Testament de Carnestoltes XXIX – Carnaval 2010

Estimats fills… de puta!
Ens hem reunit aquí
per llegir el testament
del monarca de la gresca
que s’ha mort d’avorriment.
Per la gràcia dels polítics
i el poc sofert veïnat,
es promulga el tancar d’hora
i a dormir ben aviat.
La susceptibilitat…
la brutal intransigència…
i l’afany de recaptar,
abocarà a la demència
d’una societat sana,
equilibrada i festiva
que, per manca de collons,
ja està més morta que viva.
Ploraneres de la Bóta:
no ploreu el vostre rei,
lamenteu que Tarragona
ha palmat a cop de llei.
I sinó a les barricades,
protesteu a tort i a dret,
o ben d’hora us veig anant
de festa per Cal Ganxet.
Acabat el meu discurs,
procediré a la lectura
de la innocent voluntat
d’un que encara la té dura!
Tarragona, 16 de febrer de 2010
«Jo, Carnestoltes XXIXè,
el gran rei de la discòrdia,
em cago abans que res, amb
la puta Misericòrdia.
Perquè el testament d’enguany
anirà de cap a peus
dedicat a aquests inútils
que viuen aquí a Reus.
Compartir la capital?
Qui cony s’han pensat que són?
si no estan per liderar
ni una vila al tercer món.
Si la llei de vegueries
vol passar pel Mercadal,
que ho faci per pixar-s’hi,
no per fer-la capital!
Si Riu Clar no s’ho planteja
Reus, que és un barri, tampoc.
Que venerin la metròpoli,
cadascú ha d’estar al seu lloc.
Que el carrer de Monterols,
ple de tendes fa molt goig,
però mirant bé la gent,
qui no és subnormal, és boig.
Ells, que es dediquin al circ,
d’això en saben, els mamons,
però fora més vistós
fer el Trapezi amb uns lleons.
A aquests ignorants els llego
una estàtua de Gaudí,
alçada al mig de Riudoms,
que és allà on el van parir.
Per l’Ausàs també n’hi haurà,
que des d’insigne poltrona
ens ha dit que el nom serà
el del “Camp de Tarragona”.
Oi que Lleida es dirà Lleida,
com Girona, o Barcelona?
Doncs la nostra vegueria
ha de dir-se Tarragona.
Li deixo el cavall del Prim
de galop boig pel Raval,
només veure-ho queda clar
qui ha de ser la capital.
Però no canteu victòria,
que els polítics pelacanyes
són uns especialistes,
a cobrar i fotre’ns les banyes.
Si depèn de Ballesteros
anem ben espavilats,
que el mateix va passar amb l’AVE
o el nom de les facultats.
Entre ell i el cony del “Mou-te”,
sí que em moc, prô lluny d’aquí,
la ciutat, si ells la dominen
aviat semblarà Haití.
Aquest grapat de casposos,
convergents recalcitrants,
es pensen que són la veu
que parla pels ciutadans.
I defensen un model
vell, tristot i carrincló:
Tarragona en blanc i negre
i a Madrid, un dictador.
A uns i altres els llego
l’escenari del Bartrina,
perquè es sentin com a casa
mentre hi fan el paperina.
De la Tàrraco romana
a província abocador,
per això els servim, a Espanya:
cap aquí si fa pudor.
Químiques i nuclears
ens conformen la natura,
però els mancarà algun lloc
on dóna’ls-hi sepultura.
Un cementiri de merda
situat al mig d’Ascó,
això és el que ens feia falta!
Això és la solució!
Per si un dia rebentem
no fem les coses a mitges,
ho patiran des d’Amposta
fins a més amunt de Sitges.
Asconencs, que no us enredin,
que no us agafin distrets,
que si no ho pagueu vosaltres
ho faran els vostres néts.
Llego a aquestes ments infectes
un racó a la Prioral
perquè guardin els residus
a un abocador com cal.
Què em dieu del setè art?
