Ball de Sant Miquel i Diables — Santa Tecla 2007

LLUCIFER
(Al públic.)
El nostre Ball de Diables
ja ha tornat al carrer
per dir-vos les veritats
d’aquest món tan mentider.
Jo sóc el gran Llucifer,
i de l’infern he vingut
per poder-vos demostrar
que sóc el més gran banyut.
Tu, “Gat Fèlix”, ets alcalde,
jo, el que més mana a l’infern.
Acompleix el meu desig
i et daré repòs etern,
com va fer en el seu dia
el malvat del Joan Miquel:
va acceptar diners i dones
renunciants a un lloc al cel.
I al teu soci, el Dels Rius,
no el deixis tocar els calés,
si ho fa com quan canta pinyes
s’ensorraran els carrers.
Jo t’auguro, Ballesteros,
quatre anys de submissió,
si te’n vols sortir d’aquesta
te m’amorres al piló!
La Trompeta del Judici
em sembla que estic sentint
i, sense escoltar la veu,
els senyals vaig descobrint.
(Als diables.)
Alerta, diables meus!
Pareu molta atenció,
que els núvols del Cel s’apropen!
D’aquí en sento la remor!
Serà nostra la victòria
si no ens falten els tabals;
aquesta és la nostra festa
i la dels focs infernals!
(Als timbalers.)
Timbalers, doneu l’alarma!
(Els timbalers donen un cop de baquetes.)
Més!
(En donen un altre.)
Bé!
TIMBAL
(A Llucifer, sense moure’s de la formació.)
Si tan fort maneu tocar
però guerra no veiem,
perquè triomfem millor
a degolla tocarem!
Als àngels que són al Cel
ja els vénen totes les pors
en escoltar el fort repic
d’aquests infernals tambors!
(Repic de timbals.)
LLUCIFER
(Assenyalant Mascaron amb el dit estès, el qual es quadra sense moure’s de la seva posició.)
A tu, astut Mascaron,
et nomeno capità,
capità d’aquesta tropa
que a sant Miquel vencerà.
Amb la força que jo et dono,
tots els àngels de Miquel
ràpid hauran de morir
per tal de derrotar el Cel!
MASCARON
(Avançant-se cap a Llucifer.)
En donar-me el teu poder
en aquesta gran empresa,
el triomf en la batalla
no ens vindrà pas per sorpresa.
(Dirigint-se a les tropes.)
Amb foc infernal cremeu
les esquadres de Miquel!
Bona serà la notícia
de la derrota del Cel!
Fem tots junts foc a l’instant
en combat sense defensa!
Set rajos i set ballestes
al Cel llancem amb ofensa!
(Mascaron i els set diables que representen els set pecats capitals criden a cor.)
La victòria ja és nostra!
(Mascaron es retira a l’esquerra de Llucifer. Tot seguit, cadascun dels set diables recitarà per torn el seu parlament, amb la maça sobre l’espatlla dreta, després d’haver entrat en escena tirant una carretilla. Mentrestant, els timbalers han començat a tocar i ho fan fins que esclata cada carretilla; hi tornen quan se n’encén una altra, i així successivament.)
DIABLE PRIMER: LEVIATAN
Sóc el primer i el més altiu,
el més esvelt i enginyós,
em faig dir Leviatan:
com jo, no en trobareu dos!
Ja tenim nova mascota!
Ai, Mallol, t’hen fet la pell,
és un tauró de dos metres
i noets pas tu, Martorell!
Quin final més suculent
per aquesta trista anxova,
com el Fari i la Jurado:
directes a Pescanova!
Ballesteros, para el carro
i estalvia’t les medalles,
que jo sense ni tocar-me
sóc capaç de fer-me palles.
DIABLE SEGON: MATMONA
Potser us sembla malament,
però a mi em diuen Matmona.
Sóc garrepa i sols m’excito
quan la meva bossa sona.
Però els malparits de CiU
me l’han escurat a fons
amb projectes ruïnosos
i la colla de mangons
que s’embutxaquen la pasta
del pàrquing Jaume I,
de la Casa de la Festa
i el Teatre… Tot per fer!
I la façana marítima,
el projecte principal,
ha servit per finançar
una cashba pel Nadal!
DIABLE TERCER: ASMODEUS
Asmodeus és el meu nom
i, de banyes, en tinc tres:
tres de llargues i aixecades…
suposo que m’heu entès!
“Que xules que són les festes
i que contenta que estic,
aquí faig de regidora
no sabent res del que dic.
M’enduc mitja festa als barris,
i tornen Els Pets, que fort!
Faig content el Josep Fèlix:
el correfoc, pels del Port.”
Jau aquí, passa Coloma,
només sap posà’m calent,
molt d’escot, però les festes
fan pudor de convergent!
DIABLE QUART: BELFEGOR
Belfegor sóc jo, el més gras,
i sóc golafre de mena:
quan m’afarto sóc feliç
i no em domina cap pena.
Els que sí que passen gana
són els pòtols del PP:
es devoren uns als altres,
ja s’han cruspit el Piqué
i el Ricomà ja mossega
per anar de cap de llista…
Que n’aprenguin de la Cori
i el seu Elvis arribista,
ja se li nota al panxot
que és el rei del consistori,
si no vol petar del fart,
que es clavi un supositori!
DIABLE CINQUÈ: BARIT
Si faig cara d’emprenyat
és perquè em diuen Barit:
la mala llet em rosega
I l’ira em té consumit!
De turisme torno al Prat
i de ràbia ja trec foc:
no se´on són le maletes,
i els de l’aeroport tampoc.
Barcelona està a les fosques,
quina merda de viatge:
sense Renfe, agafa el cotxe…
Tocarà pagar peatge.
