Ball de Sant Miquel i Diables — Santa Tecla 2013

LLUCIFER
(Al públic.)
El nostre Ball de Diables
ja ha tornat al carrer
per dir-vos les veritats
d’aquest món tan mentider.
Jo sóc el gran Llucifer,
i de l’infern he vingut
per poder-vos demostrar
que sóc el més gran banyut.
Fa trenta anys que reincideixo,
amb el ceptrot i la capa,
procurant estendre el mal
fins l’últim racó del mapa.
Ja es veu clar que he triomfat,
veient com es troba el pati,
amb la crisi galopant
que ha fet que més d’un es mati…
Els polítics i la banca
us estan donant pel cul,
com tan bé han fet els del COI
amb Madrid i amb Istambul.
En tres dècades, de manguis,
ja n’he vist petar uns quants
i els d’ara són tan corruptes
com els que hi havia abans.
Per a mi, aquests mamons,
són uns pobres a aprenents
als qui amb tres cops de cigala
els faré saltar les dents!
La Trompeta del Judici
em sembla que estic sentint
i, sense escoltar la veu,
els senyals vaig descobrint.
(Als diables.)
Alerta, diables meus!
Pareu molta atenció,
que els núvols del Cel s’apropen!
D’aquí en sento la remor!
Serà nostra la victòria
si no ens falten els tabals;
aquesta és la nostra festa
i la dels focs infernals!
(Als timbalers.)
Timbalers, doneu l’alarma!
(Els timbalers donen un cop de baquetes.)
Més!
(En donen un altre.)
Bé!
TIMBAL
(A Llucifer, sense moure’s de la formació.)
Si tan fort maneu tocar
però guerra no veiem,
perquè triomfem millor
a degolla tocarem!
Als àngels que són al Cel
ja els vénen totes les pors
en escoltar el fort repic
d’aquests infernals tambors!
(Repic de timbals.)
LLUCIFER
(Assenyalant Mascaron amb el dit estès, el qual es quadra sense moure’s de la seva posició.)
A tu, astut Mascaron,
et nomeno capità,
capità d’aquesta tropa
que a sant Miquel vencerà.
Amb la força que jo et dono,
tots els àngels de Miquel
ràpid hauran de morir
per tal de derrotar el Cel!
MASCARON
(Avançant-se cap a Llucifer.)
En donar-me el teu poder
en aquesta gran empresa,
el triomf en la batalla
no ens vindrà pas per sorpresa.
(Dirigint-se a les tropes.)
Amb foc infernal cremeu
les esquadres de Miquel!
Bona serà la notícia
de la derrota del Cel!
Fem tots junts foc a l’instant
en combat sense defensa!
Set rajos i set ballestes
al Cel llancem amb ofensa!
(Mascaron i els set diables que representen els set pecats capitals criden a cor.)
La victòria ja és nostra!
(Mascaron es retira a l’esquerra de Llucifer. Tot seguit, cadascun dels set diables recitarà per torn el seu parlament, amb la maça sobre l’espatlla dreta, després d’haver entrat en escena tirant una carretilla. Mentrestant, els timbalers han començat a tocar i ho fan fins que esclata cada carretilla; hi tornen quan se n’encén una altra, i així successivament.)
DIABLE PRIMER: LEVIATAN
Sóc el primer i més altiu,
el més esvelt i enginyós;
em faig dir Leviatan:
com jo, no en trobareu dos!
Teniu un port mig islàmic
manat pe un qatarí
on veta tots els grans vicis…
La burka que el va parir!
Tot invocant l’Alcorà,
no hi permet fer cap casino;
ni tampoc, quan el visito,
vol jugar amb el meu «pepino».
Si voleu muntar unes timbes,
ho haureu de fer amb fariseus,
així que el lloc més idoni
és… Collons, el Moll de Reus!
DIABLE SEGON: MATMONA
Potser us sembla malament,
però a mi em diuen Matmona.
Sóc garrepa i sols m’excito
quan la meva bossa sona.
Bárcenas em vol fer ombra
embutxacant-se la pasta
i repartint-se-la en sobres
amb els de la seva casta.
Mentrestant, el rei Borbó
deix quatre rals a Cristina
perquè es compri un palauet…
Tros de garrepa: apoquina!
Quina trepa de xoriços!
Uns per poc i altres per massa,
si se’m posen pel davant,
els empalaré amb la maça!
DIABLE TERCER: ASMODEUS
Asmodeus és el meu nom
i, de banyes, en tinc tres:
tres de llargues i aixecades…
suposo que m’heu entès!
Com el cas del “Camargate”:
just per un atac de banyes
i un micròfon camuflat
s’estan traient les entranyes!
La Camacho dents de mula,
ha destapat un femer
que ha centrifugat la merda
fins al coll del PSC!
Jo, si veig que van mal dades,
fotré el camp, com la Chacón,
a Miami, d’any sabàtic…,
que es mengi un altre el «marrón»!
DIABLE QUART: BELFEGOR
Belfegor sóc jo, el més gras,
i sóc golafre de mena:
quan m’afarto sóc feliç
i no em domina cap pena.
Segons el Síndic Ribó
tenim molts nens malnodrits;
i és notícia que em dol,
a mi, famós llepadits.
Però no és que passin fam:
no s’alimenten com cal
per culpa d’aquella merda
que en diuen menjar «halal».
Uns peus de porc amb romesco,
pernils, fuets i baldanes
i una ampolla de vi negre…
i tindran vides ben sanes!
DIABLE CINQUÈ: BARIT
Si faig cara d’emprenyat
és perquè em diuen Barit:
la mala llet em rosega i
la rauxa em té consumit
per aquest Ajuntament,
rebutjant la moció
pel dret a decidir
de la nostra nació!
