Ball de Sant Miquel i Diables — Santa Tecla 2010
LLUCIFER
(Al públic.)
El nostre Ball de Diables
ja ha tornat al carrer
per dir-vos les veritats
d’aquest món tan mentider.
Jo sóc el gran Llucifer,
i de l’infern he vingut
per poder-vos demostrar
que sóc el més gran banyut.
Del mandat d’en Ballesteros
ara n’haig de fer balanç:
quatre anys més aviat tristos,
calcats a tots els d’abans.
La ciutat dels sociates
és com la de Convergència:
som capital per decret
‘prò vivim en decadència…
Si hi ha algú que no ens visita
des d’allà l’any 2003
no hi veurà cap diferència,
que aquí no ha canviat res!
El Mercat està per fer,
la façana, virtual,
de la resta, no en parlem…
cap promesa electoral!
En lloc de mamar-li tant
a l’Arquebisbe Pujol,
podries haver acabat
el teu projecte farol.
Què cony et passa amb l’església?
Que et deuen algun favor?
O és que als ous d’aquest Primat
per fi hi has trobat l’amor?
Ballesteros, ets inútil!
Tarragona et va molt gran;
només saps fer bé una cosa:
amagar-te sota un nan.
La Trompeta del Judici
em sembla que estic sentint
i, sense escoltar la veu,
els senyals vaig descobrint.
(Als diables.)
Alerta, diables meus!
Pareu molta atenció,
que els núvols del Cel s’apropen!
D’aquí en sento la remor!
Serà nostra la victòria
si no ens falten els tabals;
aquesta és la nostra festa
i la dels focs infernals!
(Als timbalers.)
Timbalers, doneu l’alarma!
(Els timbalers donen un cop de baquetes.)
Més!
(En donen un altre.)
Bé!
TIMBAL
(A Llucifer, sense moure’s de la formació.)
Si tan fort maneu tocar
però guerra no veiem,
perquè triomfem millor
a degolla tocarem!
Als àngels que són al Cel
ja els vénen totes les pors
en escoltar el fort repic
d’aquests infernals tambors!
(Repic de timbals.)
LLUCIFER
(Assenyalant Mascaron amb el dit estès, el qual es quadra sense moure’s de la seva posició.)
A tu, astut Mascaron,
et nomeno capità,
capità d’aquesta tropa
que a sant Miquel vencerà.
Amb la força que jo et dono,
tots els àngels de Miquel
ràpid hauran de morir
per tal de derrotar el Cel!
MASCARON
(Avançant-se cap a Llucifer.)
En donar-me el teu poder
en aquesta gran empresa,
el triomf en la batalla
no ens vindrà pas per sorpresa.
(Dirigint-se a les tropes.)
Amb foc infernal cremeu
les esquadres de Miquel!
Bona serà la notícia
de la derrota del Cel!
Fem tots junts foc a l’instant
en combat sense defensa!
Set rajos i set ballestes
al Cel llancem amb ofensa!
(Mascaron i els set diables que representen els set pecats capitals criden a cor.)
La victòria ja és nostra!
(Mascaron es retira a l’esquerra de Llucifer. Tot seguit, cadascun dels set diables recitarà per torn el seu parlament, amb la maça sobre l’espatlla dreta, després d’haver entrat en escena tirant una carretilla. Mentrestant, els timbalers han començat a tocar i ho fan fins que esclata cada carretilla; hi tornen quan se n’encén una altra, i així successivament.)
DIABLE PRIMER: LEVIATAN
Sóc el primer i el més altiu,
el més esvelt i enginyós,
em faig dir Leviatan:
com jo, no en trobareu dos!
Tampoc en trobareu dos
de la urbana i competents,
sota l’ombra del Castillo:
aquell xitxarel·lo amb dents.
Ara tanca la Part Alta,
xapant bars sí que disfruta,
jo no sé si és regidor,
o és sereno, el fill de puta!
