Testament de Carnestoltes XIV – Carnaval 1995

Estimats fills… de puta!
Em desplau comunicar-vos,
d’aquí dalt del cadafal,
que l’insigne emperador
ha arribat al seu final.
Com cada any, faig de notari
de la il·lustre dinastia
que mana per Carnaval,
tant de bo fos cada dia!
Espero que sabreu fer-li
un enterrament ben digne.
Sembla que la seva mort
és fruit d’un tumor maligne
provocat, no hi ha cap dubte,
per l’ambient putrefacte
provinent de la Meseta.
En Pujol, amb el seu pacte,
us vol fer menjar la merda
que caguen els espanyols.
I jo us dic que és plat més bo
la llonganissa amb fesols:
no hi ha millor combustible
per deixar anar un pet pudent.
Visca la flaire autòctona
i el perfum independent!
Us deixo, no vull cansar-vos
amb els meus malèfics mots.
Escolteu atents l’herència,
que em sembla que n’hi ha per a tots.
 
Tarragona, 28 de febrer de 1995
«Jo, Carnestoltes XIV,
desenganyat de la vida,
he decidit tocar el dos
amb l’ànima ben podrida.
I ha estat per aquest motiu
que durant tots aquests dies
m’he posat ben fins al cul
de festes, drogues i ties.
Espero que tots vosaltres
hàgiu estat a l’alçada
i no hàgiu incomplert
la meva norma sagrada.
És clar que, amb els temps que corren,
és difícil ser legal:
qui més qui menys, tots s’empassen
la llei per via rectal!
Per on voleu que comenci
a escampar la porqueria?
Per l’Amedo i el Domínguez,
la crème de la policia?
Pel xuloputes del Conde,
el gran rei del pilotàs,
o pel galtes De la Rosa,
el seu aprenent sequaç?
Si voleu, parlem del GAL.
Quin angelet, Rafael Vera!
Quina joia ets, Garzón!
Ets tot un santet, Corcuera!
Quina colla de cabrons
esteu fets, me cago en l’ou!
De tota aquesta genteta,
us juro que ja en tinc prou.
Però el que més destarota
és veure els socialistes
amagar el cap sota l’ala
i ocultar totes les pistes.
Felipe, no dissimulis,
que no enganyes ni ton pare!
Tu ets l’ínclit senyor X!
Si tens ous, dóna la cara!
Amb les vostres martingales
i vils maquinacions,
feu anar els jutjats de bòlit
i atapeïu les presons.
Com que no hi cap ni una agulla
i encara hi ha pel carrer
massa lladregot presumpte,
he cregut que estarà bé
deixar cel·les en herència.
Per trobar-se delinqüents,
no cal ni sortir de casa,
i n’hi ha proves evidents:
Fernández, ets un corrupte,
i ho sap fins el més negat,
però ara que et foten fora
se sabrà la veritat
dels teus jocs de mans dubtosos
requalificant parcel·les
per a amics amb constructores,
i a veure qui en treu més peles!
Et llego un tros de femer
perquè et facis cel·la a mida
al mig del teu ambient
per a la resta de la vida.
Has mostrat sobradament
que ets un inútil flagrant,
i, pel que fa a aparcaments,
també l’has anat cagant.
La quadrilla convergent,
que rebenteu el carrer,
sou uns talps foradaterres,
començant per en Musté.
Us passeu el temps fent pàrquings
on no entren mai vehicles
i encara en voleu un altre
per patejar-me els testicles!
Com se us pot passar pel cap
posar-ne un a aquesta plaça,
reialme per excel·lència
dels fills de la meva raça?
On regnarà el meu hereu
si profaneu les arenes
del magnífic circ romà?
Per augmentar-nos les penes,
com que al maig hi ha eleccions,
les obres municipals
es multipliquen per cent
fotent mà als nostres cabals.
Governants de pacotilla,
per triomfar en l’espectacle,
voleu obrir el Metropol.
