Ball de Sant Miquel i Diables — Santa Tecla 1986
LLUCIFER
El nostre «Ball de Diables»
ja ha tornat al carrer
per dir-vos les veritats
d’aquest món tan mentider.
Jo sóc el gran Llucifer,
que de l’infern he vingut
per poder-vos demostrar
que sóc el més gran banyut.
Jo no em caso amb ningú
ni a la llengua tinc cap pèl.
I quan pujo a la terra
per la boca em surt la fel.
És per això que vomito
tota mena d’improperis
a tots els grans carallots
que han perdut els seus senderis.
I el potent foc m’allibera
de tots els galifardeus
que no tenen esperit:
com els Diables de Reus,
els del poble del costat
els qui no tenen cigales,
que, en lloc de dur carretilles,
sembla que cremin bengales.
I ara és cita obligada
malparlar del consistori,
santuari de voltors,
bressol del nostre desori.
Julian López hi treballa
com a flamant conseller:
com cony s’ho pot manegar
si només parla estranger?
Com es pot fer un butlletí
que, per fer-nos de consol,
fa en català les parides
i la resta en espanyol?
Collons de socialistes!
Jo us anomeno cabrons,
perquè guanyeu vots dels barris
baixant-vos el pantalons!
I no rieu, convergents,
que bons altres esteu fets,
que la vostra ideologia
és una font de retrets.
I, si no, mireu què passa
amb la Banca Catalana,
que volíeu fotre quartos
i la cosa ha sortit rana.
I, en fi, polítics del món,
no malverso ja més mots;
només aquest darrer vers:
aneu a la merda tots!
Vull dir a tots els catòlics
que no facin bones obres,
que al cel ja no queda lloc
i a l’infern n’hi ha de sobres.
I a tota la joventut
i tarragonins en general,
que no siguin tan puretes
i que facin l’animal.
Que si em quedo a l’infern
i no vinc gaire per dalt,
és perquè veig des de baix
que la nit d’aquí és un pal!
I abans d’acomiadar-me,
a les colles castelleres,
ara que ve el concurs
i veig que fan ulleres,
els demano que es barallin,
si convé a cops de falç,
que és bona la competència
entre les colles rivals.
I al poble de Tarragona,
que col·laborin amb ells
quan és hora de fer pinya,
per poder fer bons castells.
Tropes infernals,
que sonin ben fort els timbals!
Vinguin carretilles i trons
i salteu tots als nostres sons!
DIABLE PRIMER
Glòria a en Juli Cèsar!,
Glòria als Escipions!,
qui feren una ciutat
enveja de nacions.
Però ja ha passat molt temps
i la ciutat es degrada.
Us juro que a l’infern
no hi ha tanta collonada
ni hi ha tant de desgavell
en el tema urbanístic;
i això que és el principal
centre d’interès turístic!
I també us asseguro
que no hi ha mai cap baralla:
no hi tenim cap bojarenc
que enrajoli una muralla!
DIABLE SEGON
Com a diable que sóc,
no em tallo davant del foc.
No tinc por mai a escaldar-me
ni la flama em mou del lloc.
Però prou de fills de puta
que per motius massa foscos
han anat aquest estiu
a cremar-nos tots els boscos.
Pengem-los tots dels collons
i fem una escabetxina
amb aquests fatxes piròmans:
ofeguem-los amb benzina!
DIABLE TERCER
Deixeu-me que ara em fiqui
amb les forces de l’estat,
les que sempre ens reprimeixen…
però per seguretat.
Tant me fot que portin boina
o tricorni, tant se val!
Motoros, pasma o picos,
o la urbana, m’és igual.
Jo el que sé és que me la suen,
siguin negres, siguin rossos.
Però els que em fan descollonar
són els pardillos dels mossos.
Aquests quatre arreplegats
que fan cara de ser verges
i que van molt ben dotats
per currar-s’ho de conserges!
DIABLE QUART
És el club de la ciutat
però haig de ser sarcàstic
en aquest versot que us dic
i que està adreçat al Nàstic.
Si bé cal felicitar-los
per complir el centenari,
també cal fer un monument…
però de tipus funerari!
Com es pot tenir un equip,
en aquest cas de futbol,
que marcar un gol cada mes
ja els fa de bon consol?
I, redéu, quina vergonya;
com podeu quedar tan panxos
havent de jugar aquest any
amb els bandarres dels ganxos?!
DIABLE CINQUÈ
Alegreu-vos, vilatans:
ja podreu sintonitzar
les ràdios que, amb impostos,
tots heu de patrocinar.
Ràdios municipals
que ha muntat l’Ajuntament
perquè després no us queixeu
que tot ho fan malament.
Però van els convergents,
i els pobrets mossos d’esquadra
me’ls envien que les tanquin,
que la cosa ja es desmadra.
Ai recony de Pujolet,
que fent de Santa Censura
vol acabar amb les ràdios
si ningú no el detura.
Escolta bé el que et dic:
Pujol, no siguis xoriç,
que amb les municipals
també se’n fa, de país!
DIABLE SISÈ
Viu un home a Tarragona
que no aguanto ni en pintura:
el senyor governador
és aquesta criatura.
Es pensa que és un heroi
que desfà atracaments,
però passo de vaqueros
que vacil·len de valents.
Ja no vull cap més virrei:
que marxi és el que espero.
Que se’n vagi a València
a seguir fent el blavero!
DIABLE SETÈ
És el meu gran maldecap
i no puc romandre immòbil
desprès de veure el fracàs
del reactor de Txernòbil.
L’energia nuclear
que teniu aquí a la vora
és pitjor que el meu infern.
Quin dia arribarà l’hora
de tancar aquestes centrals?
Per a Ascó i Vandellòs
només desitjo una cosa:
un grapat de goma-dos!
DIABLESSA
Diablessa és el meu nom
i tinc atributs de dona;
ara em començo a arronsar,
però de jove estava bona.
És per això que follar
i gaudir de les mamelles
ha estat sempre el meu desfici,
igual que el d’altres femelles.
I per això em preocupa
la creixent virginitat
de les joves que pul·lulen
per la vostra societat.
Aleshores, us demano:
eixarranqueu-vos, noietes,
que se us faran teranyines
si us seguiu fent les estretes!
L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL
Jo sóc l’Arcàngel Sant Miquel
que del cel aquí us ha vingut
per matar tots aquests banyuts.
Ai, diables, quina vergonya
sentir com blasmeu Tarragona!
Prou ja d’aquestes indecències;
no us poseu amb els capellans
i estimeu petits, joves, grans.
Santa Tecla, nostra patrona,
acaba amb tots aquests diables
que són uns grans irresponsables.
Visca Tarragona!