Deixa de destruir l’oci
i baixa amb mi al Port un rato:
ballarem una bachata
mentre et clavo l’aparato.
DIABLE SEGON: MATMONA
Potser us sembla malament,
però a mi em diuen Matmona.
Sóc garrepa i sols m’excito
quan la meva bossa sona.
Cal jubilar-se als setanta,
dicten els socialistes,
és un pla encobert mesquí
per protegir els seus artistes.
És vergonyós i fa pensa
veure cantants mil·lenaris
que aprofiten la política
per seguir pels escenaris.
Los Manolos, Lax’n’busto,
Bosé, la Dharma i Serrat
compensen antics favors
pagant tota la ciutat.
DIABLE TERCER: ASMODEUS
Asmodeus és el meu nom
i, de banyes, en tinc tres:
tres de llargues i aixecades…
suposo que m’heu entès!
Els pecats de la Coloma
han quedat tots redimits
després que per Sant Magí
tots li veiéssim els pits.
Per la Tecla que organitzi
“Miss regidores mullades”:
ella, Crespo i la Floría,
totes ben empitonades.
I que torni per un dia
la gran Mercè Martorell,
doncs no vull ni imaginar-me
el topless de la Rossell!
DIABLE QUART: BELFEGOR
Belfegor sóc jo, el més gras,
i sóc golafre de mena:
quan m’afarto sóc feliç
i no em domina cap pena.
Ja no hi haurà més corridas,
som nació antitaurina,
civilitzats i europeus…
vaja, de classe molt fina.
El poble hi ha dit la seva
i la “Fiesta Nacional”
ha tingut, a Catalunya,
un democràtic final.
Doncs a mi m’agrada el toro…
Sobretot ben estofat,
amb moixernons i patates…
I un bon vi del Priorat!
DIABLE CINQUÈ: BARIT
Si faig cara d’emprenyat
és perquè em diuen Barit:
la mala llet em rosega
I l’ira em té consumit!
Amb el triomf de la “Roja”
se m’omple la pebrotera…
el millor del mundial
n’ha estat la reportera.
Des de Franco que no es veien
Tants de fatxes epl carrer,
semblava un 12 d’octubre
allà a la seu del PP
Una vuvuzela al cul
jo els endinyaria bé,
perquè els rebenti l’esfínter
com els morros del Piqué!
DIABLE SISÈ: BELZEBUB, príncep
Se’m coneix per Belzebub
i també per un desfici:
envejar allò que no és meu,
ho faig per gust i per vici.
A l’Aregio l’han fet fora
de la cursa a l’alcaldia…
Com s’entén que defenestrin
a algú amb tanta simpatia?
I al seu lloc una tal Forns,
dona, de la pública i docent…
La dreta tarragonina,
cada cop més decadent!
Si hem de tenir alcaldessa
almenys que estigui ben bona…
doncs és l’única virtut
per què ens governi una dona!
DIABLE SETÈ: ASTAROT, gran duc
Sóc el gran duc Astarot,
i pertanyo a la noblesa.
M’agrada no fotre brot,
i d’això en diuen peresa.
El Seguici està senil,
serà que ens anem fent grans,
n’hi ha que ni surten de casa
com els de “Dames i Ancians”.
Hi ha un pollastre que s’entrena
per anar a la Peonada
i naltros, enlloc de birres,
fem actes per la mainada…
“Pro” el més greu de fer-se grans,
la mare de tots els gols,
és deixa’ls-hi als Voramar
la Plaça de les Cols!
SANT MIQUEL
(Entrant en escena per l’espai del Cel, pel qual evoluciona.)
Silenci, dracs infernals
que preteneu derribar
el poder de l’únic Déu:
preparats per tremolar!
MASCARON
(S’avança. Burleta.)
Tremolar al davant teu?
Si tens el poder del Cel,
jo tinc el foc de l’infern.
Angelet, et caurà el pèl!
BEEMOT
(Anant a trobar Mascaron i dirigint-se a sant Miquel.)
