Testament de Carnestoltes XXXII – Carnaval 2013

Estimats fills… de puta!
Ja sabeu quin és el deure
que ens convoca avui aquí:
lamentar que el Carnaval
ja toca a la seva fi.
El reietó de la festa
ha aixecat el vol final,
el forense ha declarat:
“Mort sobtada digital”.
És que el pobre Carnestoltes
s’ha enganxat de tal manera
a les xarxes socials
que només li ve trempera
quan fa sexe virtual
amb amigues del feixbuc,
o tuitejant amb el Papa
sobre una vaca i un ruc.
I així, davant la pantalla
ha fet l’última piulada,
quan se l’estava pelant
per una xona suada.
Sort que ja havia deixat
redactat el testament,
per poder penjar-lo al mur
quan arribés el moment.
Ja us podeu tapar la nàpia
que el llegat fa més pudor
que un contenidor d’orgànica
a l’estiu, quan fot calor!
Tarragona, 12 de febrer de 2013
«Jo, Carnestoltes Trenta-dosè,
us deixo, mig catatònic,
mes darreres voluntats
després de l’últim gintònic.
Ha estat un any ben difícil,
doncs m’ha fet la competència
al meu regnat d’hedonisme,
de disbauxa i d’indecència,
el vil rei de la comèdia,
aquell decrèpit bavós
amb papada de gall dindi,
nas tort i cara de gos:
el Juan Carlos maleït,
sempre a punt per ‘nar de festa
i refregar-se un bon cony
per sa coronada testa.
El pinxo se’n va de putes
amb una meuca alemanya,
de safari per Bostwana,
i la reina es queda a Espanya.
Mentre el regne se’n va en orris
i els desnonats van saltant,
aprofitant el viatge
es carrega un elefant,
i a la grega menopàusica
—que ja treu foc pels queixals
de tanta banya que aguanta—,
me li regala els ullals.
I és que gairebé l’envejo,
aquest xacrós carcamal,
però cap rei espanyol
mai serà un digne rival.
I en veure que, per la tele,
tres xatis en acció
cantaven: “Envàs, on vas?”,
va ser la inspiració:
M’he fet rei del reciclatge,
i aquest és el meu llegat,
abocar als contenidors
els qui no em siguin de grat.
I tot recordant l’anunci,
si no ets un envàs, Borbó,
on vas? Doncs al de la merda,
que és el de color marró!
Perquè ets un sac d’immundícia,
un paràsit vividor
que no mereix altre tron
que un fètid contenidor.
I si parlem de deixalles,
hi ha unes meuques a Madrid
amb la figa tan pudent
que deixen l’aire enrarit.
Primer hi tenim la Soraya,
té pinta de ser una estreta
amb llavis de mamadora;
jo, me la faria dreta;
però en lloc de xuclar semen,
llença merda per la boca,
amb els ulls desorbitats
com si hagués esnifat coca.
Amb cara de mal follada,
és la imatge del PP,
on són tots uns reprimits,
i uns fills de puta, també.
L’altra es diu la Cospedal,
bagassa entre les bagasses,
que s’excita i s’humiteja
quan ens omple amb amenaces
de treure els tancs al carrer
per, a punta de canó,
obligar-nos a entomar
“Santa Constitució”.
Fatxes, lletges, espanyoles
i amb merda dins del cervell;
ni tan sols em servirien
per al més sòrdid bordell.
Les envio a totes dues
—faltades com van de polla—
al contenidor del vidre,
perquè enmig de tanta ampolla
es masturbin l’una a l’altra,
d’una manera salvatge,
i s’esberlin xona i cul
en profit del reciclatge.
No hi ha prou contenidors
per llençar tot l’excrement
d’aquesta classe política
corrupta, presumptament.
Gürtels, Bárcenas i Nóos;
Els Pujol, Mas o Millet;
Del Rajoy o Cospedal,
al ‘xurrero’ de Lloret,
reflecteixen un Estat
que fot ferum de podrit,
mentre el poble, a garrotades,
ha quedat estabornit!
Perquè, amb la que està caient,
t’has d’estrènyer el cinturó,
excepte si ets Duc de Palma
i, a més, gendre del Borbó.
I hem de fer tots un esforç:
els impostos van a missa;
Bé, els dels Mas i els Rakòsnik…
ells els guarden a Suïssa.
El que no podem permetre
és el tema del suborn,
excepte que qui el cometi…,
doncs pateixi algun trastorn.
Com el Petrov, un xurrer de
dia i constructor de nit.
Això sí que és fotre-hi hores…,
i morro, el molt malparit!
