes,

 

la cabrona d’UPyD

pro “solució final”,

i els inútils del PSOE

amb el rotllo federal,

 

estan tots encaparrats

a fer-nos la guerra bruta,

i els nomeno sants patrons

de tots els grans fills de puta!

 

Ja s’hi poden posar fulles

que, quan arribi novembre

i voteu al referèndum,

els caurà a trossos el membre.

 

Llàstima que no ho veuré,

ja s’acaba el meu regnat,

tot just m’ha durat un any i

ja em voleu fotre al forat.

 

El meu regne ha estat la bomba

i he eclipsat el d’un atre

monarca tan acabat

que ja no pot deixar el catre.

 

Ha estat, aquest 2013,

el del declivi rotund

de la nissaga Borbona:

d’ells no se’n salva ni un.

 

Al davant hi ha el Juan Carlos,

tota una ruïna humana,

decrèpit, xacrós, roí,

senil i de ment insana.

 

Li han arreglat els ossos

per poder aguantar-lo dret,

però l’edat no perdona

i es caga si es fot un pet.

 

Quan parla no se l’entén,

ja no és capaç de llegir

i s’adorm als actes públics.

Però s’entesta a regir

 

la monarquia més cutre

que ha parit la humanitat.

I no pensa abdicar mai,

així té la impunitat

 

per seguir fent tripijocs

amb els seus amics saudites

a canvi de parar el cul,

que aquells són grans sodomites.

 

La idea és no fotre brot

però cobrant el salari,

i mentre el poble s’ensorra

ell se la fot de safari.

 

De l’escàndol de sa filla

és ben clar que “no en sap res”.

No us penseu en cap moment

que un Borbó pugui ser pres:

 

ja ha sacrificat el gendre

pel bé de la monarquia.

Potser que els pelem a tots

i que regni l’anarquia!

 

Deixo al vell xaruc Borbó

un llegat que és cosa fina:

el braç pútrid de la Tecla

—la meuca tarragonina—

 

encastat al seu esfínter

perquè me’l vagi desfent,

com el laxant més diví,

amb dolor, ben lentament.

 

La filla gran d’aquest tòtil

té nom de bellesa grega

però és lletja de collons

i l’encèfal no li rega.

 

Només podia servir

perquè parís descendència,

però sols voler casar-la

era tota una indecència.

 

L’únic capaç de muntar-la

era un altre retardat,

que després de fer-li el bombo,

pobret, va quedar tarat.

 

Però qui se’n du la palma

són l’Iñaki i la Cristina,

una parella exemplar,

a hores d’ara, una ruïna.

 

A l’empara del poder

tots dos s’han embutxacat

milions de diners públics,

i ara en paguem el rescat.

 

Aquest tipus de paràsits

gaudeixen de carta blanca

perquè compten amb l’aval

de la mafiosa banca.

 

Quan ha esclatat el cas Nóos

no s’ha pogut amagar

la magnitud del saqueig

de tant com hi han fotut mà.

 

I és que l’han feta tan grossa

que han acabat als jutjats,

però no tindrem la sort

que acabin tots dos penjats.

 

Quan el jutge fa preguntes,

aconsellada pel Roca,

ella ni ho sap ni ho recorda

mentre fa cara de soca.

 

I és que tot ho ha fet l’Iñaki;

ella només li mamava

aquell membre d’esportista

—xucla que xucla, la fava!—

 

durant les recepcions,

habituals a Mallorca,

i també alguna a Montblanc,

d’on és duquessa, la porca.

 

Els faig patrons dels corruptes

a tots aquests delinqüents,

ni que sembli poca cosa

per com en són de freqüents

 

els seus fraus i martingales,

sempre amb governs del PP,

que aquests, a més de xoriços,

són fills de puta també.

 

El final ja ens el sabem:

tot acabarà en no res,

estimats tarragonins,

i sembla que no hem après

 

el que ens ha ensenyat la història:

mireu el veí francès,

que fart del reial dispendi,

el poble, ja prou ofès,

 

va treure la guillotina

i va acabar amb la nissaga

mare de la d’aquí, doncs

la mateixa merda caga.

 

Amb això s’acaba el bròquil,

no us penso llegar res més:

per viure bé a l’altre barri,

m’hi emporto tots els calés!

 

Visca la festa i fora la moral,

i quan, tristament, m’hagueu d’enterrar,

us prego que seguiu la bacanal.

No pareu de privar, cardar i ballar

 

fins arribar l’any que ve,

fins Carnestoltes trenta-quatrè!»

Descarrega't el testament en format pdf