Ball de Sant Miquel i Diables — Santa Tecla 2014
LLUCIFER
(Al públic.)
El nostre Ball de Diables
ja ha tornat al carrer
per dir-vos les veritats
d’aquest món tan mentider.
Jo sóc el gran Llucifer,
i de l’infern he vingut
per poder-vos demostrar
que sóc el més gran banyut.
La Trompeta del Judici
em sembla que estic sentint
i, sense escoltar la veu,
els senyals vaig descobrint.
(Als diables.)
Alerta, diables meus!
Pareu molta atenció,
que els núvols del Cel s’apropen!
D’aquí en sento la remor!
Serà nostra la victòria
si no ens falten els tabals;
aquesta és la nostra festa
i la dels focs infernals!
(Als timbalers.)
Timbalers, doneu l’alarma!
(Els timbalers donen un cop de baquetes.)
Més!
(En donen un altre.)
Bé!
TIMBAL
(A Llucifer, sense moure’s de la formació.)
Si tan fort maneu tocar
però guerra no veiem,
perquè triomfem millor
a degolla tocarem!
Als àngels que són al Cel
ja els vénen totes les pors
en escoltar el fort repic
d’aquests infernals tambors!
(En lloc de l’habitual repic de timbals...)
LLUCIFER
Toca, Peron!
(Comença a sonar la música de Dames i Vells. La meitat dels diables se’n va cap a l’altra banda de l’escenari i es posen tots en dues files encarades longitudinalment al públic, ben obertes, perquè al mig tindrà lloc l’escena següent, a l’antiga.)
(Entra la Diablessa des del fons, ventant-se airosament amb un vano, ella i Llucifer —des del davant de l’escenari— es fan la típica salutació ballada, amb la música de Dames i Vells.)
DIABLESSA
(Falsament seductora.)
No t’arronsis, Llucifer,
que aquí tens xona per rato.
(Recriminant.)
El problema, vell cornut,
és que et trempi, l’aparato!
Com que no saps fer altra cosa
que estar tot el dia en guerra,
(A part.)
m’arriba al llit tot fet mistos,
amb els ous tocant a terra!
LLUCIFER
(Indignat.)
Què has de dir, d’aquesta tita,
sempre neta i ben erecta,
fins que et faig baixar les calces,
que és quan fas sonar el PLASEQTA!
DIABLESSA
(Desafiant.)
Perquè et vinguin a plegar!
Que no aguantes deu segons
quan t’engullo la cigala
fins la soca dels collons!
LLUCIFER
(Com justificant-se.)
És que tu, amb les dents postisses
i els bràquets d’adolescent
m’esgarrinxes tant el flosti
que sembla un pebrot roent!
DIABLESSA
(Ofesa, com si li llancés un mal d’ull.)
Et “nomino”, carcamal,
perquè et remullis per l’ELA,
i amb una mica de sort,
el cigró se te congela!
(A part.)
Deu ser l’única manera
que mantingui la trempera…
LLUCIFER
(Intenta tancar la discussió.)
Deixa’t estar de rucades
i de modes de retrons,
que ja sembles la Floría,
amb les “selfies” dels collons!
(Li gira l’esquena a la Diablessa i mira, enfurismat i desafiant, cap a les seves tropes. Tots els diables corren a posar-se darrere la Diablessa —d’esquena al públic—, aquesta es treu un mòbil de la faixa i es fan tots una “selfie” amb el públic de fons. Llucifer es mira l’escena atònit i desconcertat. De seguida, els diables se’n van al seu lloc habitual per continuar el Ball de Sant Miquel i Diables. La diablessa es queda, a veure què fa Llucifer. Aquest, veient-se desbordat per la situació, reclama l’ajuda de Mascaron-Blàsques.)
LLUCIFER
(Assenyalant Mascaron amb el dit estès, el qual es quadra sense moure’s de la seva posició.)
I tu, astut Mascaron,
des d’avui faràs de Blàsques,
posaràs ordre a la tropa
i si protesten, els casques!
(Assenyalant la Diablessa.)
Pel que fa a aquesta bacona,
li pots endinyar el garrot,
tant pel cul, com per la figa…
Que es desfogui, el putarrot!
(La Diablessa, fent un desaire d’ofesa amb el vano, se’n va cap al seu lloc.)
MASCARON
(Avançant-se cap a Llucifer. Amb accent andalús.)
Tu tranquilo, Lucifer,
que lo tengo controlao
(Acostant-se a Llucifer, en to confidencial.)
Lo mismo dice el alcalde,
con las obras del mercao…
(Als diables.)
Vosotros, catalanistas,
teneis ganas de votar?
