Des de l’Edat mitjana fins als segle XXI

La primera referència de diables documentada  a un enfrontament entre les forces del bé —representades per l’arcàngel Sant Miquel— i les del mal —simbolitzades pels diables de Tarragona— correspon a l’any 1426, amb l’entremès de Sant Miquel, també anomenat de l’Infern. Deu anys més tard, el 1436, aquella primitiva representació incorpora les roques (o escenaris mòbils estirats per cavalls o portats a les espatlles per homes), amb tot un exercici de construcció de decorats itinerants. Aquell 1436 el gran desenvolupament que l’alquímia àrab havia deixat a les contrades mediterrànies es tradueix en la incorporació dels focs d’artifici a l’entremès de Sant Miquel i Diables, a Tarragona, amb el nom del pirotècnic, Guillem Xon, que vengué cinc dotzenes de coets per a l’entremès tarragoní.

El 1617 el Ball incorpora el personatge de la Diablessa, d’obligada representació a càrrec d’un actor masculí, tret heretat de la teatralitat medieval religiosa. El 1633 apareixen explicitats nous balls executant parlaments, per la qual cosa el de Diables sembla que, sense pràcticament cap dubte, ja hauria esdevingut ball parlat. El 1634 apareix la primera referència concreta al personatge de Llucifer, per la qual cosa cal entendre que en el primer terç del segle XVII l’estructura del Ball de Diables és pràcticament idèntica a l’actual.

El 1729 la durada de les representacions augmenta deu minuts de mitjana per ball, per la qual cosa s’ha de parlar, amb tota certesa, de la plena i absoluta introducció de la paraula en la festa. La prohibició contra els elements festius que dictà el rei espanyol Carles III no va impedir la continuïtat del Ball de Diables. A més, el 1802 actuà amb motiu de la visita a la ciutat per part del monarca Carles IV.

La desarticulació gremial provocada per la liberalització del treball aprovada per les Corts de Cadis el 1813 i la nefasta situació en què quedà Tarragona després de la guerra del francès posen punt final a l’etapa del Ball de Diables en mans del Gremi de Teixidors de Lli. Així, consta que el 1833 és a càrrec del Gremi de Boters amb vestits nous, representació del triomf de Sant Miquel i una notable xifra de diables: quaranta-cinc. En aquesta nova etapa el Ball s’incorpora als actes del Carnaval de la ciutat. El 1859, gràcies al testimoni de l’escriptor Josep Pin i Soler, es constata que havia perdut la part parlada, així com que hi havia hagut, si més no des de finals del segle XVIII, versos crítics i satírics.

El 1872 consta la primera actuació separada de la resta del Seguici Popular, en el que es podria considerar un antecedent de l’actual Correfoc. Aquell mateix any el Ball no surt acompanyat dels característics timbals sinó que ho fa amb una banda de música. Des del 1876 fins al 1886 el Ball de Diables és en mans de la prestigiosa associació cultural L’Artesana. En aquell període s’arriba a la xifra rècord 8.000 carretilles tirades durant Santa Tecla. El Ball de Diables continua sortint en diferents anys i festes sense que hi hagi documentat qui l’integrava.

La darrera notícia del ball format per tarragonins és de 1922, quan apareix en versió infantil a la festa de l’ermita de la Salut. Posteriorment, el Ball de Diables fou contractat a altres viles, si més no els anys 1923, 1934/35 i 1943 —El Vendrell—, 1964 —Sitges, Llorenç del Penedès, Sant Pere de Ribes— i 1980 —Vilanova i la Geltrú.


