Testament de Carnestoltes XXIII – Carnaval 2004

Estimats fills… de puta!
Un any més aquí fidels
tarragonins, se us saluda!
I us vinc a dir entre d’altres:
m’he follat la més peluda.
No vull fer-vos dentetes
sinó llegir el testament,
però diré quatre coses
de callar i dir amén!
Heus aquí de cos present
el més gran cabró anual,
un any més ha estat víctima
de la llibertat sexual.
Se l’ha carregat enguany
a hòsties la concubina
perquè s’ha follat de tot
menys la seva gran vagina!
Per exemple va passar
per la vostra catedral
allà l’esperava el bisbe
per practicar sexe anal.
Escolteu el gran llegat
del rei del Carnaval,
repartint a tort i dret
del Papa fins al Nadal.
Ha llegat a aquests corruptes
tota la seva herència
perquè vagin prenent nota
de la seva deficiència.
Tarragona, 24 de febrer de 2004
«Jo, Carnestoltes XXIII
de tots, el més gran ninot,
de follar-me regidores
se m’ha pansit el virot
Abans que no m’enterreu
vull deixar-vos bon llegat:
al govern, la monarquia
i als cigales del clergat.
Si ho hagués sabut abans
ja no hauria ni pujat,
aquest any la puta festa
m’ha deixat tot destrempat.
Què collons, Tarragona?
semblen temps de dictadura,
segur que d’això en té culpa
algun tècnic de cultura.
Us llego petits fills meus
els tres caps en tres safates:
Nadal, Sala i el Vallvé,
perquè se’ls mengin les rates!
En un poblet amagat
que ni “cristo” coneixia
hi va anar un senyoret
a passar-hi tot un dia.
Sense que ningú ho sabés
va quedar amb la Caputxeta
i el llop ferotge espià
i descobrí que era d’ETA
En un poblet amagat
t’agafaré amic Carod,
mentre em demanes perdó
et clavaré el meu virot.
I no rigueu, els de dretes,
ni els cabrons del CNI,
que m’he recordat de “valtros”,
també us tocarà patir.
Us llego un petit càrrec:
guionistes al CSI,
que d’històries fraudulentes
en teniu per avorrir.
Ciutadans de Tarragona,
volem l’estat independent,
al nostre país cap ganxo
presideix el Parlament.
Com pot ser que Ernest Benach
mani a àmbit nacional,
que pallasso per pallasso
ja en tinc prou amb el Nadal.
Ha arribat circ al país,
l’anomenen tripartit,
l’encapçala el gran borratxo
Maragall, el malparit.
Us llegaré alguna cosa
de l’estat del medi ambient
que juntament amb Mallol
sou d’allò més depriment.
Torna a ser temps d’eleccions,
aquí al costat… allà a Espanya,
les dretes i les esquerres
comencen a fotre’s canya!
“Como dice el presidente:
Carod! Cero patatero!”
La victòria de la dreta
l’assegura el Zapatero.
Ai Mariano el que t’espera,
entraràs en bon moment,
que la guerra i el Prestige
no han passat al Parlament.
A tu no et llego cap càrrec,
et llego l’oposició,
criticar i no aportar res
que és el que feu millor.
També és temps de comicis
a l’oest americà,
Mr. Bush i el seu pollastre
es tornen a presentar.
El més gran dels xerifs ianquis
tornarà a ser president,
no veieu que el poble vota
el de menys coeficient?
El líder vol demostrar
que no és un terrorista,
per això vol esperar
un altre atac islamista.
Li llego a l’assassí,
a L’Iraq, una ambaixada
i a veure quant aguanta
al davant d’una intifada.
I parlant de tal espècie,
seria una desgràcia
acabar sense esmentar
els de l’alta aristocràcia
Al Palau de la Sarsuela
ja es respira un altre ambient,
el Felip ja no és marica,
va al seu propi casament.
A qui pretens enganyar?
Au príncep, que et van les tranques,
i amb el micro de la “Leti”
quasi sempre t’embarranques.
A tu, “Leti”, t’ha anat bé
d’abandonar la pantalla:
vinga luxes, paga el poble,
tot per una bona palla.
Però hauràs de fornicar
per parir un príncep bufó;
si no vols que surti mongui,
torna a fer-te el redactor.
Et cedeixo, per si un cas,
la meva última llet,
xalaràs com una boja
i et quedarà el cony desfet.
Ha mort el goril·la blanc,
s’ha acabat l’era Floquet,
mentre que aquell vell decrèpit
encara s’aguanta dret.
No hi ha manera que palmi
l’il·lustre rei vaticà,
fill de puta del Woitila,
llarga vida al sant pagà!
Que se l’emportin al zoo
i el fiquin ben enreixat,
que amb tanta curvatura
pot passar per un primat.
Vós, sant pare omnipotent,
tingueu càrrec vitalici,
a partir d’ara sereu
un cap-gros més del Seguici.
Visitar algun putiferi
sempre ho trobo escaient
però l’altre dia, en anar-hi,
vaig patir-hi un accident.
Amb tant d’aroma de xona
i petxina resplendent,
no vaig poder resistir
de tornar-me convergent.
Senyora Dolors Comas,
no deixis l’ajuntament
que les altres regidores,
no em posen ni mig calent.
Aquest vespre he anat de putes,
hi he anat juntament
amb el meu molt bon amic
regidor de Medi Ambient.
Et llego a tu, Cagueta,
uns deu mil vibradors
perquè venguis el producte
entre els altres regidors.
A la casa Gran Hermano,
una paia ens representa,
la molt puta va guanyar
perquè fou la més calenta.
Ve del càmping Sangulí,
d’empaitar tota la gent,
totes les polles que xupa
són sempre ben diferents.
Maduixeta, Maduixeta,
mostra’ns les teves mamelles
per quedar amb el Mallol
i pujar “hasta las estrelles”.
Et llego el cambrilenc,
aquell, el de les mans netes,
perquè no t’escandalitzis
quan et refreguin les tetes.
Carnaval està punxant,
quin pal de programació,
ha perdut tot el seu caire
de sàtira i perversió.
Ha sorgit un nou imbècil
dins de la meva gran festa;
em faré un nus als collons
com a símbol de protesta!
Ja s’ha fet tradicional
penjar del consistori
el metge que m’ha portat
de pet cap al Tanatori.
Maleït doctor Mistela
ans de morir t’ho he de dir:
li claves la teva xeringa
al cony que et va reparir!
Retorneu-me al passat;
allò era festa pura
i no el que s’imposa ara
per l’àrea de Cultura.
Ara que ja he palmat
vull que em caigui una querella
i en aquest meu Testament
no em volia oblidar d’ella.
Com va, Maria Mercè?
Prenyada o emprenyada?
És estrany que amb tant follar
cap condó hagi fet fallada.
Ai, la “Tacones lejanos”,
que t’haurem de fer callar!
Et cedeixo la cigala
que a més hi podràs jugar.
No sé de què col·locar-te,
si de puta o de monja,
de moment pots començar
masturbant el gran canonge.
I després de vomitar
la meva fètida herència,
em toca ja anar acceptant
una trista decadència.
I veient com em remata
la gran puta Concubina,
em fotré l’última ratlla
o potser una amfetamina.
Visca la festa i fora la moral,
i quan, tristament, m’hagueu d’enterrar,
us prego que seguiu la bacanal.
No pareu de privar, ballar i cardar
fins a arribar l’any que ve,
fins Carnestoltes XXIVè
Imp. Virgili DLT-230-04  Disseny: Anna Vergés  Il.lustracions: Aubrey Beardsley

Descarrega't el testament en format pdf