Ball de Sant Miquel i Diables — Santa Tecla 2000
LLUCIFER
(Al públic.)
El nostre Ball de Diables
ja ha tornat al carrer
per dir-vos les veritats
d’aquest món tan mentider.
Jo sóc el gran Llucifer,
i de l’infern he vingut
per poder-vos demostrar
que sóc el més gran banyut.
L’aigua em fa venir basarda;
merda de transvasament,
si ni tan sols us dutxeu,
que feu pudor de ferment!
Millor fer una canonada
de Voiron a Tarragona
que ens nodreixi de Chartreuse
per no perdre mai la mona!
La Trompeta del Judici
em sembla que estic sentint
i, sense escoltar la veu,
els senyals vaig descobrint.
(Als diables.)
Alerta, diables meus!
Pareu molta atenció,
que els núvols del Cel s’apropen!
D’aquí en sento la remor!
Serà nostra la victòria
si no ens falten els tabals;
aquesta és la nostra festa
i la dels focs infernals!
(Als timbalers.)
Timbalers, doneu l’alarma!
(Els timbalers donen un cop de baquetes.)
Més!
(En donen un altre.)
Bé!
TIMBAL
(A Llucifer, sense moure’s de la formació.)
Si tan fort maneu tocar
però guerra no veiem,
perquè triomfem millor
a degolla tocarem!
Als àngels que són al Cel
ja els vénen totes les pors
en escoltar el fort repic
d’aquests infernals tambors!
(Repic de timbals.)
LLUCIFER
(Assenyalant Mascaron amb el dit estès, el qual es quadra sense moure’s de la seva posició.)
A tu, astut Mascaron,
et nomeno capità,
capità d’aquesta tropa
que a sant Miquel vencerà.
Amb la força que jo et dono,
tots els àngels de Miquel
ràpid hauran de morir
per tal de derrotar el Cel!
MASCARON
(Avançant-se cap a Llucifer.)
En donar-me el teu poder
en aquesta gran empresa,
el triomf en la batalla
no ens vindrà pas per sorpresa.
(Dirigint-se a les tropes.)
Amb foc infernal cremeu
les esquadres de Miquel!
Bona serà la notícia
de la derrota del Cel!
Fem tots junts foc a l’instant
en combat sense defensa!
Set rajos i set ballestes
al Cel llancem amb ofensa!
(Mascaron i els set diables que representen els set pecats capitals criden a cor.)
La victòria ja és nostra!
(Mascaron es retira a l’esquerra de Llucifer. Tot seguit, cadascun dels set diables recitarà per torn el seu parlament, amb la maça sobre l’espatlla dreta, després d’haver entrat en escena tirant una carretilla. Mentrestant, els timbalers han començat a tocar i ho fan fins que esclata cada carretilla; hi tornen quan se n’encén una altra, i així successivament.)
DIABLE PRIMER: LEVIATAN
Sóc el primer i el més altiu,
el més esvelt i enginyós,
em faig dir Leviatan:
com jo, no en trobareu dos!
Mentre que l’Ajuntament
va fardant de tres-cents actes
i pareix uns entremesos
que ens deixen estupefactes,
veig entitats amb solera
que han fet molt per la ciutat,
però ha arribat Santa Tecla
i pel cul les han ben dat.
Els mamons del consistori,
per les seves vanitats,
acaparen tot el mèrit
bandejant les entitats.
DIABLE SEGON: MATMONA
Potser us sembla malament,
però a mi em diuen Matmona.
Sóc garrepa i sols m’excito
quan la meva bossa sona.
Hi ha una cosa que no entenc:
si l’Església és austera,
per què cony fot el negoci
quan li peta per la ullera?
Els collons d’escarabats
malvenen la rectoria
a uns mafiosos locals
practicant la sodomia.
Se m’acut una idea:
feu l’hotel al Mercadal,
que els fills de puta de ganxos
podran fornicar com cal!
DIABLE TERCER: ASMODEUS
Asmodeus és el meu nom
i, de banyes, en tinc tres:
tres de llargues i aixecades…
suposo que m’heu entès!
Tarragona és capital,
ciutat carca i convergent,
de gent d’ordre i menjahòsties…
Quin ambientàs més pudent!
Quan he pujat de l’Infern
per remullar el semaler
m’he trobat els bars tancats
i els putiferis, també.
He baixat de farra al Port,
Cagondéu! Pitjor que a Mèxic:
m’han endinyat quatre trets
per tocar un cul anorèxic!
DIABLE QUART: BELFEGOR
Belfegor sóc jo, el més gras,
i sóc golafre de mena:
quan m’afarto sóc feliç
i no em domina cap pena.
Però el fotut consistori,
des de principis d’estiu
puteja els bars i terrasses
que em donaven més caliu.
Això sí, només alguns,
perquè al Fortí del Miracle,
en lloc de fotre’l a terra,
s’hi ha fet el seu tabernacle
per no haver d’indemnitzar-lo.
Regidors, sou uns cabrons
que arruïneu els locals
de gelats i xipirons!
DIABLE CINQUÈ: BARIT
Si faig cara d’emprenyat
és perquè em diuen Barit:
la mala llet em rosega
I l’ira em té consumit!
Aquelles meuques d’infantes
del tuguri dels Borbons
continuen cagant cries…
Va sortir llet dels condons.
