Ball de Sant Miquel i Diables — Santa Tecla 1990
LLUCIFER
El nostre Ball de Diables
ja ha tornat al carrer
per dir-vos les veritats
d’aquest món tan mentider.
Jo sóc el gran Llucifer
i de l’infern he vingut
per poder-vos demostrar
que sóc el més gran banyut;
el cabdill d’aquesta trepa
i per ser el número u,
ara que haig de dir la meva,
seré més dur que ningú.
M’esteu inflant els pebrots:
què cony passa amb la façana?
Sí! la façana marítima!
La Renfe o El Port, qui mana?
La política es fa al llit,
això és cosa prou sabuda:
un pacte es firma després
d’una bona escorreguda.
Perquè Nadal fos alcalde
va haver de fer-s’ho amb Badia,
mentre Musté la mamava
a Sevil, Vallvè i Maties.
Tarragona, ciutat gran,
té un govern de gent honesta.
Ells ja saben què ens convé,
no els cal fer-nos cap enquesta.
Són els millors ciutadans,
no se n’omplen mai el pot,
i si algú no ho veu així,
Sevil li fot bon carxot.
No sé si fa més ferum
aquest puticlub polític,
imposant el seu criteri
com si fos al Neolític,
o aquest fotimer de rates
i coloms cagons de mena,
que emmerden pertot arreu
des de baix fins a l’antena.
Per si no fes prou pudor,
quan em foto a la caldera
intentant enganxar el son,
refotre, quina trempera!
M’arriben unes pudèmies
del polígon del costat,
que m’esclata la titola
de tanta toxicitat.
La cosa és a vida o mort,
però no serem vençuts
pels podrits coloms ni rates,
ni pels industrials bruts.
Si no es moren ells tots sols,
deixant ben neta Tarraco,
armarem un Crist de sang
que ni la de Puerto Hurraco!
Desvetllat per la fal·lera
surto a buscar carn fresca.
Tot just arribant a la Rambla,
ni que hagués anat de mesca!:
De primer, columnes manques,
un aqüeducte de fusta,
com si fos un munt de «fems».
Però encara és més injusta
l’estructura geomètrica
dels punts d’informació,
uns atòmiums tots de plàstic,
uns forns d’insolació.
Sort que el Consorci ens vigila,
heu vist el seu gran nivell?
Sempre que passo per sota
se’m quadricula la pell.
És que, cony, això és un circ!
I ja que parlem de runes,
tan bé com ho feia el TED’A
no en queden ni les engrunes.
Ja no sé si l’espectacle
és sota terra o damunt;
ho han omplert tot de banderes.
Aquest «show» és un gran punt.
Se m’acaba la saliva,
i si bé em fa molta pena,
us haig de dir a Déu siau,
que us piqui un titot la vena!
Tropes infernals,
que sonin ben fort els timbals!
Vinguin carretilles i trons
i salteu tots als nostres sons!
DIABLE I
Sóc diable camperol
i vinc de collir avellanes
per fotre-me-les als ous
fins inflar-se’m com magranes.
“Mengeu avellanes turques!”,
ens diuen des de Madrid.
“Mengeu-ne, que estan corcades,
i que us facin bon profit!”
El senyor ministre ens diu
—d’agricultura, el més nul—:
“L’avellana catalana
us la podeu fotre al cul!”
Ens enreden amb la seva
Comunitat Europea,
i ens foten el NIF a sobre;
és tota una diarrea!
L’única turca que em mola
me la lligo cada nit:
farra i vici sense fre
fins caure ben rodó al llit!
DIABLE II
Enguany he vist pocs turistes,
no sé què cony ha passat,
es veu que cap allà a l’est,
els surt tot molt més barat.
Els d’aquí, que són més llestos,
han anat a l’orient
amb les vacances pagades
del pringat contribuent.
Que espavilats són els moros:
com que el petroli no aguanta
han fet créixer el turisme
predicant la Guerra Santa.
M’emprenyen els fanatismes,
siguin per Crist o Mahoma;
ja veieu com està el mapa,
la cosa no és per fer broma.
DIABLE III
Cada any, cap a l’estiu,
torna la mateixa conya,
la guerra de les banderes!
Collons, quina puta ronya!
No m’agraden les banderes,
al foc ràpid les fotria
perquè, en nom de les essències,
mengem molta porqueria!