Per fi hi ha hagut el miracle!
Tot ho liquideu amb quartos:
amb els talons a les mans,
compreu els vots i els teatres
i unteu Els Comediants.
Després vénen les factures,
putes contribucions
que heu de pagar, ciutadans,
amb un o tots dos ronyons.
Doncs escolteu, convergents,
sentiu bé la meva herència:
una cel·la vora el riu
per compartir-hi existència
amb sociates locals
i un grapat dels de Madrid,
i a donar-vos tots pel cul,
uns i altres, dia i nit.
A la capital del Regne
aneu al llit de bracet
i, en canvi, amb el Francolí
us pegueu a tort i a dret.
Mentre heu deixat que el  Serrallo
s’hagi anat inundant,
ha sorgit una proposta
digna d’una ment brillant:
portar primeres figures
als toros de Tarragona,
a veure si cauen quartos
per poder arreglar la zona.
Prou de folklore estranger
i de tanta conya rosa
amb els draps bruts i pudents
de la gent que fa més nosa.
Súbdits meus, sou uns imbècils
perquè esteu massa pendents
de vulgars tafaneries
i de putos casaments.
I amb les noces de la infanta,
no em negueu que us cau el moc,
esperant que arribi el dia
que la desvirgui el seu boc.
A la merda amb la Borbona
i el tenaç Marichalar,
i que els faci companyia
la comparsa de l’Aznar.
Quina banda de feixistes
esteu fets els del PP!
Cada cop amb la mateixa:
voldríeu fotre al carrer
el Govern socialista
i, com que no hi ha manera,
vinga a clavar la tabarra
i a donar-nos pel darrere.
Sou nostàlgics del Paquito
i somieu cada dia
en l’Espanya monolingüe,
sense cap autonomia,
amb els carrers plens de grisos
matant-nos a garrotades.
Al Valle de los Caídos
teniu cel·les preparades!
I tu, Aleix Vidal-Quadras,
que fas cara de mal bitxo
i actues com un dimoni,
per anar a l’infern et fitxo.
La meva pròxima hereva
vull que sigui la Rahola,
perquè estic fart que aparegui
a la tele espanyola
per predicar en el desert.
Més d’un dia foto un “brinco”:
ahir era a Antena 3
i avui surt a TeleCinco!
Vull deixar a “Su Señoría”
una cel·la il·luminada,
plena de focus i càmeres,
perquè és com més li agrada.
I ara em vull cagar en la verge
i en un vagó ple de sants,
amb motiu d’aquest gran cristo
que han muntat els capellans.
S’han empescat un concili,
aquests llords de la sotana,
que és de la Tarraconense.
Quan la faran catalana,
l’assemblea episcopal?
Són submisos, vet-ho aquí,
i idolatren el sant pare,
la mare que els va parir!
Xerra que xerra el sant dia
de virtuts teologals
i es passen la santa nit
de comunions anals!
Que facin anar el cilici
allà dalt a Montserrat
tancats a les seves cel·les:
aquesta és ma voluntat.
Ciutadans de Tarragona,
per fi una bona notícia:
Han marxat els militars!
Cago en cony, quina delícia!
Però aquests cabrons de caqui
han fugit de mala gana
i ens han deixat la gallina
que van clavar a la façana.
Jo també, ja ha arribat l’hora
que em dipositeu al clot.
Confio que complireu
i que no em fareu complot
durant tota la Quaresma.
Que duri sempre la gresca
i no enterreu la sardina:
mantingueu-la a la fresca
fins que comenci el regnat
dels meus insignes hereus.
I aquells que no m’obeïu,
sereu desterrats a Reus.
Visca la festa i fora la moral,
i quan, tristament, m’hagueu d’enterrar,
us prego que seguiu la bacanal.
No pareu de privar, ballar i cardar
fins a arribar l’any que ve,
Gràfiques Arrels DLT-273-95

Descarrega't el testament en format pdf