1983, any de la recuperació

El Ball de Diables de Tarragona es va recuperar el curs 1983-1984, gràcies a la suma de la dinàmica associativa, el vessant investigador i els consells pràctics oferts pels Balls de Diables de l’Arboç, Reus, El Vendrell i Vilanova i la Geltrú. Després de ser referendat per l’assemblea d’entitats del nostre Seguici, el Consell Plenari de l’Ajuntament de Tarragona aprovà per unanimitat, el 19 de juliol de 1991, el Protocol del Seguici Popular de la ciutat de Tarragona, que estableix les actuacions del Ball de Diables dins el calendari festiu de la ciutat.

diables-historia-entitatDes de la recuperació del Ball de Diables de Tarragona, l’entitat ha fet una aposta pel talent local, confiant el disseny del vestuari a l’artista d’Alcover Antoni Torrell, que creà uns vestits amb un disseny del tot innovador i fins i tot agosarat —el verd i el rosa no eren precisament els colors clàssics emprats per ornamentar els vestits dels diables—, que imprimia a la colla una forta personalitat i caràcter sense trencar gens amb l’estètica dels balls de diables més tradicionals del Penedès i del Camp de Tarragona.

Els vestits foren confeccionats l’any 1984 per les mares, pares i familiars dels joves que van endegar la recuperació del Ball de Diables tarragoní, i en algun cas pels diables mateixos. La indumentària de l’arcàngel Sant Miquel, després d’una certa indefinició inicial, va agafar com a model l’estàtua barroca d’aquest personatge de la Catedral de Tarragona.

Els ceptrots van ser obra del conegut ferrer de Vila-seca Antoni Mas, que també va fer, amb posterioritat, els complements del vestuari de l’Àngel.

Atès que el ball tarragoní necessitava fer un assaig pràctic amb pirotècnia, l’entitat va decidir realitzar una sortida-assaig acceptant el convit que la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona havia efectuat per intervenir en la cercavila commemorativa del seu cinquè aniversari, l’agost de 1984.

L’acte oficial de presentació del Ball es va tenir lloc el diumenge 16 de setembre de 1984, ja dins Santa Tecla, a l’Antic Ajuntament, local emblemàtic per als actes protocol·laris de l’entitat. L’any 1985 l’entitat va definir el calendari fix d’actuacions del Ball a Tarragona: Carnaval, revetlla de Sant Joan i festes de Santa Tecla. A més de fer diverses actuacions arreu, també participa habitualment a la Mostra de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya, ja que és membre fundador de la coordinadora que les organitza.

-Ball de Diables de l’Arboç

-Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona

– Ball de Diables de Torredembarra

-Ball de Diables de Vilafranca del Penedès

-Ball de Diables de Sitges, colla vella

-Ball de Diables del Vendrell

-Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú

-Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera

El 1986 el Ball col·labora amb l’Ajuntament per a la recuperació de l’Àliga de la ciutat i, des de 1998, l’entitat disposa d’un ball de diables infantil.

Posteriorment, l’any 1993, a conseqüència del seu deteriorament, es van confeccionar vestits nous amb un disseny totalment renovat. L’experiència viscuda en un primer moment, va impulsar els membres del Ball a confiar de nou en l’alcoverenc Toni Torrell, que va presentar un disseny amb el qual l’entitat s’ha identificat durant les últimes dècades, perquè tot i que l’any 2003 la colla va renovar els vestits, són una rèplica exacta dels de 1993.

historia-diables-vestits-nousDes d’aleshores el Ball no ha deixat de créixer, ha esdevingut un dels principals promotors de la Festa tarragonina i ha fet una aposta especial per fomentar la Festa Major Petita de Tarragona (la versió infantil del Seguici), recuperant la versió infantil de l’Àliga (2008) i organitzant diversos esdeveniments de referència en el marc de la cultura popular tarragonina.

El dia 30 de març de 2012, el Ball de Diables de Tarragona va acordar, en assemblea i per majoria, renovar els vestits de l’entitat i buscar un nou disseny que identifiqués aquesta nova etapa del Ball. També es va designar una comissió, la qual va considerar oportú proposar una col·laboració amb l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona i crear un concurs d’idees, obert als estudiants de disseny, amb la finalitat d’aconseguir la imatge dels nous vestits del Ball de Diables de Tarragona. Aquest concurs el va guanyar l’estudiant de disseny Tamara Huete i els nous vestits es van presentar en societat durant les festes de Santa Tecla de 2013.

DES DE L’ANY 1984 AL 2017 EN IMATGES