Ball de Sant Miquel i Diables — Santa Tecla 1994
LLUCIFER
(Al públic.)
El nostre Ball de Diables
ja ha tornat al carrer
per dir-vos les veritats
d’aquest món tan mentider.
Jo sóc el gran Llucifer,
i de l’infern he vingut
per poder-vos demostrar
que sóc el més gran banyut.
La Trompeta del Judici
em sembla que estic sentint
i, sense escoltar la veu,
els senyals vaig descobrint.
(Als diables.)
Alerta, diables meus!
Pareu molta atenció,
que els núvols del Cel s’apropen!
D’aquí en sento la remor!
Serà nostra la victòria
si no ens falten els tabals;
aquesta és la nostra festa
i la dels focs infernals!
(Als timbalers.)
Timbalers, doneu l’alarma!
(Els timbalers donen un cop de baquetes.)
Més!
(En donen un altre.)
Bé!
TIMBAL
(A Llucifer, sense moure’s de la formació.)
Si tan fort maneu tocar
però guerra no veiem,
perquè triomfem millor
a degolla tocarem!
Als àngels que són al Cel
ja els vénen totes les pors
en escoltar el fort repic
d’aquests infernals tambors!
(Repic de timbals.)
LLUCIFER
(Assenyalant Mascaron amb el dit estès, el qual es quadra sense moure’s de la seva posició.)
A tu, astut Mascaron,
et nomeno capità,
capità d’aquesta tropa
que a sant Miquel vencerà.
Amb la força que jo et dono,
tots els àngels de Miquel
ràpid hauran de morir
per tal de derrotar el Cel!
MASCARON
(Avançant-se cap a Llucifer.)
En donar-me el teu poder
en aquesta gran empresa,
el triomf en la batalla
no ens vindrà pas per sorpresa.
(Dirigint-se a les tropes.)
Amb foc infernal cremeu
les esquadres de Miquel!
Bona serà la notícia
de la derrota del Cel!
Fem tots junts foc a l’instant
en combat sense defensa!
Set rajos i set ballestes
al Cel llancem amb ofensa!
(Mascaron i els set diables que representen els set pecats capitals criden a cor.)
La victòria ja és nostra!
(Mascaron es retira a l’esquerra de Llucifer. Tot seguit, cadascun dels set diables recitarà per torn el seu parlament, amb la maça sobre l’espatlla dreta, després d’haver entrat en escena tirant una carretilla. Mentrestant, els timbalers han començat a tocar i ho fan fins que esclata cada carretilla; hi tornen quan se n’encén una altra, i així successivament.)
DIABLE PRIMER: LEVIATAN
Sóc el primer i més altiu,
el més esvelt i enginyós;
em faig dir Leviatan:
com jo, no en trobareu dos.
O potser, si ho pensem bé,
si parlem de vanitat,
sí que hi ha un individu
que us dirà: “No és veritat!”.
Un senyor que edita vídeos,
anuncis i butlletins
per intentar fer-nos creure
a tots els tarragonins
que ell és el benefactor
que ha fet Tarragona maca.
Així ja es pot, Nadalet,
escurant-nos la butxaca!
DIABLE SEGON: MATMONA
Potser us sembla malament,
però a mi em diuen Matmona.
Sóc garrepa i sols m’excito
quan la meva bossa sona.
Però el Pujol i la Cuenca
enguany em fan competència:
ells expliquen que no plou,
però ha estat per negligència
que han cremat un munt de boscos,
valls senceres i turons;
i ens han intentat convèncer
que hi ha prou hidroavions!
Que no estalviïn esforços
i no ens vinguin amb punyetes,
que ens estalviarem drames
si ells no estalvien pessetes!
DIABLE TERCER: ASMODEUS
Asmodeus és el meu nom
i de banyes, en tinc tres:
tres de llargues i aixecades…
suposo que m’heu entès!
Però m’afluixa la tita
el Capítol catedral,
que es fa seva la barraca
per fer-hi missa com cal.
Vade retro, capellans!
Que mentre al món sobra gent,
censureu l’ús de la goma
i ataqueu l’avortament.
Feu caguera i us porteu
com musulmans integristes;
només faltaria que ara
liquidéssiu els turistes!
DIABLE QUART: BELFEGOR
Belfegor sóc jo, el més gras,
i sóc golafre de mena;
quan m’afarto sóc feliç
i no em domina cap pena.
En canvi, perdo la gana
i m’agafa una gran febre
quan veig què vol fer el Borrell:
endur-se l’aigua de l’Ebre!
Diu que d’aigua en tenim massa,
que no ens en ve d’una mica.
Li haurem de dir a aquest beneit
que compri bidons al Pryca,
i que deixi en pau el Delta,
que no es mogui de Madrid
i que faci carreteres.
Ja ha fet prou el malparit!
DIABLE CINQUÈ: BARIT
Si faig cara d’emprenyat
és perquè em diuen Barit:
la mala llet em rosega
i la ira em té consumit!
I se m’inflen els collons
i em rebenta la bragueta
cada cop que des de casa
sento aquesta furgoneta
que, amb un pasdoble taurí
i amb retòrica florida,
em recorda que a la tarda
a la plaça hi ha corrida!