Les banderes només són
un símbol per tots nosaltres.
No permeteu que esdevinguin
més importants que vosaltres!
Barres i estrelles, «Drapeau»,
la senyera i l’estanquera,
cadascú al seu forat,
aquest rotllo fa caguera!
Per acabar-ho d’emmerdar,
se’ls gasten en estanqueres,
els «manguis» d’aquesta casa,
retrons, quines vomiteres!
DIABLE IV
Tot arribant la calor
comencen a fotre obres,
i et desperten al matí
amb decibelis de sobres.
És la puta maquinària:
bulldòzers, perforadores…,
que et tallen el millor somni,
el de les més fresques hores.
Feu les obres a l’hivern,
amb les finestres tancades,
no ens traieu mai més del llit
amb les orelles trencades!
I l’estació d’autobusos,
a veure si l’endrecem:
té els voltants oblidats
i el bar sembla un magatzem.
Quina merda d’urbanisme,
menyspreant el personal!
La vostra ment és tan lúcida
com neurona d’animal!
DIABLE V
Perdoneu-me que un any més
us toqui la voraviu
amb la merda del Plaseqta,
però és que el tema és ben viu.
Els suposats responsables
perquè no hi hagi cap mort,
s’ho callen tot, els molt putes:
se’ns volen tirar a l’hort!
Entre nuclears i bombes,
Tarragona està que peta.
Terroristes i empresaris
ens volen fer la punyeta.
Quan no falla Vandellòs,
peten el rack de Repsol,
i el dia que menys s’ho pensem
no quedarà ni un mussol!
DIABLE VI
Cada nit, quan es fa fosc,
m’agrada anar-me’n de farra,
traguejar de bar en bar,
armar gresca i fer el bandarra.
M’ha dit un col·lega meu
que els pubs s’han agermanat;
és «Tarragona de nit»,
segur que ja l’han cagat.
Et tanquen quan menys t’ho esperes,
a les tres si fa o no fa;
—ja sé que no és culpa seva—,
però ja no es pot privar.
Enfiles cap a la platja
i t’hi pots morir de fàstic.
Cada dia està més morta,
és més avorrit que el Nàstic!
La nit hauria de ser
una orgia col·lectiva;
del vespre fins al matí,
rebentar el fetge de priva!
DIABLE VII
A aquest cau de consistori
hi ha un tipet de certa edat
amb ben poc do de paraula
i encara menys, d’inspirat.
Caigut del món del disseny,
relliscant per l’urbanisme,
s’ha apalancat a Cultura:
rebentem de pessimisme!
Amb un any n’hem tingut prou:
quanta, quanta cagarel·la…,
plega ja d’una vegada,
que et faràs tu sol l’esquela.
Teatre municipal?
Un Metropol fet a miques.
Espectacles per a tots?
Ateneus i coses quiques.
Ens mates d’avorriment,
recony, quina gestió!
Més que cultura és tortura,
et rostiria al fogó!
DIABLESSA
Rebentada arribo avui,
jo, la vostra Diablessa,
de cardar pels descosits:
de les putes sóc princesa!
Des de l’infern hem guaitat,
imatges televidents
amb molt de cul i mamella;
ens hem posat més calents…!
Aquest paio, l’Àngel Casas,
al final de l’entrevista,
porta sempre unes titis
que ho ensenyen tot a pista.
Altres televisions
de pressa l’han copiat;
Llucifer està que crema
i em deixa el xixi estofat!
A mi em tira molt la marxa
i sols mirar no pot ser.
Molt d’erotisme enllaunat
però, què passa al carrer?
Potser això és llibertat?,
amb mares infanticides
i una Llei d’avortament
que està escurçada de mides?
Així passen les desgràcies,
que van matant els nadons
per no saber res de sexe,
per no fer servir condons!
L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL
Jo sóc l’Arcàngel Sant Miquel
que del cel aquí us ha vingut
per matar tots aquests banyuts.
Ai, diables, quina vergonya
sentir com blasmeu Tarragona!
Prou ja d’aquestes indecències;
no us poseu amb els capellans
i estimeu petits, joves i grans.
Santa Tecla, nostra patrona,
acaba amb tots aquests diables,
que són uns grans irresponsables.
Visca Tarragona!