Os daré rabo de toro
hasta el cielo del paladar!
Ni 9-N, ni pollas,
ya se acabó la paciencia!
Una España sin fisuras,
y en Catalunya…
(Diables a cor.)
…Independència!
(Mascaron es retira a l’esquerra de Llucifer. Tot seguit, cadascun dels set diables recitarà per torn el seu parlament, amb la maça sobre l’espatlla dreta, després d’haver entrat en escena tirant una carretilla. Mentrestant, els timbalers han començat a tocar i ho fan fins que esclata cada carretilla; hi tornen quan se n’encén una altra, i així successivament.)
DIABLE PRIMER: LEVIATAN
Sóc el primer i més altiu,
el més esvelt i enginyós;
em faig dir Leviatan:
com jo, no en trobareu dos!
La tropa unionista
va venir a marcar paquet,
per la Diada, a Tàrraco:
un miserable grupet,
meitat tontos, meitat fatxes,
amb Chacón al capdavant,
la Camacho i el Rivera…
Allò era un circ ambulant!
No hi faltaven neonazis,
ni regidors botiflers,
ni espanyolistes “ricatxos”
que hi posaven els calés.
Segons ells, la democràcia
es rendir-nos a Madrid…
Fins quan hem de suportar
tanta ferum de podrit?
DIABLE SEGON: MATMONA
Potser us sembla malament,
però a mi em diuen Matmona.
Sóc garrepa i sols m’excito
quan la meva bossa sona.
Entre la casta política
tinc els meus millors deixebles,
són al poder per forrar-se
a base de fotre els febles.
Aquí teniu els Pujol,
dedicats tots al negoci:
peix al cove i pasta a Andorra,
i que no ho sàpiga el soci
del partit ni del despatx.
Feu-me cas: els xoriçots
no pararan de robar
fins que els talleu els pebrots!
DIABLE TERCER: ASMODEUS
Asmodeus és el meu nom
i, de banyes, en tinc tres:
tres de llargues i aixecades…
suposo que m’heu entès!
I com que ja n’estic fart
de menjar-me culs peluts
en aquest infern de mascles,
us ho diré sense embuts:
Me’n vaig amb Dames i Vells,
que tenen quatre bandarres
disposades sempre a tot…
Vaja, que són unes guarres!
DIABLESSA
(L’interomp.)
Sí, xiquet, ja ho pots ben dir:
som unes insaciables!
ASMODEUS
(Reprèn el fil.)
Doncs me’n vaig cap als xuminos
i aquí us la peleu, diables!
DIABLE QUART: BELFEGOR
Belfegor sóc jo, el més gras,
i sóc golafre de mena:
quan m’afarto sóc feliç
i no em domina cap pena.
Tenim tota Tarragona
plena de rutes de tapes.
Per poder tastar-les totes
et calen un munt de mapes.
Al femer anomenat Reus
també fan aquestes rutes,
pels ganxos i per les ganxes;
això és, pinxos i putes.
Així els agafin caguetes,
visitant l’espai Gaudí,
que, per fi, tot ple de merda,
tindrà un bon ús i destí!
DIABLE CINQUÈ: BARIT
Si faig cara d’emprenyat
és perquè em diuen Barit:
la mala llet em rosega i
la ira em té consumit
Ja no puc anar al Concurs,
no he pogut comprar l’entrada.
El problema? Doncs com sempre:
la puta web saturada.
Deixeu de fer el «moderniki»
i veneu-les per guixeta.
Segurament, coneixent-vos,
serà petita i estreta.
I les colles «cercabirres»,
quan aneu a professó,
lligueu-vos ben bé la faixa i
deixeu a casa el porró.
Si el que voleu és mamar,
apreneu d’aquests diables:
respectuosos a plaça
i a la barra, insuperables!
DIABLE SISÈ: BELZEBUB, príncep
Se’m coneix per Belzebub
i també per un desfici:
envejar allò que no és meu,
ho faig per gust i per vici.
D’un polvo «selfi-tecler»,
de nit, a l’Arrabassada,
entre maires i seitons,
l’Àliga quedà prenyada.
I el Lleó així trenca el mite
de la llet atrofiada:
a Tarragona engendrem
d’una sola lleterada!
La criatura és el Griu
i serà el rei del contrast:
entre les plomes i el foc
fa olor de pollastre a l’ast!
Benvingut, gaudeix la festa,
no t’ho pensis ni un segon,
que és millor rodar a la plaça
que fer-ho al Gallo Morón!
DIABLE SETÈ: ASTAROT, gran duc
Sóc el gran duc Astarot,
i pertanyo a la noblesa.