Montilla diu: “Paciència”,
que hauríem d’estar contents,
es veu que això del retard
no és només cosa dels trens.
DIABLE SISÈ: BELZEBUB, príncep
Se’m coneix per Belzebub
i també per un desfici:
envejar allò que no és meu,
ho faig per gust i per vici.
Com els costums ancestrals
dels avantpassats romans,
fa 1.800 anys enrere
van torrar tres cristians.
L’any que ve el Papa retrà
en llatí els homenatges;
us convido, bons patricis,
a ensenyar-li tots les natges
com ho fem per Santa Tecla,
recobrem tradicions,
tirem, a l’amfiteatre,
els catòlics als lleons!
DIABLE SETÈ: ASTAROT, gran duc
Sóc el gran duc Astarot,
i pertanyo a la noblesa.
M’agrada no fotre brot,
i d’això en diuen peresa.
Per no haver de treballar
i gratar-me sempre els ous
fotré fotos a la reina
i em daran un munt de sous.
Les vendré a la noblesa
i a les revistes del cor:
un cony reial caducat
en portada, em faré d’or!
Prô si en faig una paròdia
la pot segrestar un cabró,
cago’n el Del Olmo i clamo:
llibertat d’expressió!
SANT MIQUEL
(Entrant en escena per l’espai del Cel, pel qual evoluciona.)
Silenci, dracs infernals
que preteneu derribar
el poder de l’únic Déu:
preparats per tremolar!
MASCARON
(S’avança. Burleta.)
Tremolar al davant teu?
Si tens el poder del Cel,
jo tinc el foc de l’infern.
Angelet, et caurà el pèl!
BEEMOT
(Anant a trobar Mascaron i dirigint-se a sant Miquel.)
Miquel, la festa que fem,
tu no la pots adorar.
En cas que et vegis batut,
a l’infern t’has d’entregar!
SANT MIQUEL
Prova les armes i mira
el poder d’aquesta creu!
(Li ensenya la creu de l’escut.)
Totes les vostres esquadres,
aviat us rendireu!
LLUCIFER
(Acudeix en ajut de Mascaron i Beemot. To sarcàstic.)
Prova les armes i mira…!
Si a la terra has arribat
en nom de l’Ésser Suprem,
ja ho tens quasi tot guanyat!
(Mentrestant, Mascaron i Beemot s’han retirat a la seva posició.)
(To amenaçador.)
El poder et ve del Cel
però, guerra contra guerra,
jo tinc tot el de l’infern
per llençar sobre la terra!
DIABLESSA
(S’ha anat avançant cap a Llucifer, a qui es dirigeix amb to burleta.)
No t’espantis, Llucifer,
que sempre seré ta guia;
mai no et desempararé,
en la meva companyia.
Al teu costat estaré
unida com a mestressa
i, en aquest ball de diables,
jo faré de Diablessa.
(Dirigint-se a sant Miquel.)
Ja saps que sóc la supèrbia
i indigna de tu, Miquel;
(Es gira momentàniament cap a Llucifer.)
de tu, Llucifer, amiga,
i destructora del Cel!
Sóc esportista d’elit
de l’Olímpic Infernal,
jocs que no coneix ni Déu,
ni cap assessor papal.
Per guanyar els de San Miguel
l’Estrella ens ha de guiar
i ens caldran seleccions,
com fa l’esport català.
Sé que aneu a poc a poc,
Catalunya ja patina,
l’espònsor serà la Fanta
perquè Espanya està que Trina.
Sóc més forta que Samsó,
sóc dona i saps que ho faré:
amb aquest ganivet curt,
el cervell et llevaré!
(Dient això, la Diablessa es treu el punyal i l’alça contra sant Miquel en actitud amenaçadora. Sant Miquel es treu l’espasa i, aixecant-la, amenaça la Diablessa, que recula un pas.)
SANT MIQUEL
Enrere, dona infernal!
Que des de dalt he baixat
per destruir Mascaron
i Llucifer, el malvat!
Aquesta espasa que porto
és el meu Déu qui la inspira;
dona perversa i cruel:
d’on l’has treta, tanta ira?
DIABLESSA
(Amb el punyal alçat amenaçant sant Miquel.)
Diables meus!
(Tots els diables bramen)
Eh!!!
(Redoble de timbals; els diables adopten la figura d’ELSA: tots s’agenollen formant un cercle al centre de l’escenari amb el cap cot en direcció a la Diablessa, demostrant-li submissió.)
DIABLESSA
(Brandant el punyal per damunt del cap.)
Ei, fills meus, Llucifer meu,
per res cal que us espanteu,
que si el punyal no em falta,
en la guerra no perdreu!
(La Diablessa s’agenolla, l’Arcàngel puja damunt dels genolls de dos diables i, apuntant al Cel amb l’espasa, recita solemne.)
SANT MIQUEL
Jo sóc l’Arcàngel Sant Miquel,
que del Cel aquí us ha vingut
per matar tots aquests banyuts.
Ai, diables, quina vergonya
sentir com blasmeu Tarragona!
Prou ja d’aquestes indecències!
No us poseu amb els capellans
i estimeu petits, joves, grans…!
Santa Tecla, nostra patrona,
acaba amb tots aquests diables,
que són uns grans irresponsables!
Visca Tarragona!!
(Contesten els diables, vençuts.)
Visca!!
Visca la Festa Major!!
(Tornen a contestar els diables.)
Visca!!
(L’Arcàngel surt d’escena. Els diables s’aixequen i encenen una carretillada en rodó, al centre de la qual evolucionen Llucifer i la Diablessa; un cop acabada, abandonen l’escenari.)

Descarrega't els versots en format pdf