Testament de Carnestoltes XXVIII – Carnaval 2009

Estimats fills… de puta!
Dotze mesos han passat
i no s’ha arreglat gran cosa.
La disbauxa dura poc,
Carnestoltes, ja reposa.
Tot just fa poc més d’un mes
que ha acabat l’Any Jubilar
i empalmeu amb la Quaresma.
Aquest poble fa cagar!
Garanteixo que jo sóc
el primer a cagar-me en Déu,
n’estic fart de veure ciris,
jo només crec en el meu.
Capellans i policies
envaeixen la ciutat,
i els últims xoriços són
agents de mobilitat.
La cosa està tan peluda           
que, per passar-me el llegat,
aquell que ja cria malves
ho ha hagut de fer disfressat
i, passant d’amagatotis
amb una armilla lluent,
com si em fotés una multa
m’ha transcrit el Testament.
Però abans de llegir el text…
Jo, a les Tecles… Semaler!
Reservaré els meus tractats
pels que es diguin Llucifer.
Tarragona, 24 de febrer de 2009
«Jo, Carnestoltes XXVIII,
ans no palmi amb la gran turca
violo la Moreneta
enfundada en una burka.
N’estic fart del cony de clero
que pregona austeritat,
per celebrar el Jubileu
en res han escatimat.
Tarragona, el 2008,
ha estat la gran capital
de les misses i els sermons:
la gran mamada Papal.
I per més inri, l’alcalde,
el tòtil socialista,
en comptes de cremar esglésies
els fa de seminarista:
encapçala processons,
va a missa cada diumenge
i s’està fotent bacó
de tantes hòsties que es menja.
Si bateges a ta filla
amb el nom de la patrona
li regala tots els llibres,
com que paga Tarragona…
Si el que vols és tocar tecles
i fer discursos més útils,
et llego un Preliminar
de piano per inútils.
Com sempre, amb la puta crisi
la cultura rep retalls.
El poble, com més imbècil,
menys es fixa en els detalls.
Ho tenen ben clar, els polítics,
el seu sou mai es congela,
només es preocupen d’ells
i la seva parentela.
Doncs, li vaig dir a la Coloma:
“Si escapces en festivals
et donaré tant pel cul
que passaràs als annals”.
I m’ha emprogramat un símil:
Delincuentes, de cartell.
per robar ja hi sou vosaltres,
no em prenguis per passerell!
Ja que no dones per més…
llibres per passar l’estona:
són retallables de polles,
perquè t’omplis bé la xona.
I el flamant síndic de greuges?
Sí, el del bigotet;
ves que no li han sortit bé,
els mil canvis de carnet.
Ja fotia el llepaculs
amb Nadal i Convergència;
van maldades? Amb el Fèlix,
un canvi de conveniència.
Sèu a la llotja del Nàstic,
surt a la Setmana Santa,
tan sols falta que per Festes
faci ballar la geganta.
De tan pallasso i superb,
sembla l’hereu del Mallol,
és molt bo, quan ets justet,
veure que no estàs tan sol.
L’Agustí fou mediocre,
però bastant divertit.
Tu rebentes d’arrogància,
i ets un frívol ensopit.
Heretaràs el guió
—no és llibre, prô déu n’hi do!—
del gran film “Ciutadà Kane”,
per si n’aprens la lliçó.
Podràs pujar fins on vulguis,
però palmaràs al llit,
sol, flipant boles de neu
i de pet a l’infinit.
Per guanyar vots tot s’hi val,
es fa el que s’hagi de fer:
Rajoy amb “idees noves”,
nou eslògan del PP.
La Soraya, despullada,
l’Acebes, al raconet,
tots els fatxes empalmats,
renovant el seu carnet.
Quan això arribi a províncies
m’imagino, al Patufet,
el Fernández, en portada,
tot lluint el calçotet.
En faran, de la Playboy,          
la revista del partit,
que la cosa va d’espies,
de voyeurs, molt millor dit.
Hereteu el Kama-Sutra,
perquè a l’oposició
existeixen més postures
que la del “no perquè no!”
No es pensin, els del PSOE,
que els deixo sense lectura,
serà com aquesta crisi:
dura, però que molt dura.
El beneit del president
amb el Solbes a la dreta,
segueix donant pasta als bancs
i, a naltros, tancant l’aixeta.
Ens diuen que consumim
per alçar l’economia,
ells deuen consumir coca
per dir tanta tonteria.
Si pels meus productes bàsics
—putes, drogues i mamar—,
amb els seus 400 €
jo no arribo a l’endemà.
