Testament de Carnestoltes XXV – Carnaval 2006

Estimats fills… de puta!
Un any més us he de dir
des de dalt de l’escenari,
que ha arribat el trist moment
d’anar a jeure al columbari
del nostre rei de xarnegos;
de Llevant fins a Ponent,
podeu fer de Carnestoltes,
però no de president.
Aquest any sa majestat
ha passat a vida eterna,
envoltat de picoletos
al bell mig d’una caserna.
Estès enmig del seu pati,
anava una mica brut,
tractant de reanimar-lo,
—que bons!—, els ha fet kaput!
No penseu que l’han tractat
com als de kale borroka,
l’informe ja ho diu ben clar:
ha estat per consum de coca.
Seguint la tradició
us llegiré el testament,
ans que arribi la Quaresma
d’aquest cap de cony calent.
Agafeu-vos la cigala
entre mascles i femelles
que als versos del nostre rei
hi ha de tot menys caramelles!
Tarragona, 28 de febrer de 2006
«Jo Carnestoltes XXV,
abans de cremar a la pira,
us he escrit amb el virot
una herència plena d’ira.
mentre em trincava cofoi
l’última ampolla d’alcohol,
tot tractant de complir al màxim
el meu trist, fatídic rol.
En un espai sense fum
m’he endinyat l’últim canut,
abans era un lloc de vici
i ara és un local eixut.
I m’ha explotat el cervell
com a l’Ariel Sharon,
el rei de les hemorràgies,
el number one de la son!
Sóc el rei de la disbauxa,
sóc el rei donant pel sac,
com que vull una denúncia,
enguany testaré tabac!
[Diàleg amb la Diablessa]
—Saps que si en compres al bar,
a expenedors catalans,
parlen en una altra llengua
que recorda la d’abans,
quan hi havia dictadura?
—No em diguis! —Com ho sents!
No parlen la que és de tots
els que estem aquí presents.
—No pot anar més enllà,
d’això no en diu res la Tura?
—Zapatero ho permet,
i en Maragall no ho atura!
Sembla la publicitat
que fan allà a Andalusia,
si escoltes els de la COPE
la pregonen nit i dia.
Comences per “La linterna”,
segueixes per “La mañana”
i a les “Tardes con Cristina”
se’m fot la polla banana
i els collons carregats.
Us llego tabac de pipa
i foteu-vos-el pel cul,
que la gent ja n’està tipa!
Hi ha Papa nou, vida nova,
fins i tot negociets,
a la plaça de St. Pere…
Una casa de barrets!
I és que el Papa heroi de còmics,
aquest, el Ratzinger Zeta, 
al bell mig del Vaticà
s’ha muntat la paradeta!
El Papa pot realitzar,
els capritxos més obscurs,
amb tricornis o camaures,
siguin joves o madurs.
Fins i tot s’ha disfressat
de Pare Noel, i així
fer cas de la Santa Bíblia:
“Que els nens s’acostin a mi!”
Afegeix als manaments,
després de “no robaràs“,
“Tant si vols, com si no vols,
avui me la xuparàs.”
Per quan tot faci fallida
et llego un bon estanc,
perquè et cremis al negoci
i ensorris el vostre banc!
M’oferí a l’arquebisbe
per quan festegi per Sitges,
que ja me’n carregaré jo
de l’hort que tenim a mitges.
El primer dia de feina
em vaig fotre un petarret,
la muralla va cedir 
i a prendre pel cul l’hortet.
Quina feinada tingué,
retirant la marihuana
abans que no arribessin
els macarres de la urbana!
Però jo estava tranquil,
la presó estava plena,
com a molt a m’aplicarien
uns quants dies a la trena!
A tu et llego, Pujol,
un llarg canut de ganja,
perquè oficiïs la missa
cec com a un mico de granja!
Al govern de Catalunya
és el temps de la rebaixa
un estatut esquifit
mig signat a la baixa.
