Ball de Sant Miquel i Diables — Santa Tecla 2018
LLUCIFER
(Al públic.)
El nostre Ball de Diables
ja ha tornat al carrer
per dir-vos les veritats
d’aquest món tan mentider.
Jo sóc el gran Llucifer,
i de l’infern he vingut
per poder-vos demostrar
que sóc el més gran banyut.
Amb trenta-cinc anys que porto
cagant-me en tot des d’aquí,
cap fill de puta togat
m’ha pogut fer callar, a mi,
ni tampoc engarjolar-me,
ja hi podeu pujar de peus:
ni la guàrdia civil,
ni els subnormals de Reus,
ni l’Arquebisbat en ple,
ni un regidor sarasa
que vam treure de l’armari:
tots em van llepar la maça!
La Trompeta del Judici
em sembla que estic sentint
i amb tot el que et ve al damunt
ja pots anar dimitint.
I vés penjant un llaç groc,
quan ho creguis oportú,
perquè aquest cop, Ballesteros,
el necessitaràs tu!
Els meus set pecats són pocs,
al costat dels teus delictes
vés posant-te un tap de suro
quan et dutxis amb convictes!
(Als diables.)
Alerta, diables meus!
Pareu molta atenció,
que els núvols del Cel s’apropen!
D’aquí en sento la remor!
Serà nostra la victòria
si no ens falten els tabals;
aquesta és la nostra festa
i la dels focs infernals!
(Als timbalers.)
Timbalers, doneu l’alarma!
(Els timbalers donen un cop de baquetes.)
Més!
(En donen un altre.)
Bé!
TIMBAL
(A Llucifer, sense moure’s de la formació.)
Si tan fort maneu tocar
però guerra no veiem,
perquè triomfem millor
a degolla tocarem!
Als àngels que són al Cel
ja els vénen totes les pors
en escoltar el fort repic
d’aquests infernals tambors!
(Repic de timbals.)
LLUCIFER
(Assenyalant Mascaron amb el dit estès, el qual es quadra sense moure’s de la seva posició.)
A tu, astut Mascaron,
et nomeno capità,
capità d’aquesta tropa
que a sant Miquel vencerà.
Amb la força que jo et dono,
tots els àngels de Miquel
ràpid hauran de morir
per tal de derrotar el Cel!
MASCARON
(Avançant-se cap a Llucifer.)
En donar-me el teu poder
en aquesta gran empresa,
el triomf en la batalla
no ens vindrà pas per sorpresa.
(Dirigint-se a les tropes.)
Amb foc infernal cremeu
les esquadres de Miquel!
Bona serà la notícia
de la derrota del Cel!
Fem tots junts foc a l’instant
en combat sense defensa!
Set rajos i set ballestes
al Cel llancem amb ofensa!
(Mascaron i els set diables que representen els set pecats capitals criden a cor.)
La victòria ja és nostra!
(Mascaron es retira a l’esquerra de Llucifer. Tot seguit, cadascun dels set diables recitarà per torn el seu parlament, amb la maça sobre l’espatlla dreta, després d’haver entrat en escena tirant una carretilla. Mentrestant, els timbalers han començat a tocar i ho fan fins que esclata cada carretilla; hi tornen quan se n’encén una altra, i així successivament.)
DIABLE PRIMER: LEVIATAN
Sóc el primer i més altiu,
el més esvelt i enginyós,
em faig dir Leviatan:
com jo, no en trobareu dos!
Doncs tenim nou alcaldable,
però ni esvelt, ni enginyós,
aquest és un tap de bassa,
que vol semblar graciós.
Segur que sabeu qui és:
del Serrallo, Cal Caguetes,
tarragoní, molt del Nàstic,
amb panxeta i moltes tetes.
Va criticar el Gran Wyoming,
va guanyar l’escombra d’or,
i al Nadal i al Ballesteros
els va regalar el seu cor.
Agustí Mallol, alcalde!
Ja sabeu a qui votar,
el ninot de Toy Story:
“Fins alcalde i mes enllà!”
DIABLE SEGON: MATMONA
Potser us sembla malament,
però a mi em diuen Matmona.
Sóc garrepa i sols m’excito
quan la meva bossa sona.
Teníem, a fons perdut,
tot un Sant Magí suspès;
enguany volíem el doble,
però no hem vist res de res:
ni revetlla del patró,
—i això que el 20 era festa!—,
ni castell de focs, ni traca,
per no parlar de la resta…
Gasteu els calés com cal
amb els qui vivim aquí:
volem xalar per les festes
de la Tecla i del Magí,
i no haver de fotre el camp
buscant la diversió
que falta al programa d’actes
d’aquesta Festa Major!