Miquel, la festa que fem,
tu no la pots adorar.
En cas que et vegis batut,
a l’infern t’has d’entregar!
SANT MIQUEL
Prova les armes i mira
el poder d’aquesta creu!
(Li ensenya la creu de l’escut.)
Totes les vostres esquadres,
aviat us rendireu!
LLUCIFER
(Acudeix en ajut de Mascaron i Beemot. To sarcàstic.)
Prova les armes i mira…!
Si a la terra has arribat
en nom de l’Ésser Suprem,
ja ho tens quasi tot guanyat!
(Mentrestant, Mascaron i Beemot s’han retirat a la seva posició.)
(To amenaçador.)
El poder et ve del Cel
però, guerra contra guerra,
jo tinc tot el de l’infern
per llençar sobre la terra!
DIABLESSA
(S’ha anat avançant cap a Llucifer, a qui es dirigeix amb to burleta.)
No t’espantis, Llucifer,
que sempre seré ta guia;
mai no et desempararé,
en la meva companyia.
Al teu costat estaré
unida com a mestressa
i, en aquest ball de diables,
jo faré de Diablessa.
Catalans, ja estan aquí
les putes eleccions.
Prepareu-vos pel gran circ
farcit de distraccions!
Puigcercós i Carretero,
la patètica Camacho,
el Montilla, el Zapatero,
i el pallasso del Corbacho;
el Mas, l’Herrera i Laporta,
l’Anglada i el Rivera…
quina trepa de polítics:
em fan venir cagalera!
(Dirigint-se a sant Miquel.)
Ja saps que sóc la supèrbia
i indigna de tu, Miquel;
(Es gira momentàniament cap a Llucifer.)
de tu, Llucifer, amiga,
i destructora del Cel!
Sóc més forta que Samsó,
sóc dona i saps que ho faré:
amb aquest ganivet curt,
el cervell et llevaré!
(Dient això, la Diablessa es treu el punyal i l’alça contra sant Miquel en actitud amenaçadora. Sant Miquel es treu l’espasa i, aixecant-la, amenaça la Diablessa, que recula un pas.)
SANT MIQUEL
Enrere, dona infernal!
Que des de dalt he baixat
per destruir Mascaron
i Llucifer, el malvat!
Aquesta espasa que porto
és el meu Déu qui la inspira;
dona perversa i cruel:
d’on l’has treta, tanta ira?
DIABLESSA
(Amb el punyal alçat amenaçant sant Miquel.)
Diables meus!
(Tots els diables bramen )
Eh!!!
(Redoble de timbals; els diables adopten la figura d’ELSA: tots s’agenollen formant un cercle al centre de l’escenari amb el cap cot en direcció a la Diablessa, demostrant-li submissió.)
DIABLESSA
(Brandant el punyal per damunt del cap.)
Ei, fills meus, Llucifer meu,
per res cal que us espanteu,
que si el punyal no em falta,
en la guerra no perdreu!
(La Diablessa s’agenolla, l’Arcàngel puja damunt dels genolls de dos diables i, apuntant al Cel amb l’espasa, recita solemne.)
SANT MIQUEL
Jo sóc l’Arcàngel Sant Miquel,
que del Cel aquí us ha vingut
per matar tots aquests banyuts.
Ai, diables, quina vergonya
sentir com blasmeu Tarragona!
Prou ja d’aquestes indecències!
No us poseu amb els capellans
i estimeu petits, joves, grans…!
Santa Tecla, nostra patrona,
acaba amb tots aquests diables,
que són uns grans irresponsables!
Visca Tarragona!!
(Contesten els diables, vençuts.)
Visca!!
Visca la Festa Major!!
(Tornen a contestar els diables.)
Visca!!
(L’Arcàngel surt d’escena. Els diables s’aixequen i encenen una carretillada en rodó, al centre de la qual evolucionen Llucifer i la Diablessa; un cop acabada, abandonen l’escenari.)