Cedeixo les competències
per un bon finançament,
nació escrit en minúscules
i, ep!, al començament.
L’oposició catalana
cap a Madrid, a signar,
mentre Esquerra es menja els mocs
i el Pasqual s’ha d’amagar.
El PP ho va narrant
com si fos la caputxeta
i confon la democràcia
amb els del GAL o de l’ETA.
“Ve la balcanització!”
—diu Rajoy, fent-se el suau—,
potser ara a casa nostra
parlarem el iugoslau…
Que ningú la retoqui,
Santa Constitució!
Només pots fer-ho sent rei
si l’hereu no té un colló.
De sentir tals despropòsits
a algun se li infla la vena
i vol dur els tancs al carrer
conduïts per un tal Mena.
Per això paguem impostos:
bombes a tort i a dret!
Sort que els van retenir
a prop de l’Hospitalet.
Arribats allà, al peatge,
van trucar als del PP,
i confosos per l’obstacle
van dir: “Y egto que é?”
En saber que era de pago,
van dir, “Xecs, mitja volta,
pagar per una autopista?
Això sí que és poca-solta!”
Amb l’estalvi van comprar,
un pis a la Castellana
i al passar per Salamanca,
cap al tanc, una fulana!
Encara en va quedar
per brindar a la nit amb cava…,
valencià, sens dubte,
que sinó el boicot s’acaba!
Llego a la colla de lladres,
el tabac del Principat,
no patiu, serà com sempre
us vindrà tot regalat!
No voldria oblidar-me
de l’hereu del blaverisme,
a tu, bavós Mariano,
et faré rei del cinisme!
Bordant contra l’Estatut,
clamant: “Constitució!”
la que fa trenta anys els teus,
t’ho recordo, van dir no!
Et llego uns latifundis
perquè hi cultivis tabac
i els controlis des de l’aire,
a veure si et fots un bac!
Quan pugis a l’helicòpter,
no hi posis gaire recança,
ja saps que el darrer que es perd…
és sens dubte l’esperança.
CiU veu la gola del llop
i arrenca l’esprint final,
“Desenterrem velles glòries”,
diu l’Aregio al Nadal.
El projecte del Teatre,
el projecte Corte Inglés,
un projecte de façana…
Collons, no projectis més!
Rambla fins a Vila-seca,
idea dels teus oients,
jo vull veure el teu cervell
dalt de la Torre dels vents!
Perquè si el fas servir tu
em quedo perplex i incrèdul:
destrosses la platja Llarga
i en canvi vols salvar el Mèdol!
Llego per al teu hereu
un porro ben carregat…
si algun dia pren el tron,
que l’agafi relaxat!
Criticar la meva festa,
pot semblar una incongruència,
però deu dies que pujo…,
vull xalar sense clemència.
N’estic fart de tanta ploma
i la sàtira… amagada!
Per distreure’m vaig al Vip’s
i m’hi trobo una redada!
Sortit i amb el baixon,
volia anar de concert,
però arribant al tinglado,
cony! No pot ser cert!
Sense un duro a la butxaca,
i només s’entra pagant?
Això és una gran putada
el dia de l’estudiant!
El cartell ben diplomàtic,
si us plau, que no fos cas,
que al clero o al consistori
els pugi la mosca al nas.
Us dono un any sencer
perquè us poseu a pensar,
però vull que el meu hereu
no tingui temps de llegar!
Que li munteu tal festassa
i sigui tant el sidral
que la palmi el segon dia
en la més gran bacanal!
Un missatge us vull donar
ans no es refredi la bava:
passeu de totes les normes
i fumeu, que el món s’acaba!
Visca la festa i fora la moral,
i quan, tristament, m’hagueu d’enterrar,
us prego que seguiu la bacanal.
No pareu de privar, ballar i fumar
fins arribar l’any que ve,
fins Carnestoltes vint-i-sisè!»
Imprimeix: AG Ediciones SL  Disseny: Jordi JJ

Descarrega't el testament en format pdf