Ball de Sant Miquel i Diables — Santa Tecla 2005
LLUCIFER
(Al públic.)
El nostre Ball de Diables
ja ha tornat al carrer
per dir-vos les veritats
d’aquest món tan mentider.
Jo sóc el gran Llucifer,
i de l’infern he vingut
per poder-vos demostrar
que sóc el més gran banyut.
Del Serrallo a la Part Alta,
des de Boscos a Riuclar,
tan sols se sent una frase:
“Tarragona fa cagar!”
Que si fan un nou estadi,
el teatre, una gran gesta,
la gran façana marítima
i una casa de la festa.
Mentre aquest alcalde nostre
se la pela amb dues mans,
la Part Alta fa anys que espera
els carrers de vianants.
El Mallol, cap a Hiroshima,
Tàrraco, ciutat de pau,
mentre el poble s’intoxica
amb Repsol, Basf o la DOW.
Com que els pàrquings mil·lenaris
es tornen tradició,
al Seguici Popular,
pot sortir-hi un constructor;
el seu sèquit de manobres
aixecarà la ciutat
tot dient la bona nova:
“És un ball recuperat!”
La Trompeta del Judici
em sembla que estic sentint
i, sense escoltar la veu,
els senyals vaig descobrint.
(Als diables.)
Alerta, diables meus!
Pareu molta atenció,
que els núvols del Cel s’apropen!
D’aquí en sento la remor!
Serà nostra la victòria
si no ens falten els tabals;
aquesta és la nostra festa
i la dels focs infernals!
(Als timbalers.)
Timbalers, doneu l’alarma!
(Els timbalers donen un cop de baquetes.)
Més!
(En donen un altre.)
Bé!
TIMBAL
(A Llucifer, sense moure’s de la formació.)
Si tan fort maneu tocar
però guerra no veiem,
perquè triomfem millor
a degolla tocarem!
Als àngels que són al Cel
ja els vénen totes les pors
en escoltar el fort repic
d’aquests infernals tambors!
(Repic de timbals.)
LLUCIFER
(Assenyalant Mascaron amb el dit estès, el qual es quadra sense moure’s de la seva posició.)
A tu, astut Mascaron,
et nomeno capità,
capità d’aquesta tropa
que a sant Miquel vencerà.
Amb la força que jo et dono,
tots els àngels de Miquel
ràpid hauran de morir
per tal de derrotar el Cel!
MASCARON
(Avançant-se cap a Llucifer.)
En donar-me el teu poder
en aquesta gran empresa,
el triomf en la batalla
no ens vindrà pas per sorpresa.
(Dirigint-se a les tropes.)
Amb foc infernal cremeu
les esquadres de Miquel!
Bona serà la notícia
de la derrota del Cel!
Fem tots junts foc a l’instant
en combat sense defensa!
Set rajos i set ballestes
al Cel llancem amb ofensa!
(Mascaron i els set diables que representen els set pecats capitals criden a cor.)
La victòria ja és nostra!
(Mascaron es retira a l’esquerra de Llucifer. Tot seguit, cadascun dels set diables recitarà per torn el seu parlament, amb la maça sobre l’espatlla dreta, després d’haver entrat en escena tirant una carretilla. Mentrestant, els timbalers han començat a tocar i ho fan fins que esclata cada carretilla; hi tornen quan se n’encén una altra, i així successivament.)
DIABLE PRIMER: LEVIATAN
Sóc el primer i el més altiu,
el més esvelt i enginyós,
em faig dir Leviatan:
com jo, no en trobareu dos!
Tot el dia en antena,
tot el món paralitzat,
fins i tot els de la Cope:
“El Woitila l’ha palmat!”
Cony d’integristes catòlics!
Que us donin a tots pel sac,
semblava el mateix Circ Cric,
però us ha fet catacrac!
Tan sols mancava, d’speaker,
el mateix Crist en persona
i el pare Johnny entonant
“La Ramona pechugona”.
DIABLE SEGON: MATMONA
Potser us sembla malament,
però a mi em diuen Matmona.
Sóc garrepa i sols m’excito
quan la meva bossa sona.
Aquest any per Sant Magí,
alcalde, l’has ben cagada:
en contra de les protestes,
has permès la Remullada.
Els pobles de la comarca
pretenen fer-te la pell,
ells pateixen la sequera
i tu la tens al cervell.
Quan estiguis a l’infern,
cremant-te en una foguera,
com que allà no hi tenim aigua,
t’apagarem amb pixera.
DIABLE TERCER: ASMODEUS
Asmodeus és el meu nom
i, de banyes, en tinc tres:
tres de llargues i aixecades…
suposo que m’heu entès!
Si t’agrada donar o rebre
i ho vols fer en matrimoni,
t’haurà de casar, per nassos,
el mateix fill del dimoni.
Bé, així ho manifesten
bisbes, peperos i CiU,
endinyant-nos la tabarra
que la polla, a la matriu!
Tant se val si hi ha pobresa,
o fan guerres il·legals:
només criden, a les manis,
què hem de fer amb els genitals.
DIABLE QUART: BELFEGOR
Belfegor sóc jo, el més gras,
i sóc golafre de mena:
quan m’afarto sóc feliç
i no em domina cap pena.
I com a gutxo que sóc,
faig reserva a “La Caleta”
per halar, amb els regidors,
una bona caldereta.
“Ens petem mig pressupost
sense mirar pels calés
i ho retallem de les Festes
—diuen tots els consellers—,
perquè ens la porta ben fluixa
que el poble s’ho passi bé.”
Són un grapat de xoriços
i a l’Infern me’ls cruspiré!
