Ball de Sant Miquel i Diables — Santa Tecla 2011
LLUCIFER
(Al públic.)
Nuestro bayle de diablos
ya ha retornado a la «calla»
para disir las verdades
d’este mundo tan canalla.
Yo soy el gran Lussifer
y de l’Infierno he venido
pa’ poderos demostrar
que, de cuernos, voy servido.
Hablo en constitusional
lengua pura cervantina
pues así lo ordena el jués,
que al oyrme se l’empina!
Y dise que en las escuelas
hagan clase en castellano,
que hi ha massa català
i a alguns les irrita el ano.
Váyanse, con sus sentensias,
camarilla i senyoria,
a vivirt a los Monegros
o sinó, a cagar a la via!
Pels meus ous, socarro Espanya,
de Covadonga a l’Estret,
abans que li facin classe
en castellà al meu xiquet!
El Trompista del judici
em sembla que estic sentit
i, sense escoltar els veïns,
els senyals vaig descobrint.
(Als diables.)
Alerta, diables meus!
Pareu molta atenció,
que els núvols del Cel s’apropen!
D’aquí en sento la remor!
Serà nostra la victòria
si no ens falten els tabals;
aquesta és la nostra festa
i la dels focs infernals!
(Als timbalers.)
Timbalers, doneu l’alarma!
(Els timbalers donen un cop de baquetes.)
Més!
(En donen un altre.)
Bé!
TIMBAL
(A Llucifer, sense moure’s de la formació.)
Si tan fort maneu tocar
però guerra no veiem,
perquè triomfem millor
a degolla tocarem!
Als àngels que són al Cel
ja els vénen totes les pors
en escoltar el fort repic
d’aquests infernals tambors!
(Repic de timbals.)
LLUCIFER
(Assenyalant Mascaron amb el dit estès, el qual es quadra sense moure’s de la seva posició.)
A tu, astut Mascaron,
et nomeno capità,
capità d’aquesta tropa
que a sant Miquel vencerà.
Amb la força que jo et dono,
tots els àngels de Miquel
ràpid hauran de morir
per tal de derrotar el Cel!
MASCARON
(Avançant-se cap a Llucifer.)
En donar-me el teu poder
en aquesta gran empresa,
el triomf en la batalla
no ens vindrà pas per sorpresa.
(Dirigint-se a les tropes.)
Amb foc infernal cremeu
les esquadres de Miquel!
Bona serà la notícia
de la derrota del Cel!
Fem tots junts foc a l’instant
en combat sense defensa!
Set rajos i set ballestes
al Cel llancem amb ofensa!
(Mascaron i els set diables que representen els set pecats capitals criden a cor.)
La victòria ja és nostra!
(Mascaron es retira a l’esquerra de Llucifer. Tot seguit, cadascun dels set diables recitarà per torn el seu parlament, amb la maça sobre l’espatlla dreta, després d’haver entrat en escena tirant una carretilla. Mentrestant, els timbalers han començat a tocar i ho fan fins que esclata cada carretilla; hi tornen quan se n’encén una altra, i així successivament.)
DIABLE PRIMER: LEVIATAN
Sóc el primer i més altiu,
el més esvelt i enginyós;
em faig dir Leviatan:
com jo, no en trobareu dos!
El qui es queixa de la crisi
és que no ho té ben muntat:
prô si el xollo d’aquest segle
és fer cara d’indignat!
El gosset té espai per córrer,
a la plaça de la Font,
la brigada em fa la casa
i jo a jeure, que tinc son!
Els bars, al costat de casa,
grans concerts i rebombori,
i si em vull baixar el correu,
em connecto al Consistori!
DIABLE SEGON: MATMONA
Potser us sembla malament,
però a mi em diuen Matmona.
Sóc garrepa i sols m’excito
quan la meva bossa sona.
L’Arturet «Manostijeras»
no s’ho pensa dos vegades,
li és igual a qui encular
quan parlem de retallades.
Estudiants i malalts
són la seva obsessió,
per culpa seva, a l’infern,
hi ha superpoblació.
Si jo agafés les tisores
el hi tallaria els ous,
als polítics que retallen
però no es toquen els sous!
DIABLE TERCER: ASMODEUS
Asmodeus és el meu nom
i, de banyes, en tinc tres:
tres de llargues i aixecades…
suposo que m’heu entès!
Déu n’hi do, el canvi de xona
que han fet a l’Ajuntament:
mamalletes remullades
per les prunes de Ponent!
Abans, amb la Colometa,
el virot m’alçava el vol
i amb la pansa de la Crespo
el cipot em va de dol…
Torna a la llar d’ancians,
si és a Lleida, millor encara,
que se m’arronsa la ullera
cada cop que et veig la cara!
DIABLE QUART: BELFEGOR
Belfegor sóc jo, el més gras,
i sóc golafre de mena:
quan m’afarto sóc feliç
i no em domina cap pena.
Vaig apropar-me a Madrid
quan la visita papal,
per si queia bona teca,
enmig de tant d’anormal.
Prô vaig passar tanta gana
que, durant una tempesta,
vaig fotre’m sis-centes hòsties
preparades per la festa.
Quin pa d’àngel més insípid,
allò no té gust de res;
no és estrany que Jesucrist
la palmés als trenta-tres!
DIABLE CINQUÈ: BARIT
Si faig cara d’emprenyat
és perquè em diuen Barit:
la mala llet em rosega
i la ira em té consumit!
Ves per on, la Carta Magna,
ara es pot modificar…
si és per clavar el dit al cul
al pobre ase català.