Si és que no hi ha res a fer,
sempre pillen els mateixos,
aquests compten els seus quartos
a pes, amb sobres, i a feixos!
Com que dels porcs mafiosos
no se n’aprofita res,
jo els envio a la foguera,
com la brossa de pagès!
I aquests reprimits de Reus,
què cony passa, amb el cartell?
Creieu que les mamelludes
ens han de mostrar el clatell?
Proposo que l’any vinent,
artistes de Tarragona,
foteu una imatge digna
on surti una bona xona.
Tot seguint amb més polèmica,
torna el nom de l’URV:
té collons que ara el reclami
un mindundi del PP.
Tanco amb clau aquests infectes
súbdits ganxos i plebeus,
dins l’enorme fosa sèptica
que es coneix pel nom de Reus.
Pel que fa l’Alejandrito
—mal parit per algun cony—,
et cosiria la boca
perquè no fossis tan bony.
Qualifiques de “xusma” els
tarragonins que protesten,
així que, fes-me un favor,
fes les maletes i vés-te’n!
Si no vols marxar, on vas?
Sols te’n donaré una pista:
T’abocaré al del rebuig,
color gris, ranci i franquista!
Val a dir que no ets pas l’únic
que sap com sortir als diaris,
el bordell municipal
en dóna exemples palmaris:
El macaco del Rodríguez,
aquest sí que s’hi ha lluït,
amb els presumptes contractes,
ell solet s’ha fet el llit.
I jo li reservo plaça,
que s’ha guanyat per babau,
entre papers i cartrons
dins d’un contenidor blau.
Això del 2017
també amenaça ruïna,
es necessiten cent quilos
i qui cony els apoquina?
Els del puto ministerio
ja han dit que no paguen res,
que ho van perdre tot a Bankia…
És un argument de pes!
Per això, el Consistori
va pintant tots els carrers
amb la mà de la moneda,
per xuclar-vos els calés!
I tu, Pep Fèlix, on vas?
Vull saber de quin peu calces;
veig que el teu expedient
és ple de promeses falses,
mamades a l’arquebisbe,
retallades a Cultura…
en resum, no has fet res bé
i amb tu la vida és més dura.
Uns quants xiulets per aquí,
o esbroncades per allà
han fet que, de gran, retornis
a jugar a fet i amagar.
Per tant, no sé si embotir-te
dins d’algun contenidor
o desplegar una batuda
per veure on et fots, cabró!
A veure si tenim sort
i apareix aquest xiquet,
provem de cridar ben fort:
Un, dos, tres… pica paret!
El femer de la política
cultural ja ni m’immuta,
és normal si al capdavant
hi ha uns polítics fills de puta.
De la Crespo fins al Wert,
tot passant pel Mascarell,
han fet mèrits amb escreix
perquè els vulgueu fer la pell.
La capital cultural
ja ha passat a la història,
però el full de resultats
fot molt més pena que glòria:
Els dos teatres, tancats,
Centre d’Art Contemporani
que abaixa la persiana,
Festivals? Un succedani
perquè us oblideu del Dixie,
i al final es va fer el Rec,
però els creadors locals
s’han passat l’any al dic sec.
Festivals d’estiu casposos,
Concurs de Focs reduït
i per Festes, ja es va veure:
ben pocs concerts per la nit.
Al conseller de Cultura
no se l’ha vist a cap acte
de capital cultural,
així és com la “Gene” ens tracta!
Des del govern català
tampoc ha arribat la pasta
per les escoles de música,
ni els museus, cosa nefasta!
I continua tancada
la necròpoli romana,
com aviat ho estaran
tota escola catalana
i gran part dels hospitals,
que retallen dia a dia
a Barcelona i Madrid.
Si prospera la follia
del ministre de Cultura,
tornaran a cantar a escola
el “Cara al sol” al matí,
que aquest se’n va de la bola…
El neonazi del Wert,
general de la Gestapo
que ens vol espanyolitzar,
com vingui per aquí, el capo!
Si em voleu fer cas a mi,
incultes tarragonins,
trinqueu els tres miserables
que us la claven fins a dins
i, en judici sumaríssim,
lligueu-los d’esquena a esquena,
foteu-los de peus al vàter
i estireu fort la cadena!
Visca la festa i fora la moral,
i quan, tristament, m’hagueu d’enterrar,
us prego que seguiu la bacanal.
No pareu de privar, cardar i ballar
fins arribar l’any que ve,
fins Carnestoltes trenta-tresè!»
Imp. Virgili DLT-215-13

Descarrega't el testament en format pdf