Testament de Carnestoltes XXX? — Carnaval 2022

Estimats… fills de puta!

 

Aquí està Sa Majestat

amb el nas com un fardell.

I encara que us sembli estrany,

aquest cop, s’ha mort de vell.

Amb l’edat que ja tenia

podia haver abdicat,

però ja sabeu que el Rei

mai deixa ningú tirat.

Ja no sortia de casa,

es prenia les pastilles,

no bevia, no fumava i,

per sopar, flam o natilles.

Li penjaven les orelles,

la panxa, el cul, els ous…

i ja tenia la bossa

com si fos un sac de nous.

Pixava i cagava al llit,

com faria un rei com cal.

La llàstima és que sempre

ho feia sense orinal.

Van punxar-li les tres dosis:

Pfizer, Jansen i Moderna.

I també un supositori

del tamany d’una cisterna.

Però no hi ha hagut manera,

no el salvava ni la ciència.

Va morir amb tots els honors,

el rei de la residència.

I ara passo a la lectura

del seu pútrid testament,

que el seu cos ja cau a trossos

com el nostre ajuntament.

Tarragona, 1 de març de 2022.

Jo, Carnestoltes trenta no ho sé,

compto els anys per les vacunes.

I, si resto les pandèmies…

amb l’edat ja tinc llacunes.

Us escric aquestes línies

tancat en quatre parets.

Això s’acaba, em moro,

no m’aguanto ni els pets.

Diu que volen protegir-me,

tancat en aquesta sala

i amb una dieta estricta:

no he tastat ni una cigala.

No cal que patiu per mi,

veig que a fora tot va igual,

i al final per la pandèmia

heu muntat mig carnaval.

Preparat a correcuita,

ni disfressa, ni concurs,

ningú guanya, ningú perd…

Ai! Déu meu, n’esteu segurs?

On l’heu encertat enguany

ha sigut amb els regnats:

Qui millor ho podria fer?

Sens dubte, dos jubilats.

Com que som més de sàtira,

i no anem ensenyant cuixa,

la resta han donat l’ok:

‘Seran competència fluixa’.

Doncs jo amb les vostres plomes

em netejo l’engonal.

Això sí, tots som molt amics

quan fem un documental.

I consti que si ens morim

no serà només per grans.

També és culpa del mal tracte

que ens donen els governants.

Tinc la pensió congelada

manin esquerres o dretes.

Jo diria que l’ingrés

me’l fan encara en pessetes.

Si vaig tan pelat que semblo

les finances dels culers.

Fins i tot ara aprofito

pels dos costats els bolquers.

I per fer-me les dents noves?

Feina rai, sense moneda.

Me les he fet amb plàstics

que he trobat a la Pineda.

No parlem ja de les ‘resis’,

són el Joc del Calamar.

Només en pot viure un;

la resta de vells, al mar!

Sort que jo soc de sang blava

i entre reis ens portem bé.

M’he exiliat als Emirats

amb Joan Carles primer.

Aquest sí que la sap llarga:

mentre li llepen el penis

pot veure, i en directe,

Djokovic jugant a tennis.

Als polítics mata-ancians

els llego una mort agònica:

una gangrena de cigala.

Si pot ser, que sigui crònica!

Però no acaba aquí el calvari

que patim els jubilats,

ara has de tenir smartphone

perquè els bancs estan tancats.

Lo bo que tenim els iaios:

que ho diem tot a la cara.

Vaig saltar tota la cua

per deixar una cosa clara:

<<M’has sagnat amb comissions,

m’has venut tots els seguros,

ja no tinc punts de La Caixa

i només queden dos duros.

No em toquis els collons

que podries ser ma filla.

Deixa’m donar-te la xapa

i actualitza’m la cartilla!>>

Però no hi ha res a fer:

la banca sempre guanya.

Ja t’ho diuen els del Bingo,

però allà et posen una canya.

Us llego un àbac de fusta

d’antiga generació,

pel dia que us mati l’artrosi

i feu rehabilitació.

A mi ja no em rehabiliten

perquè soc un veterano,

he passat ja tantes guerres

que ninguna us recomano.

Per això soc un bon rei,

però tothom no és igual.

I si no mireu a Putin

aquell sí que és subnormal.

La demència no perdona

quan arribes a una edat,

i ell es veu que la pateix

sense haver-se jubilat.

Jo sé que fan molta ràbia

els putos americans.

Però anar a envair un país?

Se te n’ha anat de les mans.

Els teus conflictes amb l’OTAN

no els soluciona la guerra

que està matant tanta gent

defensant la seva terra.

Ja està bé de jugar al Risk,

deixa en pau a Ucraïna i

fes com fem a Tarragona

les batalles amb farina.

A tu et llego una eutanàsia

però que et mati poc a poc,

mentre el temps et va ensenyant

que la mort no és cap joc.

Una guerra molt més ‘cutre’

és la que fan a Madrid,

que sense haver-hi cadàvers

fa tot pudor a podrit.

Fer-li xantatge a l’Ayuso

no va ser tan bona idea,

i ha acabat costant-li el cap

al Casado i a l’Egea.

Que són rucs? Que no ho sabien?

Al PP, la corrupció,

és com l’abús a l’església:

mai es motiu d’expulsió.

Sort que tenen un nou Cid,

que a ritme de ‘Tanxungueira’

canviarà el menú de Gènova,

dels callos, al ‘pulpo a feira’.

La veritat, Alejandro,

jo esperava el teu moment.

T’ha faltat tenir una foto

amb algun narco potent.

Al PP us llego uns bolquers

que ara és el que us cal;

perquè us cagareu a sobre

quan us passi l’Abascal.

Que a Espanya les marques blanques…

només si són del Mercadona.

Pregunteu-li a Albert Rivera

que ell d’això en sap una estona.

A tu, ‘Naranjito’, et deixo

un carnet de jubilat,

per si quan arriba l’hora

no tens prou temps cotitzat.

Com que el tema va de jaios

i avui un n’hem d’enterrar,

què us sembla si m’indulteu

i cremem el Ricomà?

Ja faria jo d’alcalde.

El primer, baixar els impostos.

I amb dos cops de cigala

us aprovo els pressupostos.

Que apostin per la cultura

i que torni el Minipop.

La veritat: deixar-se’l perdre

és de ser un govern miop.

I tot això com es paga?

Res, deixeu-m’ho fer a mi:

Expropiant pisos al clero

I posant-los a ‘Airbnb’.

En trauríem tanta pasta…

La tindríem a cabassos!

I fotríem barra lliure

els dissabtes als Sedassos.

La capital de les grans farres

manada per un vellet.

Pels matins, Marina d’Or,

i a les nits, rotllo Lloret.

Sempre que ho necessiteu

la gent gran mai falla.

Així que preneu tots nota,

perquè jo he donat la talla.

He arribat pujat en moto,

ple de sàtira i de ploma,

sense cap retoc de bòtox,

ni amb les mamelles de goma.

He anat per les escoles

i també al sopar de gala,

he ballat amb els Drag Queen…

Visca les dones amb cigala!

Amb la farra del divendres…

allò sí que és carnaval!

I lo d’enguany a la rua

no era carrossa, era un xaval.

I he acabat com cal la festa

al meu barri, allà al Serrallo.

No he parat de ballar i beure

tot i ser un puto jaio.

Visca la festa i fora la moral,

i quan, tristament, m’hagueu d’enterrar,

us mano que seguiu la bacanal:

no pareu de privar, cardar i ballar

fins arribar l’any que ve (aquest cop sí),

fins Carnestoltes quarantè!

Edita, Ball de Diables de Tarragona

Descarrega't el testament en format pdf