Ball de Sant Miquel i Diables — Santa Tecla 2016
(Després de l’entrada de Llucifer, Diablessa i diables amb les carretilles, amb el toc dels timbals es posen en posició de “Ritornel·lo del Retaule” i el comencen a fer, amb la diablessa en situació de santa.)
LLUCIFER
(Als diables i a la Diablessa)
Quina merda esteu fotent,
el Retaule dels pebrots?
Fora les mariconades,
o us tallo a tots els virots!
(A la Diablessa)
I tu, putarrona meva,
què et pensaves, fent de santa…
Si tens el cony tan donat
que ni amb calces se t’aguanta!
Només falta que porteu
malles sota els pantalons,
de les que marquen paquet
i t’aixafen els collons!
(Un diable s’abaixa els pantalons de cul al públic i es veu clar que sota porta malles blanques de Retaule.)
Vinga, som-hi, anem per fenya,
que de temps, no vaig sobrat.
Estigueu tots ben atents
que comença el ball parlat.
Jo sóc el gran Llucifer,
i de l’Infern he vingut,
per mostrar-li al Ballesteros
el merder en què s’ha fotut
afegint al seu govern
Unió i rates peperes,
que entorpeixen el pas
d’estelades i senyeres.
Les campanes del Retaule
em sembla que estic sentint
i, sense escoltar la veu,
els senyals vaig descobrint.
(Als diables)
Alerta, diables meus!
Pareu molta atenció,
que els núvols del Cel s’apropen!
D’aquí en sento la remor!
Serà nostra la victòria
si no ens falten els tabals;
aquesta és la nostra festa
i la dels focs infernals!
(Als timbalers)
Timbalers, doneu l’alarma!
(Els timbalers donen un cop de baquetes.)
Més!
(En donen un altre.)
Bé!
TIMBAL
(A Llucifer, sense moure’s de la formació)
Si tan fort maneu tocar
però guerra no veiem,
perquè triomfem millor
a degolla tocarem!
Als àngels que són al Cel
ja els vénen totes les pors
en escoltar el fort repic
d’aquests infernals tambors!
(Repic de timbals.)
LLUCIFER
(Assenyalant Mascaron amb el dit estès, el qual es quadra sense moure’s de la seva posició.)
A tu, astut Mascaron,
et nomeno capità,
capità d’aquesta tropa
que a sant Miquel vencerà.
Amb la força que jo et dono,
tots els àngels de Miquel
ràpid hauran de morir
per tal de derrotar el Cel!
MASCARON
(Avançant-se cap a Llucifer.)
En donar-me el teu poder
en aquesta gran empresa,
el triomf en la batalla
no ens vindrà pas per sorpresa.
(Dirigint-se a les tropes)
Amb foc infernal cremeu
les esquadres de Miquel!
Bona serà la notícia
de la derrota del Cel!
Fem tots junts foc a l’instant
en combat sense defensa!
Set rajos i set ballestes
al Cel llancem amb ofensa!
(Mascaron i els set diables que representen els set pecats capitals criden a cor.)
La victòria ja és nostra!
(Mascaron es retira a l’esquerra de Llucifer. Tot seguit, cadascun dels set diables recitarà per torn el seu parlament, amb la maça sobre l’espatlla dreta, després d’haver entrat en escena tirant una carretilla. Mentrestant, els timbalers han començat a tocar i ho fan fins que esclata cada carretilla; hi tornen quan se n’encén una altra, i així successivament.)
(L’encenedor intenta encendre amb un “pirulo” dels que usen al Retaule per significar les torxes i les flames. Abans d’encendre, però, fa unes passades coreogràfiques del Retaule. Intervenen Llucifer i Mascaron…)
LLUCIFER
(A l’encenedor)
Ja hi tornem, amb el Retaule!
Què fots amb aquest “pirulo”?
(Als diables)
Doneu-li uns quants botafocs
i que no faci el “garrulo”!
(Mascaron li dóna un grapat de botafocs i un més d’encès. L’encenedor es desempallega del pirulo i comença per encendre Leviatan.)
DIABLE PRIMER: LEVIATAN
Sóc el primer i més altiu,
el més esvelt i enginyós;
em faig dir Leviatan:
com jo, no en trobareu dos!
Com d’entrades pel Concurs,
que tampoc en trobareu.
Diuen els de Vilafranca
que d’allí vindrà tot déu:
van fer una crida al poble
per fer la TAP tota verda…
Però els verds, aquí, som naltros, (Ensenya la samarreta del Ball de Diables.)
no aquella colla de merda!