A l’hora de retallar,
no dubten ni un sol moment,
que pringuin els catalans:
“Trenquem el finançament!”.
Ja que som tan solidaris
i a Madrid pequen d’amables,
sociates, és ben clar…
us pertoca Els Miserables.
A Can Fanga pixen bilis           
perquè alguna ment brillant
posa el límit a 80
per no contaminar tant.
Que s’hi vagin posant fulles:
aquí portem més d’un any
fent obres a l’AP-7
i tothom cau al parany,
mentre aquí no hi ha peatge,
als altres no fan rebaixa,
com si anessin a 120,
Acesa vol caixa i faixa!
Deixaré als pixapins,
i als estafats conductors,
la famosa Guia Campsa
dels peatges en colors.
Posats a parlar del trànsit,
deixeu-me dir alguna cosa
d’aquest xou dels autobusos
i els xiquets sols, que hi fan nosa.
Als pares espavilats
que facturen la canalla
al “bus guarderia” gratis,
segur que el cervell els falla…
Que no se’m queixin després
quan jo els faci una visita
i, des del fons del vehicle,
els ensenyi a tots la tita.
Perquè m’agrada alternar
putes, velles i carn jove
i quan es tracta de sexe
a mi res no me l’estova!
En fi, vagi a aquests mals pares,
de tan poca consciència,
el Llibre del pederasta,
un compendi d’indecència!
Què me’n dieu del Mercat?
L’han començat pel teulat.
sense saber la fondària
i hi han trobat romà enterrat.
Us apedacen la Rambla
perquè dimarts i dijous,
cal posar-hi el mercadet
per tocar-vos millor els ous.
Ja n’hi ha prou de fer el capullo,
apreneu-ho bé i feu via,
que us testo tots els volums
del basc de Bricomania.
Preneu nota per quan sigui
l’hora de tirar el fortí,
i penseu que la xiqueta
no hi podrà fer el seu festí.
Perquè on fareu els àpats,
quan se us casi la pubilla?
No podreu ajornar els focs,
com Nadal va fer amb sa filla.
Llàstima que el temporal
la destrossa no avancés
i enderroqués aquells murs
sense costar-vos diners
que podríeu repartir
als festers assedegats,
que marxen d’aquesta plaça:
a la nit només hi ha gats!
De fet és bastant normal,
la penya queda escurada,
quan pugen el preu de tot
tal com peta la Tronada.
Les terrasses foten pena:
abans plenes com un ou,
ara, amb horaris de monja,
la gent fuig cap a Salou.
Si està clar que això és un circ,
cada cop sou més romans:
us heu tret de l’engonal
un Senat, com els d’abans.
Apa, tots entaforats
al tros de ruïna aquell
d’allà la Imperial Tàrraco,
que els caurà a tots al clatell.
Què lúcid, l’Ajuntament,
tot déu a la Facultat:
Institut, banda de música…
I a qualsevol entitat
que demani allotjament
li prometen que hi cabrà,
encara que allò s’ensorri
potser avui…, potser demà.
Tot és part de l’estratègia
d’algun grup municipal
per acabar d’un sol cop
amb la cultura local,
quan la universitat
faci un pet descomunal.
Així s’estalviaran
intentar ser capital
de la cultura europea,
i quedarà molt discret
que no tenen ni projecte,
ni pressupost en concret.
Us deixo, il·luminats,
El Príncep, de Maquiavel,
perquè, a l’hora de fer plans,
us serveixi de model.
I què puc dir de les manis
de caputxes i pistola:
tant d’Alcorà i de turbants
em fan glaçar la titola.
Doncs jo em cago en Hamàs
i la puta mitja lluna:
de la trepa que no mama
no en voldré mai cap ni una.
I no penseu que m’oblido
dels nassuts circumcidats,
que en nom de penes passades
cometen atrocitats.
No em van les religions
de cap mena ni color;
jueus, moros i cristians
fan la mateixa pudor.
Bíblia, Alcorà i Talmud
llegeixen amb gran fal·lera,
doncs serà ma voluntat:
que els cremeu a la foguera!
Si aquest cony de testament
no us ha molat als hereus,
se’n podeu anar demà
a prendre pel cul a Reus!
Visca la festa i fora la moral,
i quan, tristament, m’hagueu d’enterrar,
us prego que seguiu la bacanal.
No pareu de privar, cardar i ballar
fins arribar l’any que ve,
fins Carnestoltes vint-i-novè!»

Descarrega't el testament en format pdf