Els timbals són els que componen l’únic acompanyament musical del Ball de Diables. El seu so constant, repetitiu i tètric complementa la plàstica demoníaca del Ball. Durant els primers anys després de la recuperació els timbals triats foren els de cos i cèrcol de fusta amb membranes de plàstic. La necessitat d’aprenentatge i el cost econòmic foren decisius a l’hora d’optar per aquesta solució. No fou fins l’any 1991 quan es decideix incorporar a la colla els clàssics de fusta, de cos més gran i amb les membranes de pell, sense dubte més delicats, però amb una millora estètica i sonora inqüestionable. Foren realitzats per l’artesà barceloní Màrius Folch. Tot i haver realitzat uns nous l’any 1991, l’any 1993, any del desè aniversari de la recuperació es va decidir fer-ne cinc completament nous per l’artesà Enric Martí, que perduren fins a l’actualitat.
L’any 1984 es fixa el nombre de diables timbalers en tres, ampliats a quatre anys més tard. Els quatre diables timbalers evolucionen alhora, executant els quatre tocs bàsics de manera repetitiva, combinant els diversos tocs existents, i variant-los de velocitat segons necessitats del moment.