El príncep Felipe té
concubina oficial,
una bacona europea
però de casa reial.
Tot això és pitjor que un virus,
tanta nissaga borbònica
em dessagna les morenes.
Millor la pesta bubònica!
DIABLE SISÈ: BELZEBUB, príncep
Se’m coneix per Belzebub
i també per un desfici:
envejar allò que no és meu,
ho faig per gust i per vici.
Aznar, bigoti incorrupte,
aliat amb l’Acadèmia
de la història espanyola,
estén la seva epidèmia.
D’independència, res,
per als “pobles perifèrics”;
l’Estat és un latifundi
per als peperos histèrics.
Ara bé, que vol dir moro,
Palestina serà lliure
i Espanya dirà “amén”.
Tenen més collons que un Miura!
DIABLE SETÈ: ASTAROT, gran duc
Sóc el gran duc Astarot,
i pertanyo a la noblesa.
M’agrada no fotre brot,
i d’això en diuen peresa.
Però n’hi ha que són pitjor,
em fan fàstic i recança:
les putes petrolieres,
la Repsol, Cepsa o la Campsa.
Colla de dropos cagats,
preneu nota dels gavatxos,
que pel bony de la benzina
executaran ricatxos.
I si el Capital ja guanya
l’enèsim mil milió,
aixequeu-vos tots en armes,
feu la revolució!
SANT MIQUEL
(Entrant en escena per l’espai del Cel, pel qual evoluciona.)
Silenci, dracs infernals
que preteneu derribar
el poder de l’únic Déu:
preparats per tremolar!
MASCARON
(S’avança. Burleta.)
Tremolar al davant teu?
Si tens el poder del Cel,
jo tinc el foc de l’infern.
Angelet, et caurà el pèl!
BEEMOT
(Anant a trobar Mascaron i dirigint-se a sant Miquel.)
Miquel, la festa que fem,
tu no la pots adorar.
En cas que et vegis batut,
a l’infern t’has d’entregar!
SANT MIQUEL
Prova les armes i mira
el poder d’aquesta creu!
(Li ensenya la creu de l’escut.)
Totes les vostres esquadres,
aviat us rendireu!
LLUCIFER
(Acudeix en ajut de Mascaron i Beemot. To sarcàstic.)
Prova les armes i mira…!
Si a la terra has arribat
en nom de l’Ésser Suprem,
ja ho tens quasi tot guanyat!
(Mentrestant, Mascaron i Beemot s’han retirat a la seva posició.)
(To amenaçador.)
El poder et ve del Cel
però, guerra contra guerra,
jo tinc tot el de l’infern
per llençar sobre la terra!
DIABLESSA
(S’ha anat avançant cap a Llucifer, a qui es dirigeix amb to burleta.)
No t’espantis, Llucifer,
que sempre seré ta guia;
mai no et desempararé,
en la meva companyia.
Al teu costat estaré
unida com a mestressa
i, en aquest ball de diables,
jo faré de Diablessa.
(Dirigint-se a sant Miquel.)
Ja saps que sóc la supèrbia
i indigna de tu, Miquel;
(Es gira momentàniament cap a Llucifer.)
de tu, Llucifer, amiga,
i destructora del Cel!
Sóc més forta que Samsó,
sóc dona i saps que ho faré:
amb aquest ganivet curt,
el cervell et llevaré!
(Dient això, la Diablessa es treu el punyal i l’alça contra sant Miquel en actitud amenaçadora. Sant Miquel es treu l’espasa i, aixecant-la, amenaça la Diablessa, que recula un pas.)
SANT MIQUEL
Enrere, dona infernal!
Que des de dalt he baixat
per destruir Mascaron
i Llucifer, el malvat!
Aquesta espasa que porto
és el meu Déu qui la inspira;
dona perversa i cruel:
d’on l’has treta, tanta ira?
DIABLESSA
(Amb el punyal alçat amenaçant sant Miquel.)
Diables meus!
(Tots els diables bramen)
Eh!!!
(Redoble de timbals; els diables adopten la figura d’ELSA: tots s’agenollen formant un cercle al centre de l’escenari amb el cap cot en direcció a la Diablessa, demostrant-li submissió.)
DIABLESSA
(Brandant el punyal per damunt del cap.)
Ei, fills meus, Llucifer meu,
per res cal que us espanteu,
que si el punyal no em falta,
en la guerra no perdreu!
(La Diablessa s’agenolla, l’Arcàngel puja damunt dels genolls de dos diables i, apuntant al Cel amb l’espasa, recita solemne.)
SANT MIQUEL
Jo sóc l’Arcàngel Sant Miquel,
que del Cel aquí us ha vingut
per matar tots aquests banyuts.
Ai, diables, quina vergonya
sentir com blasmeu Tarragona!
Prou ja d’aquestes indecències!
No us poseu amb els capellans
i estimeu petits, joves, grans…!
Santa Tecla, nostra patrona,
acaba amb tots aquests diables,
que són uns grans irresponsables!
Visca Tarragona!!
(Contesten els diables, vençuts.)
Visca!!
Visca la Festa Major!!
(Tornen a contestar els diables.)
Visca!!
(L’Arcàngel surt d’escena. Els diables s’aixequen i encenen una carretillada en rodó, al centre de la qual evolucionen Llucifer i la Diablessa; un cop acabada, abandonen l’escenari.)