DIABLE TERCER: ASMODEUS
Asmodeus és el meu nom
i, de banyes, en tinc tres:
tres de llargues i aixecades…
suposo que m’heu entès!
I no em cal la burundanga
per cardar culs i xuminos,
quan em veuen aquest trasto
se m’amorren com tocinos.
I no és tot, el que veieu:
tinc tanta carn amagada,
que m’hi caben, sota els ous,
tots aquells de La Manada.
Amb la pell tota suada,
quedaran tots atrapats
i menjaran pèls de polla
fins que acabin ofegats.
(Als de la Manada.)
Si trempeu cinc contra una,
matxaqueu-se la cigala
fins que us caigui tot a trossos
o algú us fotrà una bala!
DIABLE QUART: BELFEGOR
Belfegor sóc jo, el més gras,
i sóc golafre de mena:
quan m’afarto sóc feliç
i no em domina cap pena.
I si ja passàvem gana
abans que fessin els Jocs
de la Fam Mediterranis,
ara ens menjarem els mocs
uns quant anys pagant els deutes.
Sort que a la Festa Major,
—com que ho fem les entitats…—
mai hi faltarà el porró,
ni la santa Tecla-tapa,
vermuts, teques ni paelles…
Almenys durant aquests dies
ens atipem fins les celles!
I què fa el Consistori?
Posar-hi limitacions
amb els espais i els horaris,
per tocar-nos els collons!
DIABLE CINQUÈ: BARIT
Si faig cara d’emprenyat
és perquè em diuen Barit:
la mala llet em rosega
I l’ira em té consumit!
I és que em treu de polleguera
que parlin de democràcia,
petant-se el nostre govern
només perquè no els fa gràcia.
A Madrid hi ha un govern
que no s’ha votat com cal,
i el que es vota a Catalunya
s’ho passa per l’engonal.
(Al govern d’allà.)
Apliqueu-se en pròpia pell,
la merda que ens feu patir
així entendreu que aquest poble
vol decidir el seu camí;
reprimint-lo amb lleis i porres
demostreu la vostra por.
Per tots els presos polítics,
el groc és més que un color!
(Diables, a cor.)
Llibertat, presos polítics!
DIABLE SISÈ: BELZEBUB, príncep
Se’m coneix per Belzebub
i també per un desfici:
envejar allò que no és meu,
ho faig per gust i per vici.
Com envegeu els concerts
de les festes dels voltants,
per això us passeu l’estiu
fent la ruta dels gegants,
d’una festa major a l’altra.
Perquè aquí, a la capital,
el gran concert de les festes
només és un revival
amb l’Orquestra Mondragón
per encetar temporada
de la sèrie “Walking Dead”,
amb Franco, estrella invitada,
ara que l’han fotut fora
d’aquell cony de mausoleu…
Aquí us en deixo les cendres,
(Es despenja el sac i el buida per davant del micròfon.)
i els fatxes: us l’esnifeu!
DIABLE SETÈ: ASTAROT, gran duc
Sóc el gran duc Astarot,
i pertanyo a la noblesa.
M’agrada no fotre brot,
i d’això en diuen peresa.
I com que és de ritme lent
em llençaré a rimar,
rapejant una miqueta,
a veure qui em fa callar!
(Apareix en escena el jutge Llarena i se li acosta aixecant un dit amenaçador.)
JUTGE LLARENA
A ver qué cantas, listillo,
que yo soy el juez Llarena:
no serías el primero
que por menos va a la trena!
ASTAROT
(Fent cas omís de les amenaces.)
Jo sóc part de la noblesa
—per si no m’has escoltat—
així que no m’amenacis,
o en sortiràs escaldat,
que els Borbons són ma família
i el PP, les amistats,
l’Iñaki, l’ovella negra
que ha pagat el plats trencats.
JUTGE LLARENA
(Conciliador.)
Si no pides libertad
no es delito, rapear
y si es en cristiano
no te tienes que exiliar.
ASTAROT
(Plantant-li cara)
Doncs reclamo llibertat
pels qui són a la garjola
per defensar unes idees
que tant t’inflen la titola!
I per totes les mentides
que heu ordit, com una aranya
us rostireu a l’Infern
sense poder salvar Espanya!
(A part.)
Toma pa-amb-tumaca, modafaca!
SANT MIQUEL
(Entrant en escena per l’espai del Cel, pel qual evoluciona.)
Silenci, dracs infernals
que preteneu derribar
el poder de l’únic Déu:
preparats per tremolar!
MASCARON
(S’avança. Burleta.)
Tremolar al davant teu?
Si tens el poder del Cel,
jo tinc el foc de l’infern.
Angelet, et caurà el pèl!
BEEMOT
(Anant a trobar Mascaron i dirigint-se a sant Miquel.)