DIABLE CINQUÈ: BARIT
Si faig cara d’emprenyat
és perquè em diuen Barit:
la mala llet em rosega
I l’ira em té consumit!
Com voleu que el Maragall,
de farra fins a les tantes,
Bargalló, venent corbates,
i el “Xoan”, regant les plantes,
redactin un Estatut
fet de puntes de coixí,
filigranes i sanefes?
La mare que els va parir!
En lloc de finançament
i de tanta competència,
els autèntics catalans
reclamem la independència!
DIABLE SISÈ: BELZEBUB, príncep
Se’m coneix per Belzebub
i també per un desfici:
envejar allò que no és meu,
ho faig per gust i per vici.
Tarragona ja fa apostes,
s’acaba l’era Nadal!
El seu càrrec se’l disputen
entre uns quants caps… de pardal.
Es van donant cops de colze
per sortir el primer a la foto,
i es sortegen la poltrona
com si fos la Bonoloto!
Però l’última paraula,
serà vostra, ciutadans:
no voteu pels qui us enganyen
i expulseu aquests farsants!
DIABLE SETÈ: ASTAROT, gran duc
Sóc el gran duc Astarot,
i pertanyo a la noblesa.
M’agrada no fotre brot,
i d’això en diuen peresa.
Oh, Déu vos salve Letícia!
plena sou vós de desgràcia,
que un fill que espereu,
l’heu comprat a la farmàcia.
L’impotent príncep d’Espanya
ha tornat a fer palès
que el cromosoma borbònic
no serveix per a bo i res!
Tant de bo el semen no sigui
del tiet Marichalar
perquè si no, aquest xiquet,
sortirà amb algun retard.
SANT MIQUEL
(Entrant en escena per l’espai del Cel, pel qual evoluciona.)
Silenci, dracs infernals
que preteneu derribar
el poder de l’únic Déu:
preparats per tremolar!
MASCARON
(S’avança. Burleta.)
Tremolar al davant teu?
Si tens el poder del Cel,
jo tinc el foc de l’infern.
Angelet, et caurà el pèl!
BEEMOT
(Anant a trobar Mascaron i dirigint-se a sant Miquel.)
Miquel, la festa que fem,
tu no la pots adorar.
En cas que et vegis batut,
a l’infern t’has d’entregar!
SANT MIQUEL
Prova les armes i mira
el poder d’aquesta creu!
(Li ensenya la creu de l’escut.)
Totes les vostres esquadres,
aviat us rendireu!
LLUCIFER
(Acudeix en ajut de Mascaron i Beemot. To sarcàstic.)
Prova les armes i mira…!
Si a la terra has arribat
en nom de l’Ésser Suprem,
ja ho tens quasi tot guanyat!
(Mentrestant, Mascaron i Beemot s’han retirat a la seva posició.)
(To amenaçador.)
El poder et ve del Cel
però, guerra contra guerra,
jo tinc tot el de l’infern
per llençar sobre la terra!
DIABLESSA
(S’ha anat avançant cap a Llucifer, a qui es dirigeix amb to burleta.)
No t’espantis, Llucifer,
que sempre seré ta guia;
mai no et desempararé,
en la meva companyia.
Al teu costat estaré
unida com a mestressa
i, en aquest ball de diables,
jo faré de Diablessa.
(Dirigint-se a sant Miquel.)
Ja saps que sóc la supèrbia
i indigna de tu, Miquel;
(Es gira momentàniament cap a Llucifer.)
de tu, Llucifer, amiga,
i destructora del Cel!
Sóc més forta que Samsó,
sóc dona i saps que ho faré:
amb aquest ganivet curt,
el cervell et llevaré!
(Dient això, la Diablessa es treu el punyal i l’alça contra sant Miquel en actitud amenaçadora. Sant Miquel es treu l’espasa i, aixecant-la, amenaça la Diablessa, que recula un pas.)
SANT MIQUEL
Enrere, dona infernal!
Que des de dalt he baixat
per destruir Mascaron
i Llucifer, el malvat!
Aquesta espasa que porto
és el meu Déu qui la inspira;
dona perversa i cruel:
d’on l’has treta, tanta ira?
DIABLESSA
(Amb el punyal alçat amenaçant sant Miquel.)
Diables meus!
(Tots els diables bramen)
Eh!!!
(Redoble de timbals; els diables adopten la figura d’ELSA: tots s’agenollen formant un cercle al centre de l’escenari amb el cap cot en direcció a la Diablessa, demostrant-li submissió.)
DIABLESSA
(Brandant el punyal per damunt del cap.)
Ei, fills meus, Llucifer meu,
per res cal que us espanteu,
que si el punyal no em falta,
en la guerra no perdreu!
(La Diablessa s’agenolla, l’Arcàngel puja damunt dels genolls de dos diables i, apuntant al Cel amb l’espasa, recita solemne.)
SANT MIQUEL
Jo sóc l’Arcàngel Sant Miquel,
que del Cel aquí us ha vingut
per matar tots aquests banyuts.
Ai, diables, quina vergonya
sentir com blasmeu Tarragona!
Prou ja d’aquestes indecències!
No us poseu amb els capellans
i estimeu petits, joves, grans…!
Santa Tecla, nostra patrona,
acaba amb tots aquests diables,
que són uns grans irresponsables!
Visca Tarragona!!
(Contesten els diables, vençuts.)
Visca!!
Visca la Festa Major!!
(Tornen a contestar els diables.)
Visca!!
(L’Arcàngel surt d’escena. Els diables s’aixequen i encenen una carretillada en rodó, al centre de la qual evolucionen Llucifer i la Diablessa; un cop acabada, abandonen l’escenari.)