I que no ens venguin la moto
de la catalanitat:
una cosa són els toros
i una altra el bou embolat!
DIABLE SISÈ: BELZEBUB, príncep
Se’m coneix per Belzebub
i també per un desfici:
envejar allò que no és meu,
ho faig per gust i per vici.
Des de fa quatre-cents anys
teniu universitat,
i ara els ganxos robaperes
en volen la potestat.
Al barrut reusenc Laporte
reclamen part del pastís
i s’han sortit amb la seva
de mantenir el nom postís.
No badeu més, pelacanyes,
que, si no els pareu els peus,
qualsevol dia d’aquests,
a fer la carrera… a Reus!
DIABLE SETÈ: ASTAROT, gran duc
Sóc el gran duc Astarot,
i pertanyo a la noblesa.
M’agrada no fotre brot,
i d’això en diuen peresa.
Però n’hi ha de més mandrosos,
uns que em fan fondre les banyes:
són la trepa de bandarres
que governen les Espanyes
i que, a més d’estaquirots,
són un grapat de pallassos
que es deixen fotre la pasta
just al davant dels seus nassos.
I, mentrestant, el Roldán
en honor seu se la pela
i es fa petar els nostres quartos
a Angola o Veneçuela!
SANT MIQUEL
(Entrant en escena per l’espai del Cel, pel qual evoluciona.)
Silenci, dracs infernals
que preteneu derribar
el poder de l’únic Déu:
preparats per tremolar!
MASCARON
(S’avança. Burleta.)
Tremolar al davant teu?
Si tens el poder del Cel,
jo tinc el foc de l’infern.
Angelet, et caurà el pèl!
BEEMOT
(Anant a trobar Mascaron i dirigint-se a sant Miquel.)
Miquel, la festa que fem,
tu no la pots adorar.
En cas que et vegis batut,
a l’infern t’has d’entregar!
SANT MIQUEL
Prova les armes i mira
el poder d’aquesta creu!
(Li ensenya la creu de l’escut.)
Totes les vostres esquadres,
aviat us rendireu!
LLUCIFER
(Acudeix en ajut de Mascaron i Beemot. To sarcàstic.)
Prova les armes i mira…!
Si a la terra has arribat
en nom de l’Ésser Suprem,
ja ho tens quasi tot guanyat!
(Mentrestant, Mascaron i Beemot s’han retirat a la seva posició.)
(To amenaçador.)
El poder et ve del Cel
però, guerra contra guerra,
jo tinc tot el de l’infern
per llençar sobre la terra!
DIABLESSA
(S’ha anat avançant cap a Llucifer, a qui es dirigeix amb to burleta.)
No t’espantis, Llucifer,
que sempre seré ta guia;
mai no et desempararé,
en la meva companyia.
Al teu costat estaré
unida com a mestressa
i, en aquest ball de diables,
jo faré de Diablessa.
(Dirigint-se a sant Miquel.)
Ja saps que sóc la supèrbia
i indigna de tu, Miquel;
(Es gira momentàniament cap a Llucifer.)
de tu, Llucifer, amiga,
i destructora del Cel!
Sóc més forta que Samsó,
sóc dona i saps que ho faré:
amb aquest ganivet curt,
el cervell et llevaré!
(Dient això, la Diablessa es treu el punyal i l’alça contra sant Miquel en actitud amenaçadora. Sant Miquel es treu l’espasa i, aixecant-la, amenaça la Diablessa, que recula un pas.)
SANT MIQUEL
Enrere, dona infernal!
Que des de dalt he baixat
per destruir Mascaron
i Llucifer, el malvat!
Aquesta espasa que porto
és el meu Déu qui la inspira;
dona perversa i cruel:
d’on l’has treta, tanta ira?
DIABLESSA
(Amb el punyal alçat amenaçant sant Miquel.)
Diables meus!
(Tots els diables bramen.)
Eh!!!
(Redoble de timbals; els diables adopten la figura d’ELSA: tots s’agenollen formant un cercle al centre de l’escenari amb el cap cot en direcció a la Diablessa, demostrant-li submissió.)
DIABLESSA
(Brandant el punyal per damunt del cap.)
Ei, fills meus, Llucifer meu,
per res cal que us espanteu,
que si el punyal no em falta,
en la guerra no perdreu!
(La Diablessa s’agenolla, l’Arcàngel puja damunt dels genolls de dos diables i, apuntant al Cel amb l’espasa, recita solemne.)
SANT MIQUEL
Jo sóc l’Arcàngel Sant Miquel,
que del Cel aquí us ha vingut
per matar tots aquests banyuts.
Ai, diables, quina vergonya
sentir com blasmeu Tarragona!
Prou ja d’aquestes indecències!
No us poseu amb els capellans
i estimeu petits, joves, grans…!
Santa Tecla, nostra patrona,
acaba amb tots aquests diables,
que són uns grans irresponsables!
Visca Tarragona!!
(Contesten els diables, vençuts.)
Visca!!
Visca la Festa Major!!
(Tornen a contestar els diables.)
Visca!!
(L’Arcàngel surt d’escena. Els diables s’aixequen i encenen una carretillada en rodó, al centre de la qual evolucionen Llucifer i la Diablessa; un cop acabada, abandonen l’escenari.)
