Ball de Sant Miquel i Diables — Santa Tecla 1985
LLUCIFER
El «Ball de Diables»
ja ha tornat al carrer
per dir-vos les veritats
d’aquest món tan mentider.
Jo sóc el Gran Llucifer,
que de l’infern he vingut
per poder-vos demostrar
que sóc el més gran banyut!
A l’infern tenim de tot:
sofre, fum i pols mengem;
també l’aigua de Tarragona,
que és més pudenta que el fem.
Per si encara no n’hi ha prou,
fotem àpats, xafarranxos,
amb avecrem, creus de frare
i carn podrida dels ganxos.
I de postres, peres de Lleida,
avellanes i bon cava,
que entrant al Mercat Comú
a vosaltres se us acaba.
Ho païm tranquil·lament
per l’illa de vianants.
No és com la de Tarragona,
que us deixa bruts i marrans!
Quan és temps de treballar,
tenim feina gegantina.
En qüestions de treballar,
l’infern sí que és una mina.
Encara hi rostim el Fraga,
el Felipe i el Govern,
Recasens i ajuntament,
que són tots com una llaga!
Posem al forn els polítics,
els fantasmes de la bòfia,
i la fava de tots junts,
que amb les putes se’ls atrofia!
Església i capellans,
perquè manen com abans.
També el Reagan! No ho veieu
que amb la guerra de galàxies
tots vosaltres volareu?
I espereu, tarragonins,
que parlin altres diables
i us expliquin més maleses
d’aquests rucs indesitjables.
Tropes infernals,
que sonin ben fort els timbals!
Vinguin carretilles i trons
i salteu tots als nostres sons!
DIABLE PRIMER
Ai, redéu, els espanyols,
quina santa barra tenen!
Sempre pendents de nosaltres,
a tocar els collons ens vénen!
Quan en fem una de grossa
sempre hi foten cullerada.
és l’enveja, catalans,
de no estar a la nostra alçada!
Visca la gran botifarra,
Cadiach, Sors i Vallès!
Si hi ha ous, que pugin ells
l’estanquera a l’Everest!
DIABLE SEGON
Quina creu, tarragonins,
tenir aquest Ajuntament!
He trigat més de tres hores
per trobar aparcament!
Recent sortit de l’infern,
trec el cotxe per fer un tomb.
El faig per aquesta plaça
i m’emprenyo, com tothom!
Cent mil peles m’ha costat
la reparació, i no m’erro.
Què cony fa a la cantonada
aquest bord piló de ferro?
Me n’he anat cap a la Rambla
i la cosa ha empitjorat.
Volia marxar, merda!…
Sant Agustí era tallat!
Finalment, vull aparcar,
i sortir-me del cacau.
Baixo ràpid, miro el terra,
i tot era color blau.
Una mà i una moneda
em diuen que he de pagar.
En aquells moments d’histèria
estic a punt d’esclatar!
I recordo el responsable
d’aquesta delicadesa:
«No ho hem fet pels diners, no,
sinó per la fluïdesa».
Renego fort dels parquímetres.
La broma ens sortirà cara
però al pàrquing de Saavedra
hi anirà la seva mare!
DIABLE TERCER
L’any passat ens alegràvem
de la tele catalana.
Els programes són molt bons:
ja sabeu, qui paga, mana.
Però la cosa ja canta.
Ai, collons, amb TV3;
El lema serà des d’ara
«Barcelona i res més!».
DIABLE QUART
El Recasens, ben bufó,
un bon dia somrigué,
i, cofoi i satisfet,
aleshores ens digué:
«Ja no xafareu més merda:
Ja tenim els pipicans!».
No obstant, el nostre batlle
un detall va oblidar:
ni gossos ni gats sabien
que allò era per cagar!
DIABLE CINQUÈ
Si hi ha alguna qüestió
que ja se passa de mida,
aquesta és, sense dubte,
el rebombori del SIDA!
Hemofílics, gais i ionquis
són els primers afectats.
Sóc diable viciós
i entenc, de necessitats.
No sigueu conservadors.
Drogues? Senzillament, sí!
I entre porro i esnifada,
doneu canya al pirulí!
I deixeu els prejudicis:
cardeu a ritme constant
pel davant i pel darrera,
pel darrera i pel davant.
Passeu de tantes punyetes,
no els feu cas, conciutadans,
i torneu a anar de putes
com sovint féieu abans!
DIABLE SISÈ
Ahir, aquí a Tarragona
el Pujol ens va arribar.
Amb el nostre Recasens
un gran dinar es va empassar!
Arquebisbe i capellans,
comandants i militars.
I, entre tots, el president,
llagostes van devorar.
Recasens!:
Per què el vas deixar marxar?
Recasens!:
Per què cony no vas fitxar
el Cap-gros barceloní
per als nans de la ciutat?
DIABLE SETÈ
Ara a l’Església li toca el torn:
Des de l’infern ens arriben notícies
que, quan els capellans veuen novícies,
sota la sotana s’encén un forn.
Perdoneu-los un cop més, vilatans.
I no oblideu que, en aquelles nits llargues,
trempen recordant les hores amargues
i se la pelen com tots els humans!
Què em dieu, Però, del xou que es van muntar
els bisbes i el fatxa del Blas Piñar
amb el darrer film del Jean-Luc Godard?
Recony, com es pot ser tan animal?
Entremig de tot, el Papa s’ufana.
Diu que va pel món d’evangelista
Però es gasta els calés com un turista
mentre allà a l’Àfrica es moren de gana.
Ja n’hauríeu d’estar tots fins al nas;
feu com jo, crideu: VISCA SATANÀS!
DIABLESSA
Ei, jo sóc la Diablessa
i desprenc feminitat,
Però tinc la llengua llarga
i ara us dic la veritat.
Us vull parlar de la Marta.
No és cosa força estranya
que, si hi ha «español del año»,
no la facin «Lady España»?
I què fa doncs per la dona
i el seu alliberament
sinó gratar-se la xona
en veient el President!
ARCÀNGEL SANT MIQUEL
Jo sóc l’Arcàngel Sant Miquel
que del cel aquí us ha vingut
per matar tots aquests banyuts.
Ai diables quina vergonya
sentir com blasmeu Tarragona!
Prou ja d’aquestes indecències,
no us poseu amb els capellans
i estimeu, petits, joves, grans.
Santa Tecla, nostra patrona
acaba amb tots aquests diables
que són uns grans irresponsables.
Visca Tarragona!