Miquel, la festa que fem,
tu no la pots adorar.
En cas que et vegis batut,
a l’infern t’has d’entregar!
SANT MIQUEL
Prova les armes i mira
el poder d’aquesta creu!
(Li ensenya la creu de l’escut.)
Que després d’un quart de segle
enlluerna a tot arreu,
restaurat de dalt a baix.
No em fas por, galifardeu:
totes les vostres esquadres,
aviat us rendireu!
LLUCIFER
(Acudeix en ajut de Mascaron i Beemot. To sarcàstic.)
Prova les armes i mira…!
Si a la terra has arribat
en nom de l’Ésser Suprem,
ja ho tens quasi tot guanyat!
(Mentrestant, Mascaron i Beemot s’han retirat a la seva posició.)
(To amenaçador.)
El poder et ve del Cel
però, guerra contra guerra,
jo tinc tot el de l’infern
per llençar sobre la terra!
DIABLESSA
(S’ha anat avançant cap a Llucifer, a qui es dirigeix amb to burleta.)
No t’espantis, Llucifer,
que sempre seré ta guia;
mai no et desempararé,
en la meva companyia.
Al teu costat estaré
unida com a mestressa
i, en aquest ball de diables,
jo faré de Diablessa.
(La Diablessa “extreu” unes calces enormes de la caputxa de Llucifer i, visiblement emprenyada, les hi refrega per la cara mentre l’increpa.)
DIABLESSA
De qui són aquestes calces?
Ja m’has tornat a fer el salt?
LLUCIFER
(A la defensiva.)
I ara, per qui m’has pres?
Han caigut des d’allí dalt! (assenyalant el balcó d’autoritats.)
DIABLESSA
(Sarcàstica.)
I per això tenen brodat
el nom de Sebastiana?
Ja te m’has embolicat
amb una nova fulana?
LLUCIFER
(Excusant-se inútilment.)
Qualsevol li diu que no,
si la mama amb tanta traça!
DIABLESSA
I tu m’has de fotre banyes
davant de tota la plaça?
No facis com els Borbons:
no em deixis en evidència,
o t’arrossego pels ous,
des d’aquí fins a València!
(La Diablessa clava una empenta a Llucifer per apartar-lo i deixa anar, a part.)
Au, arria, tita fluixa!
(Dirigint-se a sant Miquel.)
Ja saps que sóc la supèrbia
i indigna de tu, Miquel;
(Es gira momentàniament cap a Llucifer, reconciliadora.)
de tu, Llucifer, amiga,
i destructora del Cel!
Sóc més forta que Samsó,
sóc dona i saps que ho faré:
amb aquest ganivet curt,
el cervell et llevaré!
(Dient això, la Diablessa es treu el punyal i l’alça contra sant Miquel en actitud amenaçadora. Sant Miquel aixeca la llança i amenaça la Diablessa, que recula un pas.)
SANT MIQUEL
Enrere, dona infernal!
Que des de dalt he baixat
per destruir Mascaron
i Llucifer, el malvat!
Aquesta llança que porto
és el meu Déu qui la inspira;
dona perversa i cruel:
d’on l’has treta, tanta ira?
DIABLESSA
(Amb el punyal alçat amenaçant sant Miquel.)
Diables meus!
(Tots els diables bramen)
Eh!!!
(Redoble de timbals; els diables adopten la figura d’ELSA: tots s’agenollen formant un cercle al centre de l’escenari amb el cap cot en direcció a la Diablessa, demostrant-li submissió.)
DIABLESSA
(Brandant el punyal per damunt del cap.)
Ei, fills meus, Llucifer meu,
per res cal que us espanteu,
que si el punyal no em falta,
en la guerra no perdreu!
(La Diablessa s’agenolla, l’Arcàngel puja damunt dels genolls de dos diables i, apuntant al Cel amb la llança, recita solemne.)
SANT MIQUEL
Jo sóc l’Arcàngel Sant Miquel,
que del Cel aquí us ha vingut
per matar tots aquests banyuts.
Ai, diables, quina vergonya
sentir com blasmeu Tarragona!
Prou ja d’aquestes indecències!
No us poseu amb els capellans
i estimeu petits, joves, grans…!
Santa Tecla, nostra patrona,
acaba amb tots aquests diables,
que són uns grans irresponsables!
Visca Tarragona!!
(Contesten els diables, vençuts.)
Visca!!
Visca la Festa Major!!
(Tornen a contestar els diables.)
Visca!!
(L’Arcàngel surt d’escena. Els diables s’aixequen i encenen una carretillada en rodó, al centre de la qual evolucionen Llucifer i la Diablessa; un cop acabada, abandonen l’escenari.)
FI