El Constitucional
i els dos partits grans d’Espanya
tenen un sol objectiu:
trepitjar’ns i fotre’ns canya!
O sigui, que a partir d’ara
em transformo en un Mourinho
i al primer fatxa que em trobi
tingueu per cert que li endinyo!
DIABLE SISÈ: BELZEBUB, príncep
Se’m coneix per Belzebub
i també per un desfici:
envejar allò que no és meu,
ho faig per gust i per vici.
D’altres ho fan per ofici,
per guanyar-se una poltrona,
i el Consistori és el cau
d’aquesta gent tan cabrona:
Una Victòria que perd,
un fatxorro que remunta,
un alcalde que s’hi aferra
i una verda que s’hi apunta.
Mentrestant, el De los Ríos,
ja va fent cua a l’atur,
d’un país que desgoverna
el llepaculs de l’Artur.
DIABLE SETÈ: ASTAROT, gran duc
Sóc el gran duc Astarot,
i pertanyo a la noblesa.
M’agrada no fotre brot,
i d’això en diuen peresa.
Mandra em fa anar al casament
de ma tia Cayetana,
per trobar-m’hi reis i prínceps,
entre d’altra xusma hispana.
Segur que hi haurà l’Esteban,
amb el seu nas arronsat,
que ara ja s’ha tret les bosses
com fan al supermercat.
Per no anar-hi, com el rei,
jo també em faré el malalt,
total, ja veuré la «pel·li»:
Tres bodas y un funeral.
SANT MIQUEL
(Entrant en escena per l’espai del Cel, pel qual evoluciona.)
Silenci, dracs infernals
que preteneu derribar
el poder de l’únic Déu:
preparats per tremolar!
MASCARON
(S’avança. Burleta.)
Tremolar al davant teu?
Si tens el poder del Cel,
jo tinc el foc de l’infern.
Angelet, et caurà el pèl!
BEEMOT
(Anant a trobar Mascaron i dirigint-se a sant Miquel.)
Miquel, la festa que fem,
tu no la pots adorar.
En cas que et vegis batut,
a l’infern t’has d’entregar!
SANT MIQUEL
Prova les armes i mira
el poder d’aquesta creu!
(Li ensenya la creu de l’escut.)
Totes les vostres esquadres,
aviat us rendireu!
LLUCIFER
(Acudeix en ajut de Mascaron i Beemot. To sarcàstic.)
Prova les armes i mira…!
Si a la terra has arribat
en nom de l’Ésser Suprem,
ja ho tens quasi tot guanyat!
(Mentrestant, Mascaron i Beemot s’han retirat a la seva posició.)
(To amenaçador.)
El poder et ve del Cel
però, guerra contra guerra,
jo tinc tot el de l’infern
per llençar sobre la terra!
DIABLESSA
(S’ha anat avançant cap a Llucifer, a qui es dirigeix amb to burleta.)
No t’espantis, Llucifer,
que sempre seré ta guia;
mai no et desempararé,
en la meva companyia.
Al teu costat estaré
unida com a mestressa
i, en aquest ball de diables,
jo faré de Diablessa.
(Dirigint-se a sant Miquel.)
Ja saps que sóc la supèrbia
i indigna de tu, Miquel;
(Es gira momentàniament cap a Llucifer.)
de tu, Llucifer, amiga,
i destructora del Cel!
Sóc més forta que Samsó,
sóc dona i saps que ho faré:
amb aquest ganivet curt,
el cervell et llevaré!
(Dient això, la Diablessa es treu el punyal i l’alça contra sant Miquel en actitud amenaçadora. Sant Miquel es treu l’espasa i, aixecant-la, amenaça la Diablessa, que recula un pas.)
SANT MIQUEL
Enrere, dona infernal!
Que des de dalt he baixat
per destruir Mascaron
i Llucifer, el malvat!
Aquesta espasa que porto
és el meu Déu qui la inspira;
dona perversa i cruel:
d’on l’has treta, tanta ira?
DIABLESSA
(Amb el punyal alçat amenaçant sant Miquel.)
Diables meus!
(Tots els diables bramen🙂
Eh!!!
(Redoble de timbals; els diables adopten la figura d’ELSA: tots s’agenollen formant un cercle al centre de l’escenari amb el cap cot en direcció a la Diablessa, demostrant-li submissió.)
DIABLESSA
(Brandant el punyal per damunt del cap.)
Ei, fills meus, Llucifer meu,
per res cal que us espanteu,
que si el punyal no em falta,
en la guerra no perdreu!
(La Diablessa s’agenolla, l’Arcàngel puja damunt dels genolls de dos diables i, apuntant al Cel amb l’espasa, recita solemne.)
SANT MIQUEL
Jo sóc l’Arcàngel Sant Miquel,
que del Cel aquí us ha vingut
per matar tots aquests banyuts.
Ai, diables, quina vergonya
sentir com blasmeu Tarragona!
Prou ja d’aquestes indecències!
No us poseu amb els capellans
i estimeu petits, joves, grans…!
Santa Tecla, nostra patrona,
acaba amb tots aquests diables,
que són uns grans irresponsables!
Visca Tarragona!!
(Contesten els diables, vençuts.)
Visca!
Visca la Festa Major!!
(Tornen a contestar els diables.)
Visca!
(L’Arcàngel surt d’escena. Els diables s’aixequen i encenen una carretillada en rodó, al centre de la qual evolucionen Llucifer i la Diablessa; un cop acabada, abandonen l’escenari.)