Posaré el dit a la llaga,
algun cinèfil d’aquí
ha sofert el cony de vaga?
Entre els amos dels cinemes,
les majors i el castellà,
n’he fet una pel·li gore
que no cal subtitular.
Si no tanquen, els cabrons,
s’estrenarà amb dues gales:
aquí, a tots els cinemes,
i a Reus, només als Palace.
Per pel·lis a l’aire lliure
us llego la Pastoreta,
i pobre del que no hi vagi,
que l’hi tallo amb la claqueta.
Si voleu viure del cuento
i cobrar sense fer res,
apreneu-ne de l’SGAE
que això ho tenen ben entès.
El gran rei del “Pollo frito”
ja fa vint anys que no canta,
i encara té el sants collons
de voler sucar al top manta!
Treballeu d’una vegada,
deixeu-vos de tanta usura,
i no estafeu més la gent
que curra per la cultura.
Els associo un nou membre,
a aquests corcons fariseus,
un altre músic xupòpter,
l’inútil Elvis de Reus!
L’esperit del Cobi torna
a sorgir a la capital
i ens volen fer un jocs olímpics
per les festes de Nadal.
L’Hereu, cridant, ho proclama
i el Montilla s’ho fa seu,
només els falla una cosa…
que a Can Fanga no hi ha neu!
I ressusciten la flama,
torna el gran conte de fades
prô recony, que fot més fred
aquí a dalt pujant, a Prades!
L’única arma que tenien
fa temps que estira la pota:
hauria estat el Floquet,
que els hagués fet de mascota.
Si busquen esports ridículs,
jo els cedeixo unes entrades
que tenia per l’hoquei
perquè a mi em provoca arcades.
Ja que això va de fogueres,
no patiu, que no he oblidat
els cabrons que van encendre
els boscos l’estiu passat.
Retratats en el seu mòbil
escaparen triomfants,
jo sí que els gravaria,
prô mentre els tallen les mans!
Mentrestant allà, a la “Gene”,
entre Saura i Baltasar,
s’ho miren i s’ho remiren
prô no pensen actuar.
Que si van arribar tard,
que si els van perdre la pista…,
això ens passa per votar
un govern ecologista.
Són tots uns incompetents.
Més que ser-ho, és que estan verds,
només saben fer el ridícul,
en això són uns experts.
Llego a tots els responsables
de la catàstrofe d’Horta,
la tronada de Sant Pere,
a veure si se’ls emporta.
I és que els nostres governants
cada cop fan més pudor,
jo faria com a Itàlia:
al qui la cagui, bastó!
Sinó mireu Berlusconi,
quina nàpia li ha quedat,
que ni el metge de la Esteban
pot desfer aquell disbarat!
I al novembre, Sant Tornem-hi,
que toquen eleccions,
sempre els mateixos xoriços,
sempre els mateixos sermons.
Si el Mas us vol governar,
Montilla, en solitari,
i el Rivera se la pela
per dir que és parlamentari.
Els dos socis de govern
estan fets un desgavell,
els verds fan volar coloms
i a Esquerra es van fent la pell.
El Carod i el Puigcercós
semblen de “Matrimoniadas”;
el partit del Carretero,
quatre ovelles despistades,
i enmig la pista del circ
apareix un nou actor:
Jan Laporta, amb el lema
“Em fotré com un bacó”.
Per si arriba la victòria,
el Jan ho té tot tancat:
200 litres de xampany
i Luz de Gas, reservat.
Ha promès que fitxarà
Messi i Cesc de consellers,
i omplirà d’elefants blaus
el pati dels tarongers.
Deixo a aquests politicastres
uns quant llits al Pere Mata,
perquè els escorrin el suc
dels seus cervells de patata!
Visca la festa i fora la moral,
i quan, tristament, m’hagueu d’enterrar,
us prego que seguiu la bacanal.
No pareu de privar, cardar i ballar
fins arribar l’any que ve,
fins Carnestoltes trentè!»
Imp. Virgili DLT-191-10

Descarrega't el testament en format pdf