L’Àliga de Tarragona, una referència des de 1531
L’ Àliga de Tarragona és una figura clau del bestiari popular tarragoní, de Catalunya, i també es present al País Valencià i a les Illes Balears. L’ Àliga representa Sant Joan Evangelista i ja actuava a l’edat mitjana, durant la festivitat de Corpus. A partir del segle XV, amb el desenvolupament de les ciutats catalanes, esdevé el símbol protocol·lari del poder municipal, així com un referent de la implicació ciutadana dels gremis.
Les primeres referències de l’Àliga de Tarragona daten del 1531, any en què començà a sortir portada per la Confraria de Sant Eloi dels Ferrers i els Argenters. Aquesta confraria era de nova implantació i es creà per dividir-se de la Confraria dels Fusters. En aquests inicis, la bèstia apareixia a les professons de Corpus i Santa Tecla, on ballava prop de la Custòdia o del Braç de santa Tecla. L’any 1588 es produí la separació dels argenters i els ferrers, i aquests últims van quedar a càrrec de la bèstia. El 1580 el capítol catedralici va donar consentiment perquè l’Àliga es pogués guardar dins la Seu. Això no obstant, dotze anys després, es van produir una sèrie d’incidents entre els portadors i l’Església, ja que alguns càrrecs d’aquesta van voler impedir la participació de l’Àliga a les festes i van amenaçar els portadors amb l’excomunió.
La presència de la bèstia continuà fins al 1804, en què va desaparèixer a causa de la Guerra del Francès. A partir de la guerra se n’han trobat poques notícies. Probablement va tornar als carrers fins a l’any 1851, coincidint amb l’extinció del Gremi de Ferrers que la gestionava.
1986, any de la recuperació
L’Àliga fou recuperada el 1986 emprant la mateixa fórmula mixta usada amb el Drac: entre el Ball de Diables de Tarragona i l’Ajuntament. La seva reconstrucció es va dur a terme amb tècniques artesanals, semblants a les que es devien haver emprat en l’antic exemplar, i inspirant-se en l’Àliga de Girona.
La peça és una magnífica obra escultòrica cisellada per Antoni Mas en llautó damunt d’una estructura de ferro, i és portada únicament per un home. Té un pes aproximat de 85/90 kg després de la seva restauració. Al cap hi llueix una corona inspirada en la de l’antic primer comte tarragoní, el normand Robert Bordet (s. XII), obra del Taller de Joieria Blázquez. Al pit hi té quatre ones de color grana —les pròpies de l’escut de la ciutat— a través de les quals el portador pot veure-hi.
Durant les cercaviles sol ballar al so de les marxes i pasdobles com l’«Amparito Roca», «Paquito el chocolatero», «El bequetero» «El patumaire», i també té tres temes instrumental específics que són «El ball de l’Àliga» i «La marxa de l’Àliga» (2 marxes diferents). Els seus portadors vesteixen uns pantalons i una camisa daurats, una faixa i un mocador vermell al cap i calcen espardenyes de vetes.
Fitxa Tècnica
- Propietat: Ajuntament deTarragona
- Entitat responsable: Ball de Diables de Tarragona – Secció Àliga de Tarragona.
- Acompanyament musical des de 2013: Tradiband
- Música protocol·lària (1986): «Ball de l’Àliga» i «Marxa de l’Àliga 1», compostes per M. del Pilar Ramon, J. Ignasi Ferrer i M. del Carme Domingo; «Marxa de l’Àliga 2», composta per Jordi Fa.
- Vestuari dissenyat per Teresa Alcañiz i confeccionat per Ambròs Domingo, al 1995.
- Pes: 90 Kg. Llargària: 291 cm. Amplada: 204 cm. Alçada: 163 cm.
LA MÚSICA DE L’ÀLIGA
VESTITS ACTUALS
Els vestits dels portants de l’Àliga són els mateixos des de la seva creació l’any 1995. Dissenyats per Teresa Alcañiz i confeccionats per Ambròs Domingo, els portadors vesteixen uns pantalons i una camisa daurades, una faixa i un mocador vermell al cap.
LLIBRE: LA BAIXADA DE L’ÀLIGA
