Testament de Carnestoltes XXXIV – Carnaval 2015

(Intervenció prèvia de la Diablessa, abans que comenci Llucifer)
DIABLESSA
Deixa’m parlar, Llucifer!
Jo, la teva “concubina”,
amb la xona i amb la llengua
faig treball de puta fina
i, encara que avui no palmi,
també vull deixar una herència
que provoqui la trempera
de la present concurrència.
Per trenta anys, trenta mamades,
als bandarres de La Bóta:
us xuclaré conys i polles
fins que no en surti ni gota!
I ara ja, Llucifer meu,
pots procedir a la lectura
del llegat de Carnestoltes,
que veig que ja la tens dura…
LLUCIFER
Estimats fills… de puta!
Com a notari fidel
del monarca Carnestoltes
us vinc a comunicar
que el més gran dels poca-soltes
l’ha dinyat fa poques hores,
per l’excés de vici i farra
amb què ha viscut el regnat
aquest il·lustre bandarra.
El col·lapse general
s’ha apoderat del seu cos,
l’ha agafat pels ous i el fetge,
els pulmons i el moll de l’os.
Com que no hi havia metges
per atendre’l amb urgència,
evacuat amb helicòpter,
ha mort camí de València.
Però no us sàpiga greu:
el seu destí estava escrit
i ben bé que ell ho sabia.
Aquell tros de malparit
s’ha immolat per tots vosaltres
en una orgia constant
per donar-vos bon exemple:
posar i treure és l’important!
Però abans m’ha fet a mans
un infecte document:
és aquest que us llegiré,
el seu galdós testament…
Tarragona, 17 de febrer de 2015
«Jo, Carnestoltes XXXIV,
abans que em foteu al clot,
us escric el meu llegat
amb el que em surt del virot.
Fa poc em va visitar
el fantasma de Dalí
i, enculant-me amb el bigoti,
em va il·luminar el camí.
Com el fill de puta aquell,
“tot lligat i ben lligat”
quedarà al meu testament
per a la posteritat.
Us deixo, tot per escrit,
el guió monumental
—amb el pla per dur-lo a terme—
del magne documental
“Tarragona, ciutat viva”,
per mostrar les veritats
i que hi surtin els draps bruts
dels que us tenen enganyats.
Hi haurà feina per tothom,
cadascú segons els mèrits
que hagi anat acumulant
de temps recents o pretèrits.
Ja tinc pensats i llogats
els nombrosos productors
que hi posaran els calés,
xoriços i malfactors,
tots lladres encorbatats:
el clan Pujol el primer,
que es veu que de pasta, a Andorra,
n’hi tenen un fotimer.
Els Millets, Montulls i Bárcenas
també afluixaran la mosca,
com l’Iñaki i la Cristina
i aquell que, ocult a la fosca,
va mangar un parell de quilos
a la catedral gallega,
sense que el bisbe ho notés,
de tants quartos com manega!
Ja veieu que no caldrà
patir pel finançament
d’aquest vídeo que farem.
He pensat que l’argument
serà estil Tàrraco Viva:
la campanya electoral
per arribar a l’alcaldia
cau durant el festival;
doncs filmarem els seus mítings
com una cursa de carros
a la plaça de la Font.
I que es vegin tots els marros
i el joc brut dels candidats
per aferrar-se al silló:
El Pep Fèlix i l’Arganyo,
l’Alejandro i l’Abelló,
vestits d’aurigues tots quatre
fustigant-se per la plaça
i els dels partits aspirants
perseguint-los tots en massa.
Amb els de Setmana Santa
farem una gran escena,
quan totes les professons
desemboquin a l’arena
de l’antic Amfiteatre
i se’ls mengin els lleons,
els llancin a la foguera
i se’ls torrin els collons.
A les colles castelleres
també els he escrit un paper:
al vell coliseu romà
quedaran la mar de bé
lluitant com gladiadors.
Que es matin de veritat
i demostrin cos a cos
la seva rivalitat.
Com que són molts, a les colles,
podran fer una gran matança
i moltes escenes gore,
que si no, el públic es cansa.
Els dels Xiquets del Serrallo,
amb la xarxa i el trident,
seran, per una vegada,
els favorits de la gent.