M’agrada no fotre brot,
i d’això en diuen peresa.
Felip VI, rei d’Espanya,
fill del gran estaquirot,
sense cap més altra feina
que anar gratant-se el virot.
I, per reina, una plebea
seca, estirada i eixuta,
amb pocs aires de noblesa
i el posat de mala puta.
Si aquesta és la monarquia
que hem de patir els catalans,
restaurem els comtes-reis
que ens governaven abans.
Ens va fotre Felip V
i, ara que mana el sisè,
li direm adéu a Espanya,
que això nostre no té fre!
SANT MIQUEL
(Entrant en escena per l’espai del Cel, pel qual evoluciona.)
Silenci, dracs infernals
que preteneu derribar
el poder de l’únic Déu:
preparats per tremolar!
MASCARON
(S’avança. Burleta.)
¿Tremolar al davant teu?
Si tens el poder del Cel,
jo tinc el foc de l’infern.
Angelet, et caurà el pèl!
BEEMOT
(Anant a trobar Mascaron i dirigint-se a sant Miquel.)
Miquel, la festa que fem,
tu no la pots adorar.
En cas que et vegis batut,
a l’infern t’has d’entregar!
SANT MIQUEL
Prova les armes i mira
el poder d’aquesta creu!
(Li ensenya la creu de l’escut.)
Totes les vostres esquadres,
aviat us rendireu!
LLUCIFER
(Acudeix en ajut de Mascaron i Beemot. To sarcàstic.)
Prova les armes i mira…!
Si a la terra has arribat
en nom de l’Ésser Suprem,
ja ho tens quasi tot guanyat!
(Mentrestant, Mascaron i Beemot s’han retirat a la seva posició.)
(To amenaçador.)
El poder et ve del Cel
però, guerra contra guerra,
jo tinc tot el de l’infern
per llençar sobre la terra!
DIABLESSA
(S’ha anat avançant cap a Llucifer, a qui es dirigeix amb to burleta.)
No t’espantis, Llucifer,
que sempre seré ta guia;
mai no et desempararé,
en la meva companyia.
Al teu costat estaré
unida com a mestressa
i, en aquest ball de diables,
jo faré de Diablessa.
(Dirigint-se a sant Miquel.)
Ja saps que sóc la supèrbia
i indigna de tu, Miquel;
(Es gira momentàniament cap a Llucifer.)
de tu, Llucifer, amiga,
i destructora del Cel!
Sóc més forta que Samsó,
sóc dona i saps que ho faré:
amb aquest ganivet curt,
el cervell et llevaré!
(Dient això, la Diablessa es treu el punyal i l’alça contra sant Miquel en actitud amenaçadora. Sant Miquel es treu l’espasa i, aixecant-la, amenaça la Diablessa, que recula un pas.)
SANT MIQUEL
Enrere, dona infernal!
Que des de dalt he baixat
per destruir Mascaron
i Llucifer, el malvat!
Aquesta espasa que porto
és el meu Déu qui la inspira;
dona perversa i cruel:
d’on l’has treta, tanta ira?
DIABLESSA
(Amb el punyal alçat amenaçant sant Miquel.)
Diables meus!
(Tots els diables bramen🙂
Eh!!!
(Redoble de timbals; els diables adopten la figura d’ELSA: tots s’agenollen formant un cercle al centre de l’escenari amb el cap cot en direcció a la Diablessa, demostrant-li submissió.)
DIABLESSA
(Brandant el punyal per damunt del cap.)
Ei, fills meus, Llucifer meu,
per res cal que us espanteu,
que si el punyal no em falta,
en la guerra no perdreu!
(La Diablessa s’agenolla, l’Arcàngel puja damunt dels genolls de dos diables i, apuntant al Cel amb l’espasa, recita solemne.)
SANT MIQUEL
Jo sóc l’Arcàngel Sant Miquel,
que del Cel aquí us ha vingut
per matar tots aquests banyuts.
Ai, diables, quina vergonya
sentir com blasmeu Tarragona!
Prou ja d’aquestes indecències!
No us poseu amb els capellans
i estimeu petits, joves, grans…!
Santa Tecla, nostra patrona,
acaba amb tots aquests diables,
que són uns grans irresponsables!
Visca Tarragona!!
(Contesten els diables, vençuts.)
Visca!
Visca la Festa Major!!
(Tornen a contestar els diables.)
Visca!
(L’Arcàngel surt d’escena. Els diables s’aixequen i encenen una carretillada en rodó, al centre de la qual evolucionen Llucifer i la Diablessa; un cop acabada, abandonen l’escenari.)
