Ball de Sant Miquel i Diables — Santa Tecla 1989
LLUCIFER
El nostre Ball de Diables
ja ha tornat al carrer
per dir-vos les veritats
d’aquest món tan mentider.
Jo sóc el gran Llucifer
i de l’infern he vingut
per poder-vos demostrar
que sóc el més gran banyut.
Encara que cada cop
us juro que em costa més
treure el cap per aquí dalt
i anar per aquests carrers.
Quina creu ser conductor,
quina conya i quin marro!
Com enyoro aquells temps
en què anàvem tots amb carro.
Una despesa hi havia:
ferradures per la mula
i alfals com a combustible.
Avui dia, qui circula,
a part de les avaries,
té tota mena de costos:
zones blaves i itevés
i un bon reguitzell d’impostos!
I a l’estiu, amb la calor
i amb la fotuda humitat,
és difícil sobreviure
en aquest cony de ciutat.
I més amb els espectacles
de caràcter irrisori
que ens programen any rera any
al Parquet de l’Auditori!
Ridículs com la bandera
que ens han penjat aquí dalt.
Cony, que som a Santa Tecla!
Ja arribarà Carnaval!
És clar que té un avantatge:
posada tan enlairada,
seria rar que algun boig
hi anés a fer foguerada.
I que bé es va portar el jutge
amb el Primo de Rivera!
No hauria estat el mateix
si hagués cremat l’estanquera!
I és que ja ho diu el porter
que treballa a Villablanca
quan és l’hora de plegar
i de posar-hi la tanca,
en queden molts més a fora
que no pas els que hi ha a dins.
I ara i aquí qualifico
de sonats tarragonins
a tots els que no han entès
que maten el Correfoc
amb les seves galletades:
mort a l’aigua, visca el foc!
Tropes infernals,
que sonin ben fort els timbals!
Vinguin carretilles i trons
i salteu tots als nostres sons!
DIABLE PRIMER
Sóc diable juganer
i de seguida acabo.
Quan passo per Barcelona,
sempre vaig al Tibidabo.
M’agrada molt la talaia,
m’agrada pujar a la nòria
i anar a les cases de por.
Però tinc una cabòria.
Ara ens fotran a Salou
un nou parc d’atraccions
a base de fotre terres
i d’expropiacions.
Una cosa tinc molt clara:
si hi posen muntanya russa,
no serà gens soviètica,
que cony!, serà made in USA!
DIABLE SEGON
Sóc diable rondinaire.
Criticar és el meu ofici
i vull dir que, als últims canvis
que en aquest vell edifici
hi ha hagut ara fa un mes
i gairebé una setmana,
ens han tret una jaqueta
per posar una americana.
Encara som a setembre,
però ja ha arribat Nadal,
un alcalde que a les platges
va lluint el seu pardal!
Jo no sóc de cap partit,
però sé que tinc raó
si dic que és una putada
això de la moció.
Ciutadans de Tarragona:
Per què cony hi ha eleccions
si la vostra voluntat
se la passen pels collons?
DIABLE TERCER
Ja tenim transvasament
i l’aigua ja no fa flaire.
Diuen que ja podem beure,
però jo no m’ho crec gaire.
Diuen que l’aigua és bona
perquè ja no fa pudor.
Però el líquid que ara raja
ens duu la merda d’Ascó.
Ja poden dir el que vulguin;
passo de l’aigua de l’Ebre.
Si cal, em rento les dents
amb raspall, pasta i ginebra!
DIABLE QUART
La veu d’en Bernardo Ríos
i la de Maria Casas
són millors —no ho dubteu pas—
que la de molts rucs i ases
que sentim tots per la ràdio.
Avui dia tot déu canta,
ja sigui als Principales,
ja sigui al Top Cinquanta.
Berenguer amb les pistoles
i el bigoti mexicà,
Josep Font amb la trompeta…
Tots ens volen demostrar
que quan hi ha ànima d’artista
i encara fam d’escenari
no es poden negar a ningú
facilitats per pujar-hi.
Però ara han partit peres:
cadascú pel seu camí,
repartits entre Món Camp
i Ateneu Tarragoní.
Glòries de la ciutat!
No us heu de barallar més
que, en lloc de iaius, sembleu
criatures de bolquers!
DIABLE CINQUÈ
Sóc un diable de fe.
Només crec en Llucifer,
en el seu poder malèfic,
destructiu i mentider.
Els cristians em fan fàstic,
però més els de l’Islam,
una colla de fanàtics
que no deixen beure mam.
Ja vau veure com es posen
per uns quants mots innocents
que va escriure Salman Rushdie.
La colla d’intransigents
que segueix l’Aiatol·lah
a mort van sentenciar
aquest humil escriptor
per haver insultat Alà.
Com poden assassinar
aquest grup de messiànics
un home que escriu un llibre
que es diu Versicles… Satànics?
DIABLE SISÈ
Quan arriba la calor,
s’omple tot el litoral
de bestioles feréstegues
que s’ho passen bé fent mal.
Marrons i amb el cap tapat,
van sempre de dos en dos
i busquen les pessigolles
fins que arriba el mes d’agost.
Pitjor que una malaltia,
pitjor que la SIDA o la pesta:
quan la gent millor s’ho passa,
els esgarrien la festa.
I us juro que aquest estiu
la plaga ha passat de mida.
Que no us torni a passar més:
compreu un insecticida!
DIABLE SETÈ
Ja sé que esteu molt cansats
i espereu l’últim versot.
Només us vull dir una cosa:
cada any hi ha algun carallot
que es disposa a fer la guitza
quan pujem tots aquí dalt.
L’any passat va ser la Banda.
Diuen que és municipal,
però aquesta colla d’oques,
van fer bastant el babau,
això sí, ben dirigides
per l’alegre mestre Arnau!
DIABLESSA
Encara que sóc molt guapa
i tinc aires de comtessa,
no em prengueu pas per una altra.
Sí, jo sóc la Diablessa!
I us vull dir que a l’Infern,
que és on tinc el meu xalet,
no hi ha aquesta collonada
de l’estúpida jet-set.
Ni Xabelis ni Isabels,
ni Gunilles ni Cerveres.
Nosaltres tenim les putes
passejant per les voreres:
no expliquen la seva vida,
ni exòtiques aventures
a Hawai o les Bahames,
cada setmana a Lecturas.
Prou de revistes del cor:
passo molt de les famoses,
de les seves cirurgies
i vides luxurioses!
L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL
Jo sóc l’Arcàngel Sant Miquel,
que del cel aquí us ha vingut
per matar tots aquests banyuts.
Ai, diables, quina vergonya
sentir com blasmeu Tarragona!
Prou ja d’aquestes indecències;
no us poseu amb els capellans
i estimeu petits, joves i grans.
Santa Tecla, nostra patrona,
acaba amb tots aquests diables,
que són uns grans irresponsables.
Visca Tarragona!