No patiu, tarragonins,
Nosaltres en tenim més! (Tira entrades a dojo a tot el públic.)
Enguany, res de fer castells:
putes, coca i xartrès!
DIABLE SEGON: MATMONA
Potser us sembla malament,
però a mi em diuen Matmona.
Sóc garrepa i sols m’excito
quan la meva bossa sona.
Ni un ral, no us arribarà,
per fer les Jocs de la pobresa…
I ho volíeu arreglar
convidant la reialesa?
La jugada és pagar els Jocs
amb el preu de l’autobús
que paga la gent dels barris,
víctima del vostre abús.
Així s’ha fet la mascota:
sense un duro, un cagalló,
que no té gaire més gràcia
que el vell Cobi en banyador!
Amb aquest projecte estúpid
hipotequeu la ciutat.
Nova joia a la corona:
heu quedat ben retratats!
DIABLE TERCER: ASMODEUS
Asmodeus és el meu nom
i, de banyes, en tinc tres:
tres de llargues i aixecades…
Suposo que m’heu entès!
Però sempre hi ha mossens
i exdirectors de diaris
que, davant les dones, tenen
mentalitat d’antiquaris.
Els fa enveja —dats pel cul!—,
que els mascles i les femelles
facin ús dels seus virots,
les xones i les mamelles
amb llibertat i alegria.
Doncs escolta, Correal:
us empalaré, a tu
i al mossèn de la Bisbal!
(Apareix Correal, saludant des del grup de diables, que l’empenyen. Asmodeus el veu i se n’hi va, per empalar-lo amb la maça o el virot. El “víctima” fuig com pot entre els diables, i se’n va a demanar auxili a un urbano “espontani”, que passava per allí.)
ASMODEUS
Correal, que te la clavo!
CORREAL
(Desesperat per la imminent violació.)
Senyor urbano, si us plau, salvi’m
del virot d’aquest diable!
URBANO
(Fent-se el desentès.)
Això és propi de les festes,
espatarri’s, sigui amable!
(Com que l’urbano no li fa el cas que esperava, Correal fuig d’escena, perseguit per Asmodeus i, tots dos, pel policia.)
DIABLE QUART: BELFEGOR
Belfegor sóc jo, el més gras,
i sóc golafre de mena:
quan m’afarto sóc feliç
i no em domina cap pena.
Passejar per la Part Alta
s’ha tornat una tortura,
ple de gent, soroll i guiris…
Collons, com Port Aventura!
Però què fem? Tancar-ho tot
i tornar a aquells anys enrere,
amb un barri brut i fosc,
cau del jonqui i la ramera?
Si esteu tan farts del soroll,
enclaustreu-vos a les llars!
Però, ep! Per res del món,
si us plau, no em toqueu els bars!
Llarga vida a les tavernes,
fonts de goig i saviesa!
Que, per arreglar els problemes,
res millor que una cervesa!”
DIABLE CINQUÈ: BARIT
Si faig cara d’emprenyat
és perquè em diuen Barit:
la mala llet em rosega
i l’ira em té consumit!
I em rebenta de valent
que el Fernández i el Prats
vulguin fer de Cucafera,
però… És que són clavats!
Ja no saben què inventar
per portar el Seguici als barris…
Alcalde, centra’t als Jocs
i la Tecla, no l’esgarris!
Que no se’ns hi ha perdut res,
al Mercat de Bonavista…
D’aquestes maces no en surt
ni un sol vot socialista!
DIABLE SISÈ: BELZEBUB, príncep
Se’m coneix per Belzebub
i també per un desfici:
envejar allò que no és meu,
ho faig per gust i per vici.
Però no envejo ni gota
aquests polítics cabrons
que només estan d’acord
per tocar-nos els collons
als indepes catalans
i, abans que muntar govern,
tornaran a posar urnes
els primers dies d’hivern!
Rajoy, Sánchez i Rivera:
volem ser independents;
respecteu-nos: no és no,
encara que aneu calents!
DIABLE SETÈ: ASTAROT, gran duc
Sóc el gran duc Astarot,
i pertanyo a la noblesa.
M’agrada no fotre brot,
i d’això en diuen peresa.
Sóc més lent que un regional
súper carca i retardat,
i no sóc el Ballesteros…
Eh que us ho havíeu pensat?
Prô per molts retards que tingui,
això meu és d’aprenents
al costat dels de la Renfe
i el seu sistema de trens!
La gent mor als rodalies,
mentre a Espanya es van posant
una estació de l’AVE
més o menys per habitant!
I no com la nostra, on
Crist va perdre l’espardenya:
allà totes van al centre,
no fos cas que tinguin fenya.
