Un Ball de diables sense el seu ball parlat, representant la lluita entre el bé i el mal, no el podríem entendre a la nostra ciutat, sent un dels punts forts de la festa major tarragonina. L’escenificació, en què l’Arcàngel Sant Miquel derrota Llucifer, la Diablessa i les seves tropes infernals, el Ball de Diables de Tarragona la porta al carrer la vigília de Santa Tecla, després de la Cercavila, a l’actuació conjunta dels cinc balls parlats actuals del Seguici Popular, i el dia de la patrona, a la tornada d’Ofici, a l’enfustat de davant de l’Ajuntament.

Val a dir que, als anys 80 i 90 del segle passat, l’actuació conjunta dels balls parlats es feia el dia 23, al vespre, després de la Tornada de Professó.

La representació del Ball de Sant Miquel i els Diables el dia de Santa Tecla comporta una distribució i evolució pròpia i característica. Comença amb la pujada a l’enfustat dels quatre timbalers tocant. Seguidament, l’encenedor amb el botafoc encès calant la Diablessa, Llucifer i diables fins completar una ronda sencera. Tot seguit, i en una disposició semicircular de cara al públic, es van distribuint de la següent manera: al centre, Llucifer, a la seva dreta, la Diablessa; i a la seva esquerra, l’encenedor. Seguidament, dos timbalers a cada costat. Els diables que fan parlament es disposen de forma alternativa a l’esquerra. La resta de diables segueixen la mateixa distribució.

Enceta els parlaments Llucifer atansant-se al públic. Seguidament, els set diables interpretaran el seu versot, i acaba la ronda la Diablessa. Immediatament, fa la seva aparició l’arcàngel Sant Miquel, fins aquell moment invisible. Amb els diables sotmesos, engega el ja conegut vers de retret dels diables, i demana la intercessió de santa Tecla per acabar amb ells. El triomf momentani de l’arcàngel acaba una carretillada tancada del Ball, signe inequívoc de retorn.

Una de les gran diferències que podríem trobar amb la resta de Balls de Diables amb ball parlat és, la utilització dels personatges dels 7 pecats capitals, en què cadascú té un nom i representa el pecat en cada versot.

Aquests personatges són: 

Leviatan – Supèrbia

Matmona – Cobdícia

Asmodeus – Luxúria

Belfegor – Gola

Barit – Ira

Belzebub – Enveja

Astarot – Peresa

VERSOTS SANTA TECLA 2016