Hi ha un bord que ni anomeno,
però tu, Fèlix, vas bé
per passar a la nostra història
com un altre botifler.
Llepaculs de les Espanyes,
has quedat en evidència:
Tarragona ha estat un clam
cridant per la independència;
la Via Tarragonina
ha dit ben clar que vol viure,
com reclama tot el poble,
a una Catalunya lliure!
DIABLE SISÈ: BELZEBUB, príncep
Se’m coneix per Belzebub
i també per un desfici:
envejar allò que no és meu,
ho faig per gust i per vici.
Madrid vol uns Jocs Olímpics
i ja van per la tercera
vegada que el Comitè
els deixa escaldats d’ullera.
Ballesteros ja voldria,
pels Jocs del Mediterrani,
els calés que s’hi han petat…
Doncs que vagi i els demani,
que el rebrà l’Ana Botella,
amb aquell rictus d’estreta,
per brindar-li, amb els seus morros,
«a relaxing» mamadeta.
DIABLE SETÈ: ASTAROT, gran duc
Sóc el gran duc Astarot,
i pertanyo a la noblesa.
M’agrada no fotre brot,
i d’això en diuen peresa.
Nous de vuit i cincs de nou,
tripletes de tot color,
quina mandra anar als castells,
han perdut l’emoció!
Sort en tenim dels polítics,
que van emmerdant la troca,
retallant les ambulàncies
i no sent-hi on els toca…
Si us voleu penjar medalles,
ser la ciutat dels castells…,
escolteu millor les colles,
o us arrencarem les pells!
SANT MIQUEL
(Entrant en escena per l’espai del Cel, pel qual evoluciona.)
Silenci, dracs infernals
que preteneu derribar
el poder de l’únic Déu:
preparats per tremolar!
MASCARON
(S’avança. Burleta.)
¿Tremolar al davant teu?
Si tens el poder del Cel,
jo tinc el foc de l’infern.
Angelet, et caurà el pèl!
BEEMOT
(Anant a trobar Mascaron i dirigint-se a sant Miquel.)
Miquel, la festa que fem,
tu no la pots adorar.
En cas que et vegis batut,
a l’infern t’has d’entregar!
SANT MIQUEL
Prova les armes i mira
el poder d’aquesta creu!
(Li ensenya la creu de l’escut.)
Totes les vostres esquadres,
aviat us rendireu!
LLUCIFER
(Acudeix en ajut de Mascaron i Beemot. To sarcàstic.)
Prova les armes i mira…!
Si a la terra has arribat
en nom de l’Ésser Suprem,
ja ho tens quasi tot guanyat!
(Mentrestant, Mascaron i Beemot s’han retirat a la seva posició.)
(To amenaçador.)
El poder et ve del Cel
però, guerra contra guerra,
jo tinc tot el de l’infern
per llençar sobre la terra!
DIABLESSA
(S’ha anat avançant cap a Llucifer, a qui es dirigeix amb to burleta.)
No t’espantis, Llucifer,
que sempre seré ta guia;
mai no et desempararé,
en la meva companyia.
Al teu costat estaré
unida com a mestressa
i, en aquest ball de diables,
jo faré de Diablessa.
(Dirigint-se a sant Miquel.)
Ja saps que sóc la supèrbia
i indigna de tu, Miquel;
(Es gira momentàniament cap a Llucifer.)
de tu, Llucifer, amiga,
i destructora del Cel!
Sóc més forta que Samsó,
sóc dona i saps que ho faré:
amb aquest ganivet curt,
el cervell et llevaré!
(Dient això, la Diablessa es treu el punyal i l’alça contra sant Miquel en actitud amenaçadora. Sant Miquel es treu l’espasa i, aixecant-la, amenaça la Diablessa, que recula un pas.)
SANT MIQUEL
Enrere, dona infernal!
Que des de dalt he baixat
per destruir Mascaron
i Llucifer, el malvat!
Aquesta espasa que porto
és el meu Déu qui la inspira;
dona perversa i cruel:
¿d’on l’has treta, tanta ira?
DIABLESSA
(Amb el punyal alçat amenaçant sant Miquel.)
Diables meus!
(Tots els diables bramen🙂
Eh!!!
(Redoble de timbals; els diables adopten la figura d’ELSA: tots s’agenollen formant un cercle al centre de l’escenari amb el cap cot en direcció a la Diablessa, demostrant-li submissió.)
DIABLESSA
(Brandant el punyal per damunt del cap.)
Ei, fills meus, Llucifer meu,
per res cal que us espanteu,
que si el punyal no em falta,
en la guerra no perdreu!
(La Diablessa s’agenolla, l’Arcàngel puja damunt dels genolls de dos diables i, apuntant al Cel amb l’espasa, recita solemne.)
SANT MIQUEL
Jo sóc l’Arcàngel Sant Miquel,
que del Cel aquí us ha vingut
per matar tots aquests banyuts.
Ai, diables, quina vergonya
sentir com blasmeu Tarragona!
Prou ja d’aquestes indecències!
No us poseu amb els capellans
i estimeu petits, joves, grans…!
Santa Tecla, nostra patrona,
acaba amb tots aquests diables,
que són uns grans irresponsables!
Visca Tarragona!!
(Contesten els diables, vençuts.)
Visca!
Visca la Festa Major!!
(Tornen a contestar els diables.)
Visca!
(L’Arcàngel surt d’escena. Els diables s’aixequen i encenen una carretillada en rodó, al centre de la qual evolucionen Llucifer i la Diablessa; un cop acabada, abandonen l’escenari.)
Imp. Virgili – DLT: 1.179-2013. Fotografia: Dolors Aixendri

Descarrega't els versots en format pdf