Els encularé una via
sens cap tipus de clemència,
l’únic tren que ara ens serveix
és el de la independència!
SANT MIQUEL
(Entrant en escena per l’espai del Cel, pel qual evoluciona.)
Silenci, dracs infernals
que preteneu derribar
el poder de l’únic Déu:
preparats per tremolar!
MASCARON
(S’avança. Burleta.)
¿Tremolar al davant teu?
Si tens el poder del Cel,
jo tinc el foc de l’infern.
Angelet, et caurà el pèl!
BEEMOT
(Anant a trobar Mascaron i dirigint-se a sant Miquel.)
Miquel, la festa que fem,
tu no la pots adorar.
En cas que et vegis batut,
a l’infern t’has d’entregar!
SANT MIQUEL
Prova les armes i mira
el poder d’aquesta creu!
(Li ensenya la creu de l’escut.)
Totes les vostres esquadres,
aviat us rendireu!
LLUCIFER
(Acudeix en ajut de Mascaron i Beemot. To sarcàstic.)
Prova les armes i mira…!
Si a la terra has arribat
en nom de l’Ésser Suprem,
ja ho tens quasi tot guanyat!
(Mentrestant, Mascaron i Beemot s’han retirat a la seva posició.)
(To amenaçador.)
El poder et ve del Cel
però, guerra contra guerra,
jo tinc tot el de l’infern
per llençar sobre la terra!
DIABLESSA
(S’ha anat avançant cap a Llucifer, a qui es dirigeix amb to burleta.)
No t’espantis, Llucifer,
que sempre seré ta guia;
mai no et desempararé,
en la meva companyia.
Al teu costat estaré
unida com a mestressa
i, en aquest ball de diables,
jo faré de Diablessa.
(Dirigint-se a sant Miquel)
Ja saps que sóc la supèrbia
i indigna de tu, Miquel;
(Es gira momentàniament cap a Llucifer.)
de tu, Llucifer, amiga,
i destructora del Cel!
Sóc més forta que Samsó,
sóc dona i saps que ho faré:
amb aquest ganivet curt,
el cervell et llevaré!
(Dient això, la Diablessa es treu el punyal i l’alça contra sant Miquel en actitud amenaçadora. Sant Miquel es treu l’espasa i, aixecant-la, amenaça la Diablessa, que recula un pas.)
SANT MIQUEL
Enrere, dona infernal!
Que des de dalt he baixat
per destruir Mascaron
i Llucifer, el malvat!
Aquesta espasa que porto
és el meu Déu qui la inspira;
dona perversa i cruel:
¿d’on l’has treta, tanta ira?
DIABLESSA
(Amb el punyal alçat amenaçant sant Miquel.)
Diables meus!
(Tots els diables bramen)
Eh!!!
(Redoble de timbals; els diables adopten la figura d’ELSA: tots s’agenollen formant un cercle al centre de l’escenari amb el cap cot en direcció a la Diablessa, demostrant-li submissió. La diablessa, novament, adopta l’actitud i el rol de santa Tecla; els diables l’aixequen i comencen a girar. Llucifer esclata d’ira.)
LLUCIFER
(Als diables)
Cony de Retaule dels trons!
Deixeu de fer mamonades
o us expulso de l’Infern
amb un gec de garrotades!
(A la Diablessa)
I a tu què et passa, estàs tonta?
Qui collons vols enganyar?
Tots saben que ets un putot
que només pensa en cardar!
DIABLESSA
(Brandant el punyal per damunt del cap.)
Ei, fills meus, Llucifer meu,
per res cal que us espanteu,
que si el punyal no em falta,
en la guerra no perdreu!
(La Diablessa s’agenolla, l’Arcàngel puja damunt dels genolls de dos diables i, apuntant al Cel amb l’espasa, recita solemne.)
SANT MIQUEL
Jo sóc l’Arcàngel Sant Miquel,
que del Cel aquí us ha vingut
per matar tots aquests banyuts.
Ai, diables, quina vergonya
sentir com blasmeu Tarragona!
Prou ja d’aquestes indecències!
No us poseu amb els capellans
i estimeu petits, joves, grans…!
Santa Tecla, nostra patrona,
acaba amb tots aquests diables,
que són uns grans irresponsables!
Visca Tarragona!!
(Contesten els diables, vençuts.)
Visca!
Visca la Festa Major!!
(Tornen a contestar els diables.)
Visca!
(L’Arcàngel surt d’escena. Els diables s’aixequen i encenen una carretillada en rodó, al centre de la qual evolucionen Llucifer i la Diablessa; un cop acabada, abandonen l’escenari.)