Amb aquests esports romans
farem la publicitat
dels Jocs del Mediterrani
que ha d’acollir la ciutat.
Com que no tenen calés,
no han començat les obres
i al final, en lloc d’olímpics,
semblaran els Jocs dels Pobres.
Amb gladiadors i aurigues
distraurem el personal
que, de portes cap enfora,
farà molt original.
Pel que fa a la construcció
de l’atretzo i decorats,
he fitxat uns quants figures
entre els millor reputats:
uns regidors d’Urbanisme,
tècnics públics i arquitectes
ineptes, curts de gambals,
irresponsables directes
de tots els nyaps urbanístics
que aguanteu com una creu:
Tabacalera, el Miracle,
el bony del Pla de la Seu,
l’estació que fa pena,
l’AVE encara a Perafort,
allò de la Savinosa,
els àrabs amos del Port,
el pàrquing Jaume I,
el Mercat i el tercer fil…
I podria anar dient
fins arribar a més de mil.
Que redactin els projectes,
aquesta colla d’inútils,
que no saben fer altra cosa
que perdre’s pels detalls fútils.
Per aixecar els decorats
tinc triada una quadrilla
d’efectivitat provada,
no aprenents de pacotilla:
la brigada constructora
serà la del Parc Central,
que va fer amb tanta pressa
la reforma del local,
que en menys d’un any s’ha ensorrat.
Així no caldrà desfer
els decorats del rodatge,
ells sols es faran malbé!
Per fer de mà d’obra i extres,
a les cues de l’atur
hi ha molta gent disponible
que no veu clar el seu futur.
I si en fessin falta més,
teniu les sales d’espera
de qualsevol hospital
de la mateixa manera:
personal desesperat,
alguns amb un peu al clot.
Doncs que surtin tots al vídeo,
fent de públic carallot!
Perquè no s’escapi res
he creat una app, com toca,
per rebre suggeriments
que em passaré per la soca
dels collons —doncs què us penseu—,
com aquesta del civisme
que ha inventat l’Ajuntament
sense estalviar en cinisme:
només faig que enviar fotos
de polítics que fan nosa
i l’únic que han retirat,
és la Forns, ves quina cosa…
L’oficina del projecte
la fotré al Banc d’Espanya
que, amb el museu de la química,
segur que serà la canya:
drogues sintètiques gratis
per a tots els voluntaris…
Fins i tot els capellans
sortiran dels seus armaris!
Jo no tinc pèls a la llengua
—si no són d’alguna figa
que m’acabi de menjar—
i la puta llei mordassa
que el ministre de Justícia
s’ha tret de cul del barret,
me la passo per la ullera
i la rebento d’un pet;
però ja me l’han fotut
i he patit la censura:
m’han retallat un trosset
de guió, els de Cultura:
cinc estrofes que tenia
dedicades a islamistes,
per si aquí n’hi ha algun de Reus,
aquell cau de jihadistes!
El que sí que hi haurà al vídeo
serà un rei de veritat:
hi sortirà el meu hereu
i el seu magnífic regnat.
He triat aquell fill bord,
aquell bàrman de Girona,
que li ha sortit al Juan Carlos
d’un antic afer de xona.
Un Borbó de Carnestoltes,
que borratxos i puteros
en trobareu pocs com ells,
marcant paquet com toreros!
No oblideu que sóc el rei
i el guionista total:
decideixo i planifico
el procés fins al final!
Vosaltres ja votareu
al maig vinent o al setembre
—a mi, això d’anar a votar,
més aviat m’arronsa el membre…
A veure si amb dos intents
engegueu a fer punyetes
la púrria que ara us mana,
siguin d’esquerra o de dretes.
I tant se val els qui guanyin,
que no us prenguin més el pèl,
proclameu la independència
tenyiu d’or i grana el cel!
Visca la festa i fora la moral,
i quan, tristament, m’hagueu d’enterrar,
us prego que seguiu la bacanal.
No pareu de privar, cardar i ballar
fins arribar l’any que ve,
fins Carnestoltes trenta-cinquè!”»
Imp.Virgili: DLT-229-2015

Descarrega't el testament en format